Immigrants, bocs expiatoris de la crisi
Diego Sanz Paratcha. Redacció. Diagonal núm. 106, juliol 2009.
Al juny el Govern va treure endavant amb el suport del PP una nova Llei d'Asil. El mes de juliol s'ha engegat el debat d'esmenes al projecte de Llei d'Estrangeria elaborat pel govern, en un procés que l'Executiu espera tancar a la fi d'any. Ambdues normatives tornen a endurir unes polítiques ja restrictives i criticades per limitar i castigar la llibertat de moviment de les persones. DIAGONAL analitza com els aspectes més destacables d'ambdues normes tenen el seu origen en els discursos que apel·len a l'escassesa de recursos i la por a l'altre. En el fons, subjeu l'afirmació: “els espanyols, primer”.
Des de la primera proposta del Govern per a reformar la Llei d'Estrangeria fins al text enviat al Congrés a finals de juny van passar sis mesos. En nom de la lluita contra la crisi, en aquest temps el Govern ha salvat de la fallida a Caja Castilla-la Mancha, ha finançat les obres municipals pendents d'execució i ha aprovat les ajudes al sector de l'automòbil.
Cap de les 46 pàgines del projecte de Llei sobre “drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social” fa referència al fet que més d'un de cada tres aturats de l'Enquesta de Població Activa és estranger. Al mateix temps, la reforma sí consagra explícitament “la política d'immigració que vincula l'arribada de nous immigrants a les necessitats del mercat de treball”.
“Es tracta d'una llei amb cert caràcter populista i anticrisi”, corrobora Joan Tardá, diputat de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el Congrés. Semblant enfocament manté Esquerra Unida, que en el seu informe sobre el projecte compara la proposta del Govern amb “una reforma laboral encoberta” dirigida a la població immigrant.
Ran de terra, les organitzacions que treballen en assessoria legal a persones immigrants constaten que aquesta reforma silenciosa s'està produint des de la segona meitat de 2008 en forma de denegacions per a renovar el permís de treball i amb la reducció fins al mínim del catàleg de llocs de difícil cobertura, aquells als quals pot aspirar un immigrant que necessiti canviar de targeta o aconseguir-la per primera vegada.
Els sindicats de concertació, que podrien fer visible aquesta realitat oculta en la reforma, van donar el vistiplau a l'esborrany del Govern a través de l'informe del Consell Econòmic i Social, un dels vuit organismes als quals l'Executiu ha remès el text. Aquest informe justificava l'orientació general de la reforma pel “context de crisi econòmica”, una relació que no apareix ni tan sols en el text del Govern, que ho oculta en l'exposició de motius al·ludint a la necessitat d'adaptar la Llei “a la nova realitat migratòria existent a Espanya que presenta unes característiques i planteja nous problemes respecte dels que existien quan es va aprovar l'última reforma”.
En el Parlament, la correlació de forces no possibilita canvis substancials a aquest enfocament. El PP va reaccionar a l'esborrany de desembre reclamant l'autoria del 80% de les mesures previstes pel govern del PSOE. Malgrat el discurs de confrontació amb el qual els populars han rebut la proposta aprovada en l'últim Consell de Ministres de juny, el més probable és que les dues principals formacions pactin el text definitiu.
“La nova Llei d'Asil ha marcat un precedent nefast”, apunta Tardà en referència al consens entre social-liberals i conservadors per a endurir l'accés de refugiats a l'Estat espanyol. “En els pròxims mesos Zapatero i Rajoy es disputaanr l'espai del centre polític”, pronostica el congressista republicà, per a qui aquest joc d'equilibris es presta a un nou consens entre Govern i oposició conservadora, aquesta vegada en matèria d'estrangeria.
No obstant això, el Govern pot tenir marge de maniobra per a pactar esmenes en un sentit garantista, com a mínim amb el nacionalisme d'esquerra de ERC i BNG, i també amb Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya. L'essència de la normativa espanyola d'estrangeria, que és l'assimilació dels fluxos migratoris a les estadístiques laborals, no serà qüestionada tampoc per l'esquerra, tal com reconeix Tardà a DIAGONAL. La duresa de la reforma deixa suficient espai per a una regulació més suau del període de reclusió en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), un tractament més benigne als menors no acompanyats o l'eliminació de les multes i expulsions per als qui empadronin en la seva casa i falsament a persones sense papers.
El tercer actor
L'únic actor capaç de situar la qüestió de l'estrangeria més enllà del discurs dels drets humans, el propi moviment immigrant, ha tingut fins a ara una presència discreta i dispar en l'espai públic. Malgrat els prometedors avanços en les experiències d'autoorganització que s'estan estenent més enllà de les experiències dels treballadors del camp a Andalusia, els grans discursos i les grans mobilitzacions li segueixen quedant grans a un subjecte que ha de, més que cap altre, resistir a la repressió quotidiana dels controls (amb un creixement de les expulsions d'un 12% el 2008, segons el Ministeri d'Interior) i els efectes de la crisi. El relat en primera persona sobre com va afectar la crisi de 2008/2009 a les primeres generacions assentades d'immigrants haurà d'esperar.
La puntilla als menors
Les expulsions il·legals de menors immigrants no acompanyats són una realitat en l'Estat espanyol des de fa anys, encara que en algunes autonomies com Madrid i Catalunya l'actuació d'associacions pro drets humans ha aconseguit parar aquestes pràctiques. Ara el Govern pretén acabar amb el problema legalitzant l'expulsió d'aquest sector de la població. Aquest ha estat un dels aspectes més criticats de la reforma des que es va conèixer el primer esborrany. En l'actual text, el Govern admet la possibilitat que alguns d'aquests menors puguin recórrer la seva expulsió davant els tribunals.
www.diagonalperiodico.net/Inmigrantes-chivos-expiatorios-de
El projecte segueix criminalitzant la solidaritat
Tomb repressiu de l'empadronament
Julián Ríos. Diagonal núm. 106
L'autor, professor de Dret Penal i membre de la plataforma Salvem l'Hospitalitat, analitza els dos articles que encara castiguen el suport a ‘sense papers’.
Al febrer iniciavem una campanya que denunciava tres aspectes de la reforma incompatibles amb valors ètics universals tals com l'hospitalitat, la solidaritat i la cura de l'altre. El primer ha estat modificat gràcies a la pressió social; es tractava de l'art. 53. 2 c), que considerava infracció greu (amb multa de 501 a 10.000 euros) promoure la permanència irregular a Espanya d'un estranger, aquella que es dóna "quan l'estranger depengui econòmicament de l'infractor i perllongui l'estada autoritzada més enllà del període legalment previst". Com deixar a la bona voluntat dels intèrprets de la norma qüestions com la criminalització de persones i entitats solidàries que faciliten hospedatge, suport i manutenció a immigrants sense papers?
La segona qüestió encara es manté i constitueïx un atac al valor ètic de l'hospitalitat, motiu pel qual urgeix el seu canvi mitjançant la pressió social; així, l'art. 53, 2 d) sanciona el “consentir la inscripció d'un estranger en el padró municipal, per part del titular d'un habitatge habilitat per a tal fi quan aquest habitatge no constitueixi el domicili real de l'estranger”. El padró és un registre que només té eficàcia censal, dóna fe dels qui viuen, però no prova la residència legal. Mutar el sentit del padró és pervertir la seva naturalesa i donar-li una orientació repressiva político-social de la qual sempre ha mancat. La condició de veí s'adquireix en el mateix moment de la seva inscripció en el padró (Llei 4/96, art.15). Es tracta d'un exercici de ciutadania que no pot tornar-se en retorsió de la mateixa. A més de que el dret a la intimitat personal només pot decaure davant la protecció d'altre dret constitucional d'igual o superior rang, sempre en persecució de fets delictius, però mai d'una infracció administrativa. Quants espanyols no modifiquen el seu empadronament per a escolaritzar als seus fills en un o altre col·legi, o quantes persones no viuen allí on resa el seu domicili… entre ells, alguns polítics? Per si queda algun dubte, la resolució de 4 de juliol de 1997 nº 4 (BOE 25.07.97) assenyala: "S'ha d'acceptar com domicili qualsevol adreça(...) Pot i ha de recórrer-se a una ‘adreça fictícia’ en els supòsits que una persona que manca de sostre resideixi habitualment i sigui coneguda dels Serveis Socials corresponents (...) La circumstància que una persona manqui de sostre no ha de privar-li del seu dret al sufragi, per a això és requisit imprescindible que estigui inscrita en el padró".
El tercer aspecte crític resideix que les conseqüències de l'esmentat són especialment greus per a les persones estrangeres residents legals quan són elles les quals practiquen l'ètica de l'hospitalitat envers els seus familiars i amics. L'art. 57.1 assenyala que en determinats supòsits podrà aplicar-se “en lloc de la sanció de multa, l'expulsió del territori espanyol”. La desproporció aquí és superlativa. Se sanciona a l'estranger resident acollidor amb la mateixa mesura que s'aplicaria a la persona en situació d'irregularitat. En els supòsits d'hospitalitat sense ànim de lucre cal aconseguir que l'art. 57.1 suprimeixi la possibilitat de substituir la multa per expulsió. Aquestes conductes solidàries no poden ser sancionades. La solidaritat és l'exercici d'un deure responsabilitat davant qui es troba en situació de vulnerabilitat que no pot ser criminalitzat per les lleis, sinó tot el contrari, màxim quan es funda en relacions de parentiu o amistat.
www.diagonalperiodico.net/El-proyecto-sigue-criminalizando.html
El vídeo exclusiu “d'una pràctica habitual”
“Una cosa que moltes vegades m'havien explicat, però que mai havia aconseguit veure” i, per descomptat, mai havia pogut gravar. I “una cosa que no ha de tornar a passar”, explicava a aquest periòdic des de Senegal Lamine Mbengue, director de Senegal TV i autor del vídeo que mostrava com diversos agents de policia maltractaven a un senegalès per a poder introduir-lo en l'avió que havia de deportar-lo.
Aquesta situació que es va difondre a través d'internet, i per un gran nombre de televisions africanes, és una pràctica habitual, segons explica, un participant de la xarxa madrilenya Ferrocarril Clandestino. Igual que altres organitzacions, com la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants (REDI), la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) o la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura (CPT), en els últims anys han exigit que s'acabi amb aquestes pràctiques, a més del tancament dels centres d'internament per a estrangers (CIE).
Podeu veure el video a:
www.diagonalperiodico.net/El-video-exclusivo-de-una-practica.html
Més cel·les per a les presons d'immigrants
Pablo Rodríguez. Diagonal núm. 106.
El projecte de reforma de la Llei d'Estrangeria preveu augmentar a 60 dies el temps d'internament de les persones immigrants retingudes en els CIE, encara que ampliable a 14 més –és a dir un màxim de 74 dies– en tant es tramiti una petició de hábeas corpus o “l'estranger sol·liciti asil”. I encara que es continua parlant d'una “mesura cautelar de detenció i internament”, la realitat confirma que la política migratòria del Govern s'allunya cada vegada més dels drets humans i s'acosta a la vinculació immigració/delicte que la Itàlia de Berlusconi ha assolit imposar.
Es fixa un nou dret, el “d'entrar en contacte amb organitzacions no governamentals i organismes nacionals, internacionals i no governamentals de protecció d'immigrants”, un punt sobre el qual totes les organitzacions consultades semblen tenir reserves, ja que dependrà de com es garanteixi per a parlar d'un pas cap a la fi de l'opacitat dels anomenats “Guantánamos europeus”. Fa deu anys l'ordre ministerial sobre CIE va fixar que es facilitaria “especialment la col·laboració de les institucions i associacions dedicades a l'ajuda dels estrangers”, una dècada de paper mullat.
A més queda per veure que s'entén per aquest “entrar en contacte”. Seran organitzacions que vagin a fiscalitzar i denunciar el que allí passa? O, per contra, aniran ONG acòlites que amb el seu treball avalin i garanteixin transparència al sistema cada vegada més repressiu que s'intenta imposar?
El projecte crea un procediment d'expulsió “ordinari”, aplicable a determinats i reduïts supòsits, i que permetrà a l'immigrant un “termini de compliment voluntari” que oscil·larà entre 7 i 30 dies perquè retorni al seu país, sense haver de passar pel CIE.
Fins ara eren les situacions d'arrelament les que “podien” impedir l'ingrés al CIE, però des de diferents moviments socials s'ha denunciat que aquest dret es trepitja amb assiduïtat: immigrants amb fills i filles espanyoles, que duien vivint a Espanya més de 20 anys, persones empadronades i amb llaços de família i amistats aquí, han passat pel CIE i fins i tot han estat deportades. Resta veure, llavors, els reals abastos d'aquest procediment ordinari.
Fins i tot en un raonament més elemental que polític, costa pensar que una família immigrant pugui donar un canvi radical a la seva vida i en el termini d'un mes desfer-se de les seves coses i tornar a un país on potser va vendre tot per a complir el somni de venir a Espanya. “Preocupa a aquesta institució comprovar l'acusada tendència a prioritzar les mesures de seguretat i control policial dels centres, en clar detriment de les condicions de vida dels interns i del manteniment dels seus drets no afectats per la privació de la llibertat deambulatoria”, va denunciar recentment el Defensor del Poble en el seu informe sobre el CIE de Múrcia, una sentència que a la llum dels testimoniatges –com els recopilats per la Plataforma Tanquem els CIE en el centre de Aluche a Madrid– podria aplicar-se al conjunt de centres de l'Estat espanyol.
www.diagonalperiodico.net/Mas-celdas-para-las-carceles-de.html
- Què prepara el projecte de reforma de la Llei d'Estrangeria?
Empadronament: posar dificultats al primer pas per aconseguir papers
"Empadronar a un sense papers en una vivenda que no és la seva residència legal estarà castigat amb multes de fins a 10.000 euros. Si qui l'inscriu és un immigrant regularitzat, la pena pot arribar a l'expulsió".
Inscriure's al padró suposa el primer pas per a obtenir el dret a l'assistència sanitària o a l'educació. A més, es tracta de la primera prova exigida per a demostrar tres anys de residència a l'Estat espanyol, un requisit del procediment de regularització més comú, l'anomenat arrelament social. A banda de dificultar la vida diària de centenars de milers de persones, la mesura castiga la solidaritat entre persones amb o sense documentació.
Internament: dos mesos tancat per una falta administrativa
"El confinament en un centre d'internament d'estrangers puja de 40 a 60 dies. S'oferirà l'opció del retornar al país d'origen sense previ tancament, amb un plaç de 7 a 30 dies per a efectuar la sortida".
No tenir papers no constitueix un delicte a l'Estat espanyol. Malgrat això, si un jutge o la policia així ho decideixen, una persona d'aspecte estranger detinguda sense documentació pot acabar tancada en un centre d'internament d'estrangers com a mesura cautelar mentre es decideix sobre la seva expulsió. D'aquesta forma, una falta equiparable a una multa per mal estacionament està castigada de fet amb la privació de llibertat en centres (els CIE) que han estat denunciats per pràctiques vexatòries i maltractaments als interns.
Renovacions: el projecte de llei ignora l'efecte "crisi"
El Govern no preveu cap mesura per a facilitar la renovació de les targetes de treball. Avui la llei exigeix estar cotitzant o estar cobrant la prestació d'atur per a poder renovar la targeta i, per tant, els papers.
La situació de crisi econòmica està portant a que milers de persones que han perdut el seu treball i no cobren prestació (i els seus familiars reagrupats) vegin amenaçada la seva permanència legal a l'Estat espanyol per no haver completat 6 mesos seguits de cotització en el moment en que caduca la seva targeta. L'Enquesta de Població Activa estima en més d'un milió els estrangers desocupats, dels quals només la meitat estan inscrits a l'INEM. D'aquesta forma, la frontera entre estar amb o sense papers es dilueix.
Contractacions: feta la llei, feta la trampa
Es consideren com a falta molt greu i es penalitzen amb multes de fins a 100.000 euros els contractes sense una relació laboral real, signats per tal de facilitar a l'immigrant l'obtenció de l'arrelament.
Les altes taxes d'atur, l'encaixonament en determinats sectors d'activitat laboral i, en ocasions, el racisme, obliguen a moltes persones a aguditzar l'ingeni per a poder aconseguir un contracte que els permeti cotitzar el mínim necessari per aconseguir la targeta de treball. És habitual que un amic o familiar es presti a fer d'empleador fictici per a que el sol·licitant de la targeta pugui pagar-se la Seguretat Social sobre la base d'aquest contracte. Aquesta pràctica suposa un lleu respir mentre es troba un treball real.
Reagrupació: el govern limita la millor política de cohesió
Només es podrà reagrupar als ascendents majors de 65 anys i a la resta de la família nuclear (cònjuge i fills menors d'edat). La proposta preveu una excepció humanitària per a poder portar els pares menors de 65 anys.
Una de cada quatre regularitzacions no és conseqüència directa d'un contracte de treball sinó de la figura del reagrupament familiar. L'ctual reforma limita aquesta forma d'entrada al reduir-la a la familia nuclear - es pot portar un cònjuge, però no un germà o un cosí-. La via de la reagrupació és defensada com un enfocament que promou una major cohesió social que les regularitzacions a través de contractes de treball, malgrat el qual el Govern opta explícitament en el projecte per consolidar la via laboral.