In Memoriam Emili Valls Puig

Ha mort a la ciutat occitana de Besièrs, el company Emili Valls Puig, membre de les Agrupacions Confederals i Afinitats Llibertàries de la CGT a l'Exterior. Reproduïm la nota que amb tal motiu ha publicat la Fundació Salvador Seguí.

El Moviment Llibertari torna a estar de dol, el passat 16 de febrer de 2010 ens va deixar l'entranyable company Emili Valls, després de sofrir un atac al cor als 85 anys, en Besiers (França) on vivia exiliat al costat de la seva companya Marcela.

Valls havia nascut a Barcelona l'any 1924 ; de família obrera els seus estudis primaris els va realitzar en el Grup Escolar de Sarrià que havia creat la República i on li naixeria el gust per l'escriptura. Acabada la guerra va treballar de forner per poder ajudar la seva família. Però l'ambient era tan irrespirable i la repressió tan ferotge que, el 1945, va desertar del servei militar i va passar clandestinament a França, on va estar confinat durant tres mesos en el camp de Noè. Gràcies a la intervenció del seu pare, llibertari que ja estava exiliat, va poder sortir i se'n va anar a viure amb ell a Béziers, on va residir fins a la seva mort.

De formació autodidacta i fervent enamorat de la lectura, ha conreat la prosa publicant “El resplandor universal de una conciencia libre”. Homenaje a Romain Rolland (Barcelona, 1966), a més de poemes i articles a les revistes llibertàries Umbral (Paris), Cénit (Tolosa), Conocimiento (Buenos Aires), Les deux arbres (Montpellier), Amicale de la 26 División (Tolosa), Colonia Española (Béziers) i El Noi, Butlletí de la FSS (Barcelona, Madrid i València), entre d'altres. Encara que segons la meva opinió, la seva obra més important és “Els fills de la República” (editat primer en català : Ed. Pagès, Lleida, 2000, i després en castellà per l'Ed. Mil·lenni, Lleida, 2005). Escrit en una bonica prosa poètica amb fragments d'una gran bellesa i força descriptiva, les seves 389 pàgines estan dividides en dues parts :

La primera, que recrea els seus records d'infantesa, arrenca amb el míting contra la guerra organitzat pels propis alumnes del Grup Escolar de Sarrià l'any 1935 a Barcelona. Prossegueix amb l'efervescència dels anys de la Guerra i la Revolució, per finalitzar descrivint la vida d'un jove treballador amb ideals i inquietuds artístiques durant la cruel i grisa postguerra del franquisme.

La segona part està dedicada a rememorar la seva arribada a França i els seus 65 anys d'exili, descrivint l'ambient del Casal Català de Besiers, aquella "petita Catalunya exiliada", i la Colonia Española de Béziers, on va conèixer i va conviure amb el músic Pau Casals ; el pintor Pere Cadena i l'escriptor Lluís Capdevila, entre d'altres.

Les pàgines d'”Els fills de la República” destil·len un gran amor per Catalunya, per la cultura catalana i una gran enyorança de l'educació laica que va rebre a l'escola republicana ; no en va el llibre està dedicat "en homenatge a la memòria dels mestres del Grup Escolar de Sarrià de la República dels que vam aprendre, entre altres virtuts, els valors morals del civisme i de l'esperit lliure."

Vaig tenir l'honor de conèixer-lo durant el Col·loqui sobre l'exili llibertari a França, organitzat per la Fundació Salvador Seguí el setembre de 1993 a la Colonia Española de Béziers, on va participar activament i on li realitzem la primera de les entrevistes que conservem a l'Arxiu de la Memòria de la FSS. Emili, al costat de la seva companya Marcela van acceptar la nostra invitació i van venir el 2001 a València, per participar en els actes organitzats per commemorar, en clau llibertària, el setanta aniversari de la República (República 70). Sara Berenguer, que també ens va acompanyar en l'acte realitzat a l'Escola de Magisteri, presentant “Els fills de la República”, va dir:

“Poder parlar d’aquest relat autobiogràfic és una satisfacció. El text, ens dóna a conèixer l’inquietud d’un ser a la recerca del desconegut i a la recerca de les idees i del comportament dels homes. La força que duia Emili a sobre, malgrat els trastorns, no els va fondre, encara que es veié cercat dins del camp de concentració, d’on el pare el va treure. Després pogué parlar el català, escoltar sardanes sense restricció, conèixer els amics del pare, militants de la CNT, i els del Centre Català. Tot li va obrir una font on fluïen coses noves i volgué estudiar, ‑tot treballant‑, aprendre i percatar-se de la vertadera història de la nostra vida de lluitadors per la llibertat i, també llegir el grans escriptors, com Romand Rolland, Anselmo Lorenzo, Bakunin i molt altres, que el fascinaren per les seves obres. Els fills de la República, és història i poesia, són sentiments d’una infància adolorida i tot una sèrie de fets que ens inciten a llegir les seves pàgines.”

Repetidament, vaig tenir el privilegi de visitar-lo en diverses ocasions durant els últims anys. Fa un moment estava rellegint, amb un nus al coll, “L'estel a l'aigua”, del llibertari valencià Joan García Rigal -creador de la Librería Rigal de Félix Pizcueta, 21 de València- el llibre que Emili em va regalar en la meva última visita a la seva casa allà per novembre de 2007. D'aquella conversa record el que em va comptar sobre el pedagog italià Attilio Bruschetti, fill adoptiu de Xàtiva (València), mort el 1932, que pregonava una educació basada en l'amor i la convivència.

Per aquest motiu, el règim franquista, enemic de la llibertat, va silenciar el seu nom de la següent manera : Bruschetti va fer construir un jardí per a la seva esposa, amb arbres singulars i els va donar a cada un d'ells noms de pensadors i filòsofs. Doncs bé, en acabar la guerra, quan van entrar els falangistes van arrencar tots els arbres.
Avui, a Xàtiva, hi ha un Col·legi Públic Attilio Bruschetti, en record del filantrop que va dedicar la seva fortuna, entre altres bones causes, a editar llibres que regalava als joves.

Emili, que la terra et sigui lleu i una abraçada fraterna per a la teva companya Marcela i la teva filla Eliana.

Rafa Maestre - Fundació Salvador Seguí