Grup Santander: El sindicalisme alternatiu no signarà el protocol de fusió
EL SINDICALISME ALTERNATIU NO SIGNARÀ EL PROTOCOL DE FUSIÓ
Les assemblees d'afiliats de les seccions sindicals de CGT, CIG, ELA, LAB i CSI, celebrades recentment, han decidit rebutjar el protocol de fusió subscrit entre el Grup Santander i alguns sindicats i per tant no adherir-se a la seva signatura.
Definitivament les assemblees d'afiliats, que són les que en aquestes organitzacions decideixen democràticament la posició del seu sindicat davant la signatura d'acords, han acordat, després d'analitzar amb detall el contingut del mateix, no adherir-se al protocol de fusió per no considerar prou garantista i per tant per ser previsiblement lesiu per als interessos dels treballadors.
El Protocol en qüestió és un xec en blanc que els sindicats signants han donat al Banc per a realitzar un ajust de plantilles, que a més han assumit com a inevitable, atorgant-li totes les facilitats que per a això
posen a disposició de les empreses les lamentables reformes laborals aprovades pels governs de torn. És dir, no han aconseguit arrencar ni un sol compromís clar i inequívoc per part del Banc de que no
realitzarà trasllats traumàtics, acomiadaments col·lectius o acomiadaments individuals objectius, com mecanismes del suposat ajust.
Sense aquest compromís, no existeix la garantia real que el procés de fusió no sigui traumàtic per a la plantilla. Els treballadors poden veure obligats a acceptar "voluntàriament" qualsevol proposta de
reubicació, tant interna com externa, fins i tot a altres empreses no bancàries del Grup, o de baixes incentivades, ja que davant d'una negativa, podran ser amenaçats amb un acomiadament objectiu. Coneixent com tots coneixem a l'Empresa, l'amenaça serà una arma que aquesta utilitzarà com a mesura dissuasòria i anul·ladora
de voluntats.
Aquesta representació sindical ha defensat a la taula de negociació que la fusió és una oportunitat excel·lent per reforçar les plantilles de la xarxa d'oficines, el que sens dubte milloraria l'atenció i el servei al client-un dels objectius suposadament perseguits per la fusió-no donant per tant com a vàlida l'afirmació que hi ha un sobrant indeterminat de treballadors. Igualment hem defensat la necessitat que l'empresa renunciés, de manera contundent i sense ambigüitats, a la utilització dels mecanismes de reducció de plantilles existents en l'Estatut dels Treballadors, posant sobre la taula l'Acord de Garantia d'Ocupació subscrit amb motiu de la fusió de Banc Santander i Central Hispano, que va ser modèlic en la seva aplicació i resultats.
Lamentablement aquestes propostes no van comptar amb el suport del sindicalisme institucional i van ser per tant rebutjades per l'empresa.
En definitiva, entenem que un banc que, tal com declarava recentment el seu president, el 2012 ha obtingut "un benefici atribuït de 2.205 milions d'euros", mentre que "el benefici abans de provisions
va arribar als 23.559.000 d'euros, el que situa a Banc Santander com el tercer banc del món ", que es manté "com a primer banc de l'eurozona per capitalització borsària" i que a diferència de la majoria de
entitats financeres, "mantindrà la retribució als seus 3,3 milions d'accionistes" -els quals han estat remunerats en els últims cinc anys amb 24.000 milions d'euros- no pot, ni ha de deixar als seus treballadors desemparats i sumits en la major de les incerteses. Hem de recordar que som el seu millor actiu.
En cas contrari, malgrat els seus esforços per diferenciar davant l'opinió pública i els mercats financers de entitats intervingudes amb processos de reduccions dràstiques i traumàtiques de plantilles, haurem de dir
on estimem oportú que no existeix aquesta diferència, més encara si el resultat d'aquesta fusió fos la pèrdua massiva de llocs de treball.
En qualsevol cas aquesta representació sindical serà present en tot el procés de fusió i integració de les tres entitats afectades, lluitant per mantenir l'ocupació i els drets laborals de les seves plantilles.
15 febrer 2013
Més informació:
<\/span>