CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Hem de retornar el sindicalisme als barris i als pobles”

Dissabte, 16 maig, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Àlex Tisminetzky, Barcelona. L'Accent.

Els treballadors de TMB van protagonitzar l'any passat una important lluita sindical reivindicant els dos dies de descans setmanal, que van incloure vagues i massives mobilitzacions de la plantilla. En una època de tancaments i acomiadaments, la lluita pels dos dies dels conductors d'autobusos ha estat un referent de les possibilitats d'aconseguir millores socials amb la lluita sindical.

Aprofitant la data de l'1 de Maig, L'ACCENT hem volgut conèixer les opinions del president del comitè d'empresa pel sindicat CGT sobre la funció dels sindicats en aquests temps de crisi, a més d'aprofundir en com s'estan aplicant els acords dels dos dies de descans a l'empresa.


- Estan els sindicats preparats avui en dia per esdevenir una eina útil per a combatre l'atur, la precarietat i els ERO que afecten la classe treballadora?

La resposta no és senzilla, però crec que els sindicats només podem ser una part de la lluita. L'estructura sindical pot donar-nos facilitats als treballadors per fer octavetes, per reunir-nos o per a exercir la solidaritat, però en realitat els que hem de lluitar som els treballadors, no el sindicat, per molta estructura que tingui.

El sindicat només ens servirà com a eina de lluita en la mesura que els treballadors concrets de cada centre de treball decidim tirar endavant una lluita o una mobilització, i no perquè s'acordi per part de cap estructura sindical.

- En un context de crisi i d'augment encara més de la precarietat i l'atur, encara són útils els sindicats per defensar els drets laborals?

L'organització dels precaris és molt difícil per naturalesa, ja que la gent que pateix aquesta realitat està molt cansada per mantenir la feina, la hipoteca o per arribar a finals de mes, i costa molt que s'organitzi sindicalment al seu lloc de treball, que a més a més canvia constantment.

Per tant, l'aposta ha de ser tornar al sindicalisme territorial, portar el sindicat a escala local. I no estem inventant res de nou, la CNT als anys 1920 ja obria locals als barris i pobles, on a les tardes i els dissabtes els advocats laboralistes com Layret o Companys atenien gratuïtament a les persones, i on es podien reunir i crear grups de treballadors precaris, que s'organitzaven als barris i pobles, i no per empreses. Hem de retornar el sindicalisme al territori per poder organitzar els treballadors que canvien de feina cada setmana o cada mes, i que el seu nexe comú és barrial o municipal.

En tot cas, crec que l'aposta sindical ha de ser de tots els treballadors, aturats, precaris i fixes, ja que precisament els no tan precaris són els que tenen més possibilitats de poder-se involucrar en la lluita.

- Quines mesures concretes creus que han de plantejar els sindicats contra la crisi?

Crec que l'aposta de transformació social passa principalment per si ens creiem de veritat allò que estem dient des de fa molt temps, Ghem de repartir la riquesa i la feina. Però sento dir que encara molts treballadors i sindicalistes no s'ho creuen, ja que és considera "normal" en moltes empreses fer hores extres, moltes vegades consentides pels mateixos sindicats.

- L'escenari sindical a l'esquerra de CCOO i UGT viu una gran fragmentació, amb l'existència de múltiples forces sindicals, com entre d'altres la CGT, la IAC, Co.bas, la Intersindcal CSC o la COS. Com afecta aquesta realitat a la lluita sindical?

Aquesta divisió és molt negativa per a la lluita pels drets dels treballadors, i cal apostar per a la unitat d'acció i la coordinació de totes les forces sindicals a l'esquerra de CCOO i UGT. Però més negatiu encara són les pràctiques corporativistes de cada sindicat, que intenta destacar sobre els altres.

Pot semblar exagerat, però moltes vegades sembla que l'objectiu de cada sindicat és portar més banderes a les manifestacions o repartir més enganxines per tenir més presència que la resta. Jo estic orgullós de pertànyer a la CGT, però entenc que la unitat amb la resta de forces sindicals d'esquerres ha de passar per sobre de sigles si volem plantar cara a la patronal i als governs.

I la nostra experiència a TMB ha estat aquesta, podíem haver apostat per fer les mobilitzacions únicament com a CGT, però vam decidir deixar de banda les sigles i organitzar coordinadores unitàries per aconseguir els dos dies de descans, i ara creant el Comitè unitari per a l'aplicació del Conveni Col·lectiu. El resultat és que molts treballadors que potser tenien "desconfiança" vers la CGT, o que pertanyen a altres sindicats, com l'ACTUB, s'han incorporat a la lluita, i tots plegats vam poder plantar cara a l'empresa i a la burocràcia sindical per defensar els interessos de la plantilla, fet que finalment ens beneficia a tots, i a la lluita sindical. Crec que la nostra experiència de lluita sindical unitària pot servir per a altres empreses.

- Els treballadors de TMB heu protagonitzat en les darreres setmanes diverses mobilitzacions, quin ha estat la causa del conflicte laboral?

Les vagues pels dos dies de descans setmanals van finalitzar amb l'acord entre treballadors i empresa d'aplicar els dos dies en el següent Conveni Col·lectiu, i, com no ens fiàvem gaire, per si de cas es va pactar que mentre aquest no arribés, els conductors d'autobusos guanyàvem 25 minuts diaris de descans cada dia.

Portem un any pactant el nou Conveni, i fa poc més de 15 dies la direcció es va aixecar de la taula de negociacions acusant-nos de fer "propostes inacceptables", fet pel qual hem iniciat una campanya pública de denúncia. En síntesi l'empresa considera que hem de treballar les mateixes hores en menys dies, mentre que nosaltres defensem treballar menys hores per tenir els dies de descans, i hem calculat que si s'aplica la nostra proposta es crearien 500 llocs de treball a TMB.

Cal tenir en compte que actualment, i gràcies als pactes anteriors d'UGT i CCOO, tenim per Conveni hores extraordinàries d'obligat compliment, que si no les fem ens sancionen. Tot això ha de canviar, hem de repartir el treball, i crearem més llocs de treball que a SEAT, i de ben segur que amb menys inversió pública.

- Com es plategen les properes mobilitzacions?

Fins ara hem realitzat protestes seguint els polítics de l'Ajuntament, que són els que de veritat manen a TMB. Ens hem mobilitzat al Fòrum, a les seus del PSC o a la inauguració de la Ciutat Meridiana, i només amb això ja l'empresa ens ha trucat per tornar a la taula de negociacions.
Respecte al desenllaç de les converses, crec que podem ser optimistes, la plantilla de TMB ha donat sobrades demostracions de lluita pels seus drets, i amb una nova majoria sindical combativa aconseguirem els nostres objectius.

Entrevista publicada a L'Accent: www.laccent.cat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció