CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Informe “Moda espanyola a Tànger: Treball i supervivència de les obreres de la confecció”

Dijous, 19 gener, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

SETEM i Campanya Roba Neta han publicat un informe de 60 pàgines que analitza l'impacte del desenvolupament de la indústria tèxtil i de la confecció a la ciutat de Tànger (Marroc) sobre les condicions de vida de les treballadores i de les seves famílies. L'informe ha comptat amb la col·laboració de l'Associació Attawassol.

La Campanya Roba Neta, coordinada per la ONGD SETEM, publica una investigació realitzada al Marroc: "La moda española en Tánger: trabajo y supervivencia de las obreras de la confección". En aquest informe s'analitzen, a partir de les vivències de 118 treballadores del sector, les condicions de vida i treball de les obreres que treballen en tallers tèxtils de Tànger, alguns d'ells proveïdors de grans firmes de moda espanyola.

L'informe descobreix les dures condicions de les obreres de confecció marroquines: excés d'hores de treball, baixos salaris, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i l'acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a l'acció sindical. Les hores extres són obligatòries i no se solen remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen els 200 euros mensuals, i que, en ocasions, estan per sota dels 100 eur/mes. Les treballadores més joves, sovint menors de 16 anys, són considerades aprenentes i se'ls fa treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant 0,36 €/hora, tres vegades menys que les seves companyes.

En el Marroc hi ha una forta presència de tallers proveïdors de Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti). La majoria de les obreres entrevistades que treballen confeccionant la roba d'aquestes marques manifesten que no es respecta el límit d'hores, arribant fins a 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al Salari Mínim Interprofessional Garantit (SMIG) del Marroc, tot just 178,72 euros mensuals, segueixen vivint en situació de pobresa.

Molts dels tallers proveïdors de Inditex treballen també per a Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que en els seus centres de treball no es respecta el límit d'hores i realitzen fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango de 2010 ja advertia que les seves auditories havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s'havia establert un termini de sis mesos per a la correcció d'aquestes problemàtiques. També s'han recollit testimoniatges de treballadores de tallers proveïdors de Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna amb condicions laborals semblants.

La deslocalització de la confecció en països com Marroc ha permès ampliar els beneficis de les grans marques tèxtils. Segons l'autor de l'informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen en la seva mà la capacitat, tant de generar situacions d'explotació laboral, com d'evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però a pesar de les mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.

Els codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l'obligatorietat de passar auditories en els tallers. Però les metodologies d'auditoria són molt diverses i en moltes ocasions no s'arriben a identificar els problemes laborals reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques realitzen canvis temporals com donar d'alta a treballadores en la Seguretat Social, incrementar la salubritat en l'espai de treball, complir els horaris laborals, acomiadar a les treballadores sense contracte i ocultar a les treballadores menors. Una treballadora d'una fàbrica proveïdora d'una gran empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen a les treballadores menors en el terrat o en caixes de roba buides”.

Què poden fer les grans marques? Si volen ser realment responsables amb l'impacte social de la seva activitat econòmica han d'adoptar pràctiques de màxima transparència. Una de les més rellevants seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONGs, sindicats i col·lectius locals de treballadors/es, per a poder contrastar les denúncies sorgides d'aquesta i altres investigacions i iniciar processos de millora. En aquest sentit, la Campanya Roba Neta celebra que Pispo ja comparteixi anualment la seva llista de proveïdors amb alguns actors socials, el que permetrà analitzar els resultats d'aquesta investigació conjuntament i emprendre accions per a resoldre aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores.

Enfront de les llacunes dels processos d'auditoria, la Campanya Roba Neta convida a les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclouen en els processos de millora de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i les seves organitzacions. La Campanya Roba Neta recorda que aquesta investigació se centra al Marroc però que les situacions que es descriuen són desgraciadament freqüents en molts altres països.

- Descarregar l'informe a www.ropalimpia.org/documentos/publicaciones/Moda-espanola-en-Tanger.pdf

- Més informació de la Campanya Roba Neta a www.ropalimpia.org/noticia.php?idc=19&idn=271&idi=es

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció