Informe Fukushima 2.0: Maniobres (des) informatives sobre radioactivitat i impactes
Els 10 primers dies de la catàstrofe de Fukushima es poden considerar claus per analitzar el tractament informatiu d'una catàstrofe nuclear global. Les primeres consignes: "normalitat total, tot controlat i magnífica capacitat de superació nuclear d'uns episodis tan extrems com un terratrèmol i un tsunami", són aviat superades per l'estupefacció i el desconcert, quan es va prenent consciència de que ens trobem davant una situació incontrolable.
El desconcert i l'estupefacción són reaccions humanes comprensibles, fins i tot en un entorn tan inhumà com el de l'OIEA i les institucions que envolten l'energia nuclear, però el que no és comprensible és la manca de sensibilitat davant les víctimes potencials. És aquesta manca de sensibilitat la que porta a amagar o silenciar els aspectes més punyents de la catàstrofe, a negar una informació sistemàtica i rigorosa que permeti a la població tenir una consciència real del que està passant. A substituir la informació necessària per un allau de notícies contradictòries, un núvol de desinformació que és reconegut pel seus propis responsables, sense que aquest reconeixement tingui conseqüències, cosa que tan sols s'explica en una societat a on els mitjans de comunicació han renunciat al seu paper analític, o crítric, i es limiten a aixecar acta.
A partir dels primers 10 dies, Fukushima s'instal·la en un limbe informatiu, superada per altres notícies de caire local i per una guerra declarada improvisadament. Com en tantes altres situacions, el desastre i l'horror esdevenen espectacle quotidià, objecte d'indiferència selectiva, d'"agnosia", aquell terme encunyat per Günter Anders per parlar de l'estat moral dels responsables del crim que va donar origen, també en Japó, a l'era atòmica, un terme adequat tant per als responsables d'Hiroshima, com per als de Fukushima.
A partir del desè dia es recupera la "gestió" informativa de la catàstrofe, i les pautes (que s'intentaràn analitzar més detalladament en una altra publicació), no es trenquen ni tan sols quan, el 29 de Març, es confirma la presència en el medi ambient del temut plutoni: la notícia tan sols arriba a la portada d'un número mínim d'informatius, en la resta es limita al lloc destinat a la informació de Fukushima, i ni tan sols es acompanyada per informació sobre el detall de la situació i les implicacions.
Quan es va produïr la catàstrofe de Txernòbil, descoberta --no ho oblidem-- pels suecs, la manca de llibertat existent en l'antiga Unió Soviètica va ser objecte de crítica únànim, ja que multiplicava l'impacte de la catàstrofe nuclear sobre la població. En el cas de Fukushima la censura és substituida per la desinformació, la manca de veritat per les veritats a mitges. Independentment de la distàcia que hi ha entre censura i desinformació, l'objectiu de les dues polítiques és el mateix: el control de la societat.
Per accedir a l'informe FUKUSHIMA 2.0 : MANIOBRES (DES)INFORMATIVES SOBRE RADIOACTIVITAT I IMPACTES, aneu a:
www.tanquemlesnuclears.org/nucinternacional/fukushima2.html