CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

IWW: “Volem que ressorgeixi el sindicalisme combatiu”

Divendres, 22 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Parla amb dos militants del sindicat Industrial Workers of the World (IWW) sobre les protestes portades a terme a Wisconsin i el futur del sindicalisme després de l'aprovació del decret que limita la negociació als empleats públics.


Ellison Moorehead / Diagonal 148

- DIAGONAL: Què ha passat a Madison, Wisconsin?

OLIVER Lanti I DANIEL Edelstein: El governador republicà va intentar aprovar un projecte de llei que incloïa mesures d'austeritat amb clàusules molt nocives per als sindicats dels empleats públics i el seu dret a la negociació col.lectiva. També hi havia retallades en els serveis socials. Wisconsin gestiona una seguretat social (limitada) que cobreix a mig milió de persones, gent gran, els camperols, els pobres. En intentar aprovar-lo, grups d'universitaris van ocupar les sessions del senat, van ocupar el Capitoli. Després els estudiants de secundària van organitzar i realitzar un walk-out (anar al treball o l'escola per després abandonar-en massa). En fer-ho van donar als professors l'espai per a organitzar-se i ells, al seu torn, van fer un sick-out (és a dir, van trucar per dir que no podien anar a treballar per malaltia). La ocupació va durar unes tres setmanes . Alguns representants demòcrates es van anar de l'Estat per no poder votar el projecte de llei i així aturar el procés. No obstant això, al final els republicans van canviar el projecte de llei per poder aprovar aquests atacs contra els drets sindicals sense els demòcrates. Els demòcrates van poder tornar a casa com a "herois" i ara tot el projecte pot aprovar-se. Durant l'ocupació i les manifestacions, molta gent va parlar de la vaga general, però ara quasi tots només parlen del circ electoral .

- D.: Qui hi havia a les protestes?

OL i DE: Estudiants de llicenciatura i de doctorat, alguns, (pocs), polítics, molts sindicats majoritaris com el sindicat de professors de Madison, el (SEIU: www.seiu.org obrers en hospitals i altres), el AFSCME (obrers municipals), i altres sindicats afiliats a l'enorme sindicat AFL-CIO . També hi ha cooperatives, els taxistes, per exemple, han fet accions de bloquejar o alentir el trànsit, i els grangers familiars que van a perdre l'ajuda mèdica han donat suport a les manifestacions.

- D.: Com afectaran les retallades als sindicats majoritaris?

OL i DE: Aquí els sindicats de treballadors públics, majoritàriament, poden treure les seves quotes de la nòmina del treballador. Tot i si no estàs afiliat, el sindicat pot cobrar la seva "quota justa" -el 90% de la quota normal- però moltes vegades no hi ha contacte amb el sindicat si ells no ho inicien. Amb aquest projecte de llei, l'Estat ja no cobrarà les quotes i el sindicat s'esfondrarà, en efecte.

- D.: Com ha respost el IWW?

OL i DE: Hem estat aquest temps advocant per una vaga general a nivell estatal o nacional. Cal tenir en compte que des de fa 65 anys, als Estats Units no hi ha una vaga general. Diversos treballadors del IWW amb doble afiliació han pressionat a la Federació de Treball del Sud-Centre- una federació de sindicats locals- per secundar una vaga general. La Federació té uns 45.000 afiliats, així que s'ha procurat difondre la idea i que la gent comenci a parlar d'aquesta possibilitat.

Estem repartint milers i milers de cartells i pamflets. Hem convocat assemblees comunitàries que han tingut bona assistència. Els nostres afiliats dobles han estat actius en els seus altres sindicats intentant agitar, fent presentacions i donant xerrades. Som uns quants de fora que hem estat aquí un parell de setmanes, altres vénen uns dies, per a treballar.

- D.: I què diuen els sindicats majoritaris?

OL i DE: Com no volen dir "mesures d'austeritat", parlen de "retalls i concessions" pels quals els sindicats acceptarien pràcticament qualsevol cosa que ha horroritzar a un sindicat. En comptes de mobilitzar la gent per lluitar, es promou un munt de campanyes electorals.

- D.: Quan va ser l'última vaga general al país?

OL i DE: El 1946, a Oakland, Califòrnia. Dependents de grans superfícies portaven un temps de vaga i quan la policia va voler trencar-la, un maquinista dels tramvies es va interposar. El van atropellar. Els altres maquinistes van portar als seus passatgers al final de la línia i després es van posar de vaga en solidaritat. Aquest any hi va haver sis vagues solidàries, fins que el Govern les va legalitzar . Així i tot, molta gent considera que hi va haver una vaga general parcial el primer de maig de 2006 i 2007 entre els immigrants en resposta a la legislació anti-immigració d'aquests anys.

- D.: Què passaria si hi hagués una vaga general ara?

OL i DE: Els líders dels sindicats haurien d'estar disposats a anar a la presó o, si es convoqués per les bases, el sindicat hauria d'estar disposat a que l'Estat confisqués tots els diners i que hi hagués acomiadaments massius.

- D.: Ja que sembla improbable que surti una vaga general en aquest moment, quina estratègia teniu?

OL i DE: Per no donar suport a una lluita en tota regla, els sindicats s'estan suïcidant. Nosaltres promovem una lluita social; sabem fer sindicalisme sense el permís de la patronal. Després de l'activitat glamourosa d'agitar anem a posar fil a l'agulla i intentar organitzar seccions de treballadors en una altra forma de fer sindicalisme basat en l'acció directa i la solidaritat. Volem promocionar un model de sindicalisme en què l' Estat no et digui per què o com es pot lluitar. Els polítics i la patronal no recorden com era el sindicalisme de lluita d'abans, però nosaltres sí que ho recordem, i intentem fer que ressorgeixi.

>>> Entrevista publicada al núm. 148 de la revista Diagonal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció