CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ha sortit el número 109 del “Catalunya” (setembre 2009)

Dijous, 3 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

GLORIOSES JORNADES DE JULIOL.

Dediquem bona part del present número de la revista mensual de la CGT de Catalunya al centenari de la Setmana Tràgica o, per ser més honestos, a les Glorioses Jornades de Juliol, perquè així és com les veia la gent que va revoltar-se contra un ordre injust.

Ens podem trencar el cap i rellegir, remirar, redebatre i repensar els mil i un condicionants que van portar a la mal anomenada Setmana Tràgica i a fer que una revolta antimilitarista i obrera acabés convertida en una bullanga ciutadana i esdevingués la festa major de la crema d’edificis religiosos. És evident que l’Església, com ara mateix, tenia un poder desproporcionat i era el blanc més fàcil per atacar però és també evident que una revolució, un canvi total d’estructures de la societat on es desenvolupa, no pot fer-se només cremant convents, esglésies i edificis religiosos. Les casernes, les comissaries, les bancs, les fàbriques, les cases dels rics… van quedar fora del foc i dels objectius dels revoltats del juliol de 1909. I això no va ser casualitat, no podem ser tan ingenus de pensar que es va cremar el primer que es va trobar davant i menys que aquests primers i únics objectius anul·lessin els altres, els que podien fer tombar el moviment cap a quelcom més seriós, cap a quelcom de més pes, cap a quelcom que fos veritablement revolucionari.

Per això és important remirar el passat, per veure com la manca de capacitat per part de l’organització obrera (on Solidaritat Obrera era forta com a Gràcia la cosa va anar d’una altra manera) i la manipulació de les masses per part dels que més cridaven i més insultaven (els radicals de Lerroux) va fer impossible una revolta que esdevingués revolució i fes avançar la classe obrera en drets i en llibertats.
No n’hi ha prou amb la gana o les opressions diverses que puguem patir com a classe o com a individus per fer el pas que ens apropi a la seva substitució per unes relacions humanes no basades només en els diners i en les jerarquies. Ara bé, per fer-ho ens cal organització i organitzacions. Col·laborar els uns amb les altres, tenir confiances que ara no tenim, ser com un puny per colpejar però alhora no tallar-nos cap dit per fer-ho. I si s’escau, saber i poder acaronar quan no calgui pegar.

El reportatge, llarg, l'ha elaborat Jordi Marti i repassa els principals esdeveniments de la Setmana, dia a dia. Les entrevistes són dedicades a dos historiadors del món llibertari i obrerista. L'entrevista llarga és a la Dolors Marín, que acaba de treure a la llum el llibre “La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna”, i la curta, a la contraportada, és a Ferran Moltó, que acaba d'impartir el curs "Les masses i l’obrerisme” dins ‘La setmana tràgica. Cent anys després’ a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.

L'especial s'acompanya d'altres articles escrits per Josep Llunas i Xavier Díez, columnes d'opinió i recomanacions de llibres i pel·lícules.

A banda, parlem, entre d'altres, dels vint-i-cinc anys de lluita per la terra al Brasil i alguns arguments contraris al tractat de Lisboa, l'actualitat dels ERO i la repressió contra els treballadors. També presentem l'actualitat d'alguns casos de repressió en matèrial social (Laura Riera, Núria Pòrtulas i Karim Akbih Verdaguer).

Us el podeu descarregar el pdf anant al web:
- http://www.revistacatalunya.cat/cat109.html|http://www.revistacatalunya.cat/cat109.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció