CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Informe del Centre Delàs per la Pau sobre les empreses catalanes que estan lligades a la indústria d’armes

Dimarts, 9 juliol, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El darrer informe del Centre Delàs per la Pau, de l'entitat Justícia i Pau, titulat "La indústria militar, un desig insatisfet", fa un repàs exhaustiu de les empreses catalanes que estan lligades a la indústria d'armes. La producció militar exclusivament catalana està en mans de 3 empreses, ocupa a 478 persones i factura 124 milions d'euros, aproximadament.

Entrevistem a Pere Ortega, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Investigador en temes de Pau i Desarmament i autor de l'informe 'La indústria militar a Catalunya, un desig insatisfet' elaborat per Justícia i Pau.

- En els últims anys s’ha incrementat el sector empresarial lligat a la indústria catalana d’armes?

Ha disminuït. En realitat, tal com indica el títol de l’informe, ha disminuït malgrat l’aposta que s’ha fet des del Govern de la Generalitat per la instal·lació d’un pol aeronàutic. Una aposta que s’ha fet sense tenir en compte que aquest sector té un doble ús, perquè està lligat al sector militar. A Catalunya es va fer aquest impuls, que pràcticament ha fracassat perquè les empreses que configuraven aquest pol aeronàutic, com un centre que pretén impulsar aquesta expansió, no ha acabat de reeixir. Això també està lligat a la crisi. El Ministeri de Defensa adquireix menys armes i, per tant, les indústries repartides per tota la península que fabriquen armes també ha disminuït. La principal indústria s’ha vist afectada. La producció aeronàutica ha disminuït del 5 al 2%.

- La indústria d’armes rep subvencions públiques del Govern?

Els darrers anys les ajudes públiques a tot el sector industrial militar ha anat augmentant, però concretament ha disminuït el 2010 i el 2011. Amb la crisi la Generalitat ha donat menys ajudes a les empreses. Totes les indústries que hi ha a Catalunya tenen una producció militar molt minsa. La principal activitat és civil, però les que tenen línies de producció militar reben ajudes. En els darrers 10 anys han rebut 19 milions d’euros en ajudes. Una xifra que s’ha duplicat respecte els 10 anys anteriors.

- Hi ha algun sector polític que tingui interès en potenciar la fabricació d’armes a Catalunya?

No puc parlar de lobby industrial militar a Catalunya. Les indústries està clar que tenen interès i no tenen escrúpols a fabricar el que sigui i per qui sigui. La Generalitat no ha tingut un sentit ètic per preocupar-se del fet que l’aeronàutica fabriqui avions militars. No hi ha un sector polític interessat en aquest sentit. A l’època de Pasqual Maragall va haver-hi un interès a potenciar el sector aeronàutic. Catalunya va optar a fabricar l’helicòpter Tigre i al final el ministre de Defensa, José Bono, va aconseguir que aquesta fàbrica es desplacés a Albacete. Després va haver-hi una proposta per aconseguir que es fabriquin els helicòpters Drons a Catalunya, però de moment no ha arribat, i és més que probable que es faci a la fàbrica de l’empresa Eads, a Sevilla. I l’empresa catalana Gtd es vol presentar per fabricar un vehicle blindat, afiliant-se amb la companyia francesa Nexter.

- Algun fabricant d’armes potent ha intentat fer-se un lloc a Catalunya?

Gtd és la més important que ha intentat fer-se un lloc a Catalunya. La més important que tenim a Catalunya és Indra, que té un edifici al 22@ del Poblenou i no sabem exactament que fan. Fabriquen tots els components de tot l’armament espanyol: míssils, tecnologies de sistemes de vigilància, simuladors de vols, etc. Un 20% de la producció d’enguany d’Indra s’ha dedicat a la indústria militar, i factura més de 500 milions d’euros a l’any només en aquest tipus de producció.

- A l’informe també expliques quines empreses catalanes estan relacionades amb la indústria de les armes. Crida l’atenció el cas d’Applus?

El cas d’Applus és el més cridaner perquè detecta un 60% de les verificacions de vehicles de Catalunya, i va ser licitada en l’època armamentista. Applus és una empresa del grup Carlyle, que és un dels grups de capital risc d’inversions més coneguts del món. Té diversificat les línies de negoci en molts àmbits i és el màxim accionista d’Applus. Applus també verifica armes i fragates de l’armada espanyola i presta serveis tecnològics a la industria militar. Entre els accionistes d’Applus hi ha la família George Bush, la família Bin Laden, gent com l’especulador financer George Soros i l’exprimer ministre britànic, John Major. El president de Carlyle és Olivier Sarkozy, el germà de l’expresident de França. És un grup molt potent. Ha arribat a Catalunya i s’ha quedat. Que els catalans sàpiguen que quan porten el seu vehicle a Applus estan donant guanys a famílies que van impulsar la guerra preventiva a l’Iraq.

- D’altra banda, també hi ha empreses catalanes que fabriquen material per desactivar mines antipersona...

Això és lloable, però la contradicció és que s’hagin de muntar aquestes empreses quan no faria falta. No és criticable, però entra dins de l’àmbit militar perquè si no s’haguessin fabricat les mines llavors no faria falta desactivar-les. Moltes de les empreses que fabriquen les mines són les mateixes que fabriquen un servei de postvenda per desactivar-les, però en el cas d’aquests catalans no és així. Se’ls hi ha de donar suport.

* Article/entrevista publicat al setmanari El Triangle

Informe sobre La indústria militar a catalunya, un desig insatisfet:

Informe Centre Delàs sobre armes, deute i corrupció:

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció