CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Intervenció en la CAM: Hi ha alternatives a la Bancocràcia

Dimarts, 26 juliol, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

image004

Una societat bancaritzada com l'actual, és una societat hipotecada, política i econòmicament. L'especulació financera no només és responsable de la crisi econòmica. La banca privada, a més, des de la seva posició privilegiada de monopoli, és un poderós instrument de dominació de classe i xantatge permanent, que converteix les nostres vides en simples àrees de negoci.


Només cal veure, a tall d'exemple, com el sacrosant dret constitucional a un habitatge digne ha estat convertit en negoci hipotecari. El deute de moltíssimes economies familiars, disparada amb les operacions d'adquisició d'habitatge enmig de l'especulació immobiliària, pesa com una llosa sobre bona part de la societat i contribueix a dibuixar un panorama de submissió, desert de rebel.lia davant els excessos, orfes de contestació social. El poder de la banca s'ha manifestat també en l'última "reforma" de les pensions. L'interès per promoure fons de pensions privats ha pressionat decididament, a l'hora d'empobrir les pensions públiques.

En un escenari de greus retallades socials, la generositat gairebé sense límits del Govern i de la classe política, cap al capital financer i la banca, és escandalosa, fins i tot obscena. Davant la debilitat, submissió i generositat dels governs de torn, la bancocràcia imperant respon, de manera arrogant i immoral, encarint els serveis i tancant l'aixeta del crèdit.

D'aquesta manera s'ofega l'economia productiva, amb el consegüent tancament de milers de petites i mitjanes empreses (on es troba el 80% de l'ocupació), l'augment espectacular de l'atur i l'empobriment general de la població.

Hem de reconèixer, per bé o per mal i mentre no siguem capaços de canviar el sistema, que els serveis financers ocupen un lloc primordial en l'economia i en l'organització social. Per aquest motiu una Banca de caràcter públic, hauria de ser una de les pedres angulars del canvi social. En aquest sentit, la privatització de les Caixes d'Estalvis no suposa només una espoliació. És, a més, una oportunitat perduda per desenvolupar un projecte de Banca Pública, ja que les entitats d'estalvi, amb la seva potent quota de mercat, podien haver estat la base de aquest projecte.

La seva venda constitueix, per tant, una operació política diametralment oposada als interessos i necessitats de la societat.

Per això, aquesta anomenada "reforma del sistema financer" tindrà unes conseqüències tant o més greus que les altres "reformes".

Qualsevol avanç social de repartiment del treball i de la riquesa, juntament amb la reactivació de l'economia productiva, passa per trencar les regles de joc del sistema bancocràtic. Cal acabar amb el monopoli actual de la banca privada i, en la línia de la defensa dels serveis públics, reivindicar la creació d'una banca pública de qualitat, al servei dels drets dels treballadors i de la ciutadania, sense ànim de lucre, amb un funcionament ètic, ben gestionada i controlada democràticament. És un pas imprescindible per a una sortida social a la crisi i PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA I IGUALITÀRIA.

Extracte de l'article de Pep Juárez, Secretari d'Acció Social de FESIBAC - CGT.

Secció Sindical CGT - Caja Ahorros del Mediterráneo

www.cgtcam.info/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print