CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Infectació: 42 visions des dels Països Catalans

Dissabte, 3 juliol, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Portada llibre

Durant l'any 2007, cent persones pertanyents a moviments socials dels Països Catalans van rebre un correu electrònic que els proposava de participar amb un article en una reflexió col·lectiva “per parlar d'aquest procés rar i estrany però molt fecund que és la barreja de pensaments, la barreja de gents i la barreja de moviments en aquests moments en aquest tros de món, del sindicalisme revolucionari als ecologistes, dels marxistes als feministes, de la defensa de la llengua a la defensa del territori, del moviment gai i lesbià als independentistes o als llibertaris... i com ho veus tu, com ho notes, com ho sents...” D'aquestes cent persones, quaranta-dues van respondre i els seus articles van ser publicats setmanalment en la revista “Directa” en una columna que portava per títol “Infectació”.

Ara, editat per l'Ateneu Llibertari Alomà, Difon la Idea i el Col·lectiu Infectació ha sortit el carrer el llibre que recull aquests articles, amb el títol d'“Infectació. 42 visions des dels Països Catalans”. La portada és de l'il·lustrador Jordi Borràs i els logotips de la Infectació són obra de Quechua. El llibre es vendrà a un preu de sis euros i quatre per a col·lectius i servirà per finançar els actes que realitza l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, així com per pagar el llibre i fer-ne un altre que just ara comença a recollir els seus textos.

Es tracta d'una obra coral que recull articles obra dels següents autors: Pau Gomis, Toni Mollà, Joan Rocamora, Josep Manel Busqueta, Caterina Sánchez Sansó, Josep Maria Yago Suau, David Pujol i Mulet, Ricard Vilaregut, Ramon Usall i Santa, Joan M. Rosich, Pau Juvillà, David Fernández, Vicent Martínez, Pepe Gutiérrez-Álvarez, Josep Cara Rincón, Blanca Montseny, Xavi Roijals, Abel Caldera, Helena Olcina i Amigo, Laia Altarriba Piguillem, Pere Bueno, Laia Alsina Garrido, Emili Cortavitarte Carral, Mariona Ortiz, Blanca Martí, Raimundo Viejo Viñas, Ariadna Aubà, Jordi Martí Font, Ivan Miró, Anna Campanera Reig, Joan Canela, Roger Palà, Joan Teran, Xavi Sarrià, Àlex Tizminetzky, Gessamí Sardà, Roger Cremades Rodeja, Pau Alabajos i Ferrer, Enric Duran, Toni Álvarez i Roser Palol.

Totes elles i ells, cadascú des del seu món de lluita o ideològic, ja sigui sindicalisme, anarquisme, independentisme, ecologisme o altres moviments socials, encara a la seva manera el procés de trobada confluència, contacte, col·laboració, en definitiva d'infectació, que s'ha donat als Països Catalans els darrers deu anys i escaig.
Infecta... què?

El 6 de setembre del 2007, començava la publicació d’una columna al setmanari “Directa” que sota el títol d’”Infectació” aplegaria durant prop d’un any articles de diversos membres dels moviments socials dels Països Catalans. Alguns dels articles també es van publicar en altres mitjans com la revista “Catalunya” de la CGT de Catalunya, “L'Accent” o el web La Fàbrica. El terme “Infectació” era un invent que algunes i alguns utilitzaven per tal de parlar, definir o posar en qüestió les relacions que en els darrers anys s’han establert o es donen entre individus i moviments socials diversos dels Països Catalans. Volien explorar on arribaven les relacions, les confluències i quins canvis, experiències o conseqüències té tot això o pot arribar a tenir. Els coordinadors de la iniciativa van ser la Laia Alsina i el Jordi Martí Font.
Els i les activistes que apareixen en aquest llibre no van ser els i les úniques convidades ja que la proposta de fer una columna sobre aquest concepte que encara ara no s’aclareix què vol dir va ser enviada a prop de cent persones. El darrer article del llibre, tot i ser rebut en el termini proposat, no va aparèixer perquè la seva extensió en feia impossible la publicació ni tan sols com a article d’opinió fora de la columna. També cal dir que alguns dels articles –pocs- es van rebre sense demanar-los.

Col·lectiu Infectació


Com un pròleg

Infectació: La força d’existir

S’ha acabat el temps del plany, s’ha acabat el temps del “no hi ha res a fer”. Ara sabem i podem afirmar que hem estat capaces de resistir, que hem estat capaços de crear espais de dissidència, que hem estat capaces de dir “no” quan ha calgut, que hem estat capaços de dir, en veu alta, que el futur serà de totes i tots o no serà.

Malgrat sindicats domesticats, partits d’esquerra gestionadors del capital, projectes fracassats i utopies verbalitzades i no realitzades, ens enfrontem al poder en cada una de les seves realitzacions, començant pel poder que nosaltres mateixes creem. I davant hi tenim el capital, la patronal, la banca, els exèrcits, les esglésies (començant per les nostres) i la nostra mateixa incompetència.

Som les que vam dir prou a la Selva Lacandona al 1994, les que vam cridar que amb l’exèrcit sí que es podia a Barcelona el 1936, els que van continuar el combat després d’Almansa fa tres-cents anys, les que vam creure en la ruptura al 79... i assumim la nostra història, les nostres derrotes i victòries, alhora que no en fem ni en farem monument funerari del futur, però sí record i memòria.

Som els qui no ens vam creure el final de la història que anunciaven els ultraliberals dels EUA, per això hem decidit avançar.

-Som les que vam celebrar la caiguda del mur de Berlín i lluitem per tirar a terra els que queden a l’Estret de Gibraltar, a Belfast, a Palestina...

-Som les que no volem ni exèrcit, ni policia, ni presons, i no ens creiem els mentiders que parlen de terrorisme i de delinqüència per assegurar el contol militar del planeta i el control policial de les nostres ciutats.

-Som les qui continuem la lluita per la igualtat de gènere, la lluita del feminisme, perquè sabem que malgrat les lleis el masclisme, a voltes disfressat però encara assassí, continua essent norma social.

-Som els qui volem casa, sanitat, cultura, educació, transport, cures per a tothom, comunicacions i alegria.

-Som les qui creiem en la llibertat de les persones, en la llibertat dels pobles, en els drets de les minories i en la llibertat d’expressió.

-Som els qui rebutgem la guerra i les armes, a Iraq i a Palestina, a Nova York i a Bilbao, a Txetxènia i a Tarragona.

-Som els qui no deixarem de parlar català i defensarem el dret a l’existència de totes les llengües minoritzades, començant per la nostra.

-Som les que no tenim casa, les okupem, creem zones autònomes i establim relacions horitzontals per la transformació social.

-Som les alternatives, sempre en plural: les cooperatives, els bancs ètics, les ONG pel desenvolupament, els cooperants internacionalistes...

-Som els qui vivim sexualitats dissidents, religiositats dissidents, formes de vida dissidents... i les volem motor d’alliberament social.

-Som els qui no ens volem súbdits de cap rei, de cap Déu, de cap líder, ideòleg o patum.

-Som vent, terra, treball, cultura, sentiment i no concebem l’odi com a motor de res, perquè aquest sempre porta als filats d’Auswitch o la Verneda.

-Som els qui defensem la presumpció d’innocència i no acceptem ni ara ni mai els estats d’excepció de cap tipus. Llibertat Núria Pòrtulas!, llibertat Laura Riera!

-Som les qui assenyalem l’industrialisme i el capitalisme com a culpables de la destrucció del planeta i per això els volem aturar i els aturarem.

-Som les qui no acceptem la dictadura ni quan aquesta pren forma i estètica democràtiques.

-Som els qui treballem, les imprescindibles, els explotats, les precaritzades, els subcontractats, les sense contracte, la classe obrera... dones i homes motors de la història que els empresaris volen esclaus... i mai ho hem estat.

-Som els qui reclamem l’autogestió de l’economia, de la nostra vida, subordinades sempre al respecte per la natura i a les necessitats no incentivades de la majoria.

-Som a les fàbriques, als sindicats, als centres de treball, a les agrupacions polítiques, a les organitzacions solidàries, les antirepressives, a les cooperatives, a les universitats, a les cases okupades, als ateneus, als centres d’estudis, als casals populars, als instituts, als mitjans de contrainformació, als carrers, a les oficines i arreu, i no acceptem els objectius econòmics que ens tracten com a números i prou.

Ho volem tot i ho volem ara, totes i tots, perquè renunciar-hi per prudència o responsabilitat només ens pot portar, com sempre, a ser imprudents i irresponsables.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció