Ja hi tornem a ser, ara els anarquistes!

En aquesta societat mig de l’espectacle mig de la por i el pànic en què hi vivim, cada vegada estem més acostumats/des a despertar-nos amb notícies que els Mossos d’Esquadra han assaltat alguna casa i han detingut a algú que posteriorment anirà a la presó. I també estem cada vegada més indignats/des quan ens arriben detalls de les proves i arguments que, suposadament, avalen aquestes detencions i empresonaments.

Durant el darrer any i escaig n’hem tingut massa exemples: membres d’un sindicat d’estudiants, una anarcosindicalista, joves independentistes i llibertaris han passat per la presó per fets relacionats amb la vaga general del 14-N del 2012. I sempre n’han acabat sortint, ells amb uns dies de la seva vida robats i nosaltres amb la sensació de viure una gran mentida quan hem llegit les acusacions que se’ls feia.

El passat dimecres 15 de maig, segon aniversari d’una mobilització que va donar la volta al món i va omplir els carrers i places de milers de persones, ens vam tornar a despertar amb notícies dels Mossos d’Esquadra trencant portes i regirant locals. Aquest cop li va tocar a l’Ateneu Llibertari de Sabadell, seu a la ciutat vallesana de la CNT-AIT, i punt de trobada de tantes lluites. Com havia estat el 15-M dos anys abans. I també els va tocar el rebre a cinc joves a qui, per les seves opinions en diverses xarxes socials i la seva participació en algunes manifestacions, se’ls ha aplicat la legislació antiterrorista i, finalment, l’Audiència Nacional els ha enviat a la presó madrilenya de Soto del Real.
Més enllà de l'escorcoll, les destrosses i la sostracció de materials de l’Ateneu Llibertari i l’empresonament dels cinc joves, l’operació policial ha tornat a la societat de l’espectacle. A l’escarni públic sense proves. A la criminalització. En aquest cas les víctimes triades per a l’escarni públic han estat, en un genèric, els anarquistes.

Fora de l’espectacle, però, les víctimes reals de tot plegat som també el conjunt de la societat, que assistim al circ i observem, amb una certa resignació, com amb l’excusa de la seguretat salten pels aires drets i llibertats, com ara el de la presumpció d’innocència i la llibertat d’expressió. De nosaltres depèn que aquest procés sigui o no reversible. Des d’aquí fem una crida a fer-ho possible.

Barcelona, el 22 de maig de 2013.

Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya.