CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Irlanda destina el 45% del seu PIB a salvar la banca

Dimecres, 6 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El cost total de l'operació de rescat dels bancs celtes arriba als 70.000 milions un cop fetes les proves d'estrès.

Dublín reestructura el sistema financer creant dos grans bancs amb les restes de quatre entitats.


El Punt - 01/04/11 - Londres - Quim Aranda

Els bancs irlandesos necessiten una injecció extra de capital d'aproximadament 24.000 milions d'euros, segons es desprèn de les darreres proves de resistència elaborades per organismes independents i el Banc Central Irlandès. Aquesta dada, feta pública ahir, suposa la confirmació que la situació de les finances dels bancs, i de retruc del país, és encara molt pitjor del que es creia el novembre passat, quan la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van acordar amb l'aleshores govern de Dublín un rescat de 85.000 milions, 46.000 dels quals van anar directament als bancs.

En vista del desastre bancari, el govern irlandès va anunciar ahir una profunda reestructuració del sistema financer amb la creació de dos grans blocs bancaris a partir de les restes dels naufragis de les quatre entitats més afectades. A la pràctica, implica la total nacionalització de l'Allied Irish Banks (13.300 milions), del Bank of Ireland (5.300), de l'Educational Building Society (EBS, 1.500) i de l'Irish Life & Permanent (4.000). El govern de Dublín ja tenia la majoria de les participacions de les tres primeres entitats esmentades. El ministre de Finances, Michael Noonan, en la seva intervenció d'ahir al Parlament, va explicar que s'adoptarà un “enfocament totalment radical” per reformar la banca.

Amb les noves xifres que es consideraven ahir, el cost total de l'operació de salvament dels bancs ascendirà als 70.000 milions d'euros, una xifra que per a una economia de dimensions com la irlandesa és abassegadora, ja que equival al 45% del producte interior brut (PIB) i al 55% del producte nacional brut (PNB). Els resultats de les proves permeten assegurar, llevat d'un miracle impossible, que cap institució bancària estrangera prestarà més diners als quatre bancs afectats. Ningú, llevat dels ciutadans irlandesos, hi invertirà. Però la situació de l'economia de l'illa fa que les necessitats siguin molt superiors a les capacitats, amb la qual cosa les entitats no podran tornar els diners que bancs alemanys, francesos o britànics van deixar en els anys del boom.

Fent gran el forat

Des de l'inici de la crisi financera, i per evitar la caiguda en cadena dels bancs irlandesos, el Banc Central Europeu els ha deixat 117.000 milions. El Banc Central d'Irlanda encara els va prestar 71.000 milions més, que fan un total de 188.000 milions. Amb aquests números, el nou préstec de l'eurozona i del Fons Monetari Internacional sembla no res.

El negre escenari obliga el govern irlandès sorgit de les eleccions del febrer a renegociar el rescat. La situació a l'illa serà endèmica durant dècades.

* Notícia extreta del diari El Punt

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció