Irlanda: Qui té por del FMI – La seva oportunitat i la nostra

Ja és oficial, l'Estat irlandès està en converses amb la UE i el FMI per al que es denomina com "pla de rescat" per salvar el capitalisme irlandès del desastre creat per la crisi internacional del sistema econòmic capitalista. Una crisi agreujada a Irlanda per la corrupció del capitalisme clientelar local i per la dependència econòmica de l'exterior. Atrapada en aquest embolic, no és estrany que molta gent a Irlanda pensi que la cosa millorarà després de desempallegar d'aquests llasts.

La classe política irlandesa ha reaccionat amb la lluita interna i les acusacions mútues de costum. Mentrestant, en el món real, el cost de la crisi es reflecteix en un creixent atur, emigració, suïcidis i més i més gent vivint en un estat permanent de por i ansietat davant la perspectiva de perdre els seus llocs de treball i els seus habitatges i trobar-se en la carrer. El sentiment de desastre amenaça amb paralitzar a la gent, a falta de respostes col.lectives només es palpa la desesperació a mesura que l'onada s'aproxima. La intervenció del FMI suposa per a molts, en aquesta situació, que almenys ja s'ha tocat fons.

Però no és així com va la cosa. La intervenció del FMI suposarà més retallades, l'augment de l'atur i major pobresa, amb els que encara treballen guanyant cada vegada menys mentre que molt del que queda d'economia local col.lapsa. Un "rescat" del FMI suposa fer caure de tal manera els sous i els nivells de vida que el capital internacional veu com una opció que els treballadors d'Irlanda guanyin sous de misèria. En una entrevista publicada a The Guardian, l'ex-ministre d'Economia de l'Argentina va afirmar sobre la intervenció del FMI allà després del 2001 que "el FMI era tan odiat que als nens que es portaven malament se'ls amenaçava amb que el FMI els perseguiria". I que quan l'actual govern va ser elegit el 2007 va fer ús d'aquests pors en una campanya prometent que cap nen tornaria a saber el que significaven les sigles FMI.

A Letònia la intervenció del FMI va suposar una retallada dels sous del sector públic d'un 20% i el tancament d'hospitals. A Grècia, la cancel·lació de nombrosos programes socials, increment dels impostos sobre el consum, retalls en la despesa pública i privatitzacions. L'edat de jubilació es va augmentar i es van reduir les pensions. Cada tres mesos el FMI verifica que els canvis exigits s'han dut a terme abans de lliurar fons per al següent període.

Els mètodes del FMI inclouen el tancament d'hospitals, d'escoles i de serveis públics i el cobrament d'altes taxes per accedir a aquests serveis per al sector de la població que pot permetre. En altres paraules, les polítiques aplicades pel govern irlandès des de l'inici de la crisi no canviaran amb la intervenció del FMI: s'aguditzaran, possiblement molt més. Però la intervenció del FMI permetrà als nostres polítics rentar-se les mans i declarar innocents, dient que es tracta del preu a pagar pel rescat. El govern ha estat incapaç d'atacar les pensions i la seguretat social per por a les reaccions, i ara el FMI ho farà per ells. Coneixent el Fianna Fáil podríem arribar a veure fins i tot com tornen al poder al cap de sis anys amb una proposta d'expulsar al FMI, una vegada que els ha fet la feina bruta.

Hi ha una alternativa. A curt termini els costos de la crisi poden pagar-los els irlandesos rics. L'1% encara té 121 mil milions d'euros en accions, més que suficient per pagar tot el cost del NAMA (NdT l'agència creada el 2009 pel govern irlandès per fer front a la crisi financera comprant "actius tòxics"). Aquest 1% en la seva majoria va amassar la seva riquesa a través de les especulacions i martingales que van conduir a la creació del NAMA i que han costat milers de milions a l'erari públic, sostrets a pensionistes, beneficiaris de la Seguretat Social i treballadors del sector públic i privat .

Els que manen en aquest país, aquest 1% i els seus servents al Parlament, han usat aquesta crisi per imposar un tractament de xoc a base de retalls salarials, pèrdua de serveis públics i reestructuracions, allò amb el que han somiat durant anys però que no hauria estat acceptat. Si ells fan servir la por per recompondre la societat a favor dels seus interessos, nosaltres hem de ser igual de durs. Per fer que aquest 1% pagui la crisi necessitem organitzar la resta, fer valer el nostre major nombre per contrapesar l'enorme poder que els dóna la seva riquesa. Els mètodes que hem d'emprar per guanyar aquesta batalla són la vaga general, els comitès de veïns, la creació d'una àmplia xarxa de coordinació que ens permeti treure el poder a aquest 1% i aixecar una societat lliure de desigualtats i lliure d'aquesta elit poderosa i corrupta que domina les nostres vides.

Andrew Flood
17 novembre 2010

Extret de la pàgina web del Workers Solidarity Movement (WSM),
organització comunista llibertària d'Irlanda, i traduït al català pel
Col.lectiu Tramuntana (http://www.revistacatalunya.cat - http://www.cgtcatalunya.cat - http://www.cgtbalears.org)

Related Link: http://www.wsm.ie
Related Link:

http://www.anarkismo.net