Hem de respondre a la nova agressió amb un pla de lluita sostingut i contundent!
La vaga general del 29 de març va tenir un
seguiment força significatiu als centres escolars
públics catalans. Molts docents, altres professionals
i PAS vàrem entendre que era una vaga general
contra la reforma laboral i també contra les retallades
en drets i serveis socials del govern central i del
govern català. I que volem tant la retirada de la
reforma com la recuperació d’uns drets laborals i
socials que se’ns han usurpat en un curt termini de
temps.
Els i les que vàrem participar més activament en
la difusió i propagació de la vaga general ens
trobàrem amb un important seguiment social als
barris i localitats, amb piquets informatius i
manifestacions locals més massives que mai.
L’augment de la consciència, del compromís i de la
solidaritat són difícilment mesurables, però formen
part del bagatge amb que moltes i molts ens vàrem
reincorporar a la feina el dia següent.
Les respostes del diversos poders han estat
clares: intentar minimitzar la repercussió i el
seguiment de la vaga i criminalitzar i reprimir els
sectors més joves i més actius que darrerament
s’estan incorporant a la lluita
social. A més, la reiteració que res
no canviarà, que estan fent la
única política econòmica possible
i que cal més sacrificis (de les
classes populars és clar). Totes
elles formen part d’una estratègia
concebuda per continuar espoliant-nos
(econòmicament, socialment
i a nivell de drets) i fomentar la por
(condemnant la convocatòria de
manifestacions/concentracions a
través de les xarxes socials o la
resistència passiva a la violència
policial mitjançant la reforma del
codi penal proposada pel PP i
aplaudida per CIU), l’individualisme
i la insolidaritat perquè no es doni
una resposta contundent.
Una nova queixalada (ja no li podem dir retallada)
Pocs dies després de la vaga, com per casualitat,
els taurons financers van especular amb la prima de
risc del deute de l’Estat espanyol i la solució per
calmar-los, amb més sang, no va ser altra que
anunciar una nova retallada de 10.000 milions d’euros
en sanitat i educació (quina casualitat!) a càrrec de
les transferències a les anomenades «comunitats
autònomes» mentre s’aplica amnistia fiscal als
defraudadors d’hisenda: empresaris i grans fortunes.
Dintre d’uns dies o setmanes veurem com es
distribueix aquesta rebaixa substancial en dos serveis
públics essencials. Però, de les declaracions del
ministre Wert, sabem que els aproximadament 600
milions de menys que li correspondran a l’educació
pública catalana repercutiran de manera directa i
brutal en empitjorar encara més (recordem que la
retallada en els darrers pressupostos de la Generalitat
ha fregat els 200 milions) les seves condicions:
- més alumnes per classe (augment de les ràtios
màximes fins a un 20%),
- més hores lectives (mínim de 25 a infantil i
primària i de 20 a secundària),
- inferior cobertura de les substitucions
(només les superiors als 10 dies lectius),
- menys retribucions (supressió o rebaixa de
complements retributius, com el estadis o
d’altres),
- reducció de les plantilles: cobertura del 10%
de les jubilacions, reducció de milers d’interins
i substituts, menys grups classe (però molt més
nombrosos), menys personal de suport,...
I, encara haurem de sentir la cançoneta que es
preservarà la qualitat dels serveis essencials.
Cal una resposta sostinguda, unitària i progressiva
El 22 de març, a una setmana de la vaga general,
es van reunir totes les Juntes de Personal (delegats i
delegades electes pels docents) de tots els Serveis
Territorials de Catalunya. En totes es van aprovar
resolucions a favor de la vaga i en els darreres línies
es feia un advertiment que si «els Governs central i
català no reaccionen favorablement continuarem amb
un nou calendari de mobilitzacions sostingut, unitari i
progressiu» A la Junta del Maresme Vallès Oriental
s’afegia que aquest calendari es faria públic «la segona
setmana d’abril»
La primera reunió intersindical (11 d’abril) tampoc
s’ha volgut avançar més en la concreció d’un pla de
lluita.
Des de CGT donem suport a la
manifestació de la comunitat educativa del
21 d’abril a les 17 hores a la plaça
Urquinaona (anomenada de Ferrer i Guàrdia
a la II República) de Barcelona. Esmerçarem
tots els nostres esforços en que sigui els més
massiva possible, com hem fet en altres
mobilitzacions.
No obstant, considerem d’una banda que
no es pot estar contínuament situant moments
i dates de mobilitzacions absolutament
aïllades unes d’unes altres. Determinades
zones i assemblees locals i comarcals ens
estan donat exemple amb la discussió,
planificació i execució de calendaris de
mobilitzacions que van més enllà de les
propostes sindicals unitàries. És necessària
una coordinació de representants de zona
per posar en comú estratègies de
mobilització!
D’altra, que cal ser coherents i no apel·lar
a que l’esdevenidor serà encara pitjor. Si ara
no procurem donar resposta, cada vegada
serà més difícil i els nivells de rebuig i
solidaritat poden ser arrabassats per la por i
la resignació.
Tornem a insistir, d’aquí a final de curs, cal
elaborar entre els sindicats i el professorat
un calendari de mobilitzacions sostingut i
progressiu que contempli noves jornades
de vaga al maig i al juny.
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
Attached documents