Ha mort el company Bernardo Rodríguez
Bernardo Rodríguez Álvarez, veterà militant de la CGT i membre de la Redacció de la Revista llibertària d'informació, crítica i pensament, POLÉMICA, de la qual era en l'actualitat coordinador, va morir a la matinada de diumenge passat 14 d'octubre 2012, víctima d'un càncer. Reproduïm el comunicat de la Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT.
Que la terra et sigui lleu company Bernardo.
Barcelona a 15 d'octubre del 2012
Us comuniquem la mort de Bernardo Rodríguez Álvarez del Sindicat d'Administració Pública de Barcelona i de la Secció Sindical de l'INSS, després d'una llarga malaltia a la matinada del 14 d'octubre, i al qual avui dilluns 15 hem acomiadat.
Us adjuntem el text que s'ha llegit, en el seu record, en l'acte que hem realitzat avui.
"Va escriure Plutarc que els atenesos van conservar la barca en què va arribar Teseu, el fundador d'aquella ciutat. Els homes d'Atenes, en record de l'heroi, la mantenien; retiraven els taulers espatllats i els reemplaçaven per uns nous més resistents, així, que, després de molts anys, alguns van arribar a posar en dubte si aquell que veien era el mateix navili de Teseu . Han passat anys, sí, des de la fundació a Barcelona de la primera associació obrera i de socors mutu en l'estat espanyol, la "Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona", en el llunyà 1839. Però la barca que llavors es noliejava segueix navegant , tantes vegades renovada, tenyides des de fa molt temps les veles de vermell i negre, sempre amb la mateixa missió de buscar la llibertat de tots, perquè només serem lliures nosaltres quan tots els homes ho siguin.
Ens recordava Brecht que "Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són molt bons. N'hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n'hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles..." Ho va ser en el seu centre de treball, en el sindicat, en la seva estimada revista POLÉMICA, a l'ONG MON3, on, els que estem aquí ho sabem tots, sempre hi era, on cal, fins i tot en la coordinació. I ho va fer de manera senzilla i sense soroll, com un més dels que van arrossegar els grans blocs de pedres de la Tebes del poema de Brecht, mentre els frontispicis de les seves famoses portes només parlaven dels reis que res van fer-hi.
No, avui no és el nostre comiat, només el nostre record. Estarà sempre amb nosaltres, company Bernardo, amic ".
CGT de l'INSS, Sindicat d'Administració Pública de Barcelona i F. L. de Barcelona