ITACA BAND i la criminalització als col·lectius feministes

El cas d’Itaca Band ha ressonat aquests darrers dies gràcies que diferents col•lectius feministes van aturar el concert d'Itaca Band la setmana passada a les festes de Sants, per reivindicar que no volien agressors a les seves festes. El missatge és clar i senzill: les dones volem espais de festa on poder gaudir tranquil•les, lliures d’agressors. I en aquest cas, fa temps que des d’espais feministes estem reivindicant que el cantant d’Itaca Band és un agressor i que el grup i el seu entorn l’encobreix. El cas ha estat donant voltes des de fa més d’un any, i fins i tot ha arribat a Euskal Herria o Galiza. Durant tot aquest temps, de fet des de l’inici, hi ha hagut per part de l’agressor i de l’entorn que el defensa o encobreix, una clara voluntat de manipular i ocultar el fet, menystenir les agredides i l’agressió, i atiar la persecució i la criminalització de les feministes i les persones que han donat i donen suport a les agredides.

Això ho han fet mitjançant mecanismes com:

- Tergiversar el relat dels fets i mentir al respecte.
- Dir que no en sabien res.
- O bé dir que hi ha moltes versions.
- No tenir en compte les agredides ni el que senten/volen.
- Fent comentaris despectius vers les que difonen el fet.
- Atiar o no posicionar-se davant els insults als col•lectius que donen suport a les agredides.
- No admetre públicament l’agressió, però sí opinar públicament sobre les que donem suport.
- Parlar només de com estan ells/es, fent-se les víctimes.
- Dir que si no hi ha denúncia policial o judicial no existeix el fet.
- Repenjar-se en el fet que en el seu projecte hi ha dones i que per això no poden ser masclistes.
- Buscant que la gent doni suport a un agressor.
- Atiant que només es qüestioni la resposta a l’agressió per a que no es parli de l’agressió.
- I un llarg etcètera que, per cert, ja estem fartes de veure a les notícies i tertúlies més ràncies: “si no hi ha denúncia no hi ha maltractaments”, “els draps bruts es renten a casa”, “pobret no sabia el que feia”, “les dues versions són iguals”, “el que heu de fer és no ferir els sentiments del noi perquè així no entendrà res, sigueu comprensives”...

Bé, doncs així és com es mantenen els privilegis, com es mantenen les violències quotidianes, legals, estructurals, socials, els estereotips. Amb això estan esdevenint un puntal més de la violència masclista i estan col•laborant a que els moviments socials en comptes d’avançar cap a un món per a totes continuïn funcionant sota la fosca tirania de la supremacia dels agressors masclistes.

Cada vegada més col•lectius lluitem per tenir els nostres pobles, barris i espais lliures d’agressors, no els volem ni en entorns de festa ni en espais de militància. Moltes de nosaltres, a les que ara ens diuen que bordem, que fem un flac favor, a les que ens insulten, ens menyspreen o ens menystenen, fa anys i panys que treballem dins i fora dels espais de militància contra les agressions masclistes i heteropatriarcals, amb dones i homes, en els nostres llocs de treball, amb dones no militants, amb dones abusades, amb dones maltractades, fent protocols, col•laboracions, tallers, articles, comissions, taules, etc. Així que resulta absurd pensar que deixarem que se’ns insulti o trepitgi, ni a nosaltres ni a cap companya. Hem denunciat activament molts casos i seguirem fent-ho, i estarem al costat de les agredides, malgrat els atacs que patim per fer-ho i malgrat la voluntat de qui es pensa que per tenir un micro i un escenari pot trencar la voluntat i el convenciment de les que portem anys al costat de les agredides, afrontant una lluita quotidiana, silenciosa de vegades, resilient i d’una duresa de la que ells no en tenen ni la més mínima idea i amb la que per molt que vulguin ni es poden comparar ni es poden enfonsar, perquè nosaltres ja fa temps que som més, que som més fortes i que acumulem coneixement (per sort o per desgràcia) en lluita contra el masclisme i l’heteropatriarcat.

Davant les accions per visibilitzar els agressors i denunciar els fets, en moltes ocasions s’acaba atacant als grups de suport o a les companyes que han intentat gestionar les agressions. Aquesta vegada, estan atacant a una companya, per haver intentat gestionar el cas (en concret per haver fet saber a la banda musical que les dones de la comarca no els volen) i fer públic el procés realitzat (https://tanitalga.wordpress.com/2017/07/09/sobre-el-proceso-con-los-itaca-band/). Segueixen pensant que amb la seva política de criminalitzar les dones que denunciem agressions ens faran retrocedir o retractar, pensen que amb quatre insults i atacs renegarem d’allò més bàsic: el suport incondicional a les agredides sense escletxes. Renunciar a això seria renunciar a la sororitat i al suport mutu entre dones, seria tergiversar els termes i fer-nos meselles, seria deixar de banda l’acció directa i la solidaritat com a mode de vida. I renunciar a això ens és impossible. Els únics que esteu renunciant a un món millor sou els i les que ens degradeu, insulteu, qüestioneu o menyspreeu. No buideu més de sentit la frase “cap agressió sense resposta!”, no teniu cap dret a descafeïnar la lluita de totes les que ens han precedit i encara menys de totes les dones que vindran.

Estem fartes que se’ns acusi de tenir «rabietes feministes», de «feminazis» i que se’ns menystingui quan denunciem agressions!

Tot el suport a les companyes que aquests dies estan rebent atacs!

No permetrem que se’ns ataqui, ni que les agressions sexuals quedin impunes!

#BoicotItacaBand #ItacaBandAgressors #FestesLliuresAgressors

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
29 d’agost de 2017