Ja n’hi ha prou d’accidents al sector ferroviari
JA N'HI HA PROU D'ACCIDENTS!
QUANTS MÉS HEM DE MORIR?
L'embogida carrera que aquest i anteriors governs han emprès en el desenvolupament de la Llei del Sector Ferroviari, ha portat amb si conseqüències molt nefastes per als treballadors, com són: la inseguretat en el treball, la temporalitat en els contractes, la fragmentació de les empreses, la individualització en el lloc de treball, la subcontractació desbocada i la degradació de les condicions laborals i personals dels subcontractats. Les resultants d'aquest macabre còctel són: l'increment de les morts en el treball, l'augment de discapacitats, les malalties professionals i les seves seqüeles...
En el ferrocarril s'han disparat el nombre d'accidents i morts en el treball, dada que queda encobert en les dades de les empreses públiques ferroviàries i es transfereix als treballadors desprotegits de contrates i subcontrates. La sinistralitat laboral constitueix una xacra social de primer ordre, i per tant el foment de la subcontractació per part d'ADIF i RENFE Operadora atenta contra el dret a la vida i a la salut. El món laboral en l'àmbit ferroviari s'ha convertit en una quotidiana cadena d'accidents de treballadores i treballadors amb resultat de morts, ferits i amb la proliferació preocupant de malalties professionals, generant-se una situació insostenible que implica un sofriment enorme.
Per a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries -ADIF-, com braç executiu i responsable de la gestió dels projectes del Ministeri de Foment, els accidents de treball i les malalties professionals són només un “ítem” més, un paràmetre perfectament traduïble a claus financeres i incorporable als seus balanços econòmics.
Per a la CGT, la salut no és una dada més, és una qüestió bàsica amb la qual no es pot especular, retallar pressupostos, escatimar en mitjans o frivolitzar amb estadístiques. Jugar-se la vida cada dia per falta de mesures de seguretat, o no acceptar aquesta situació i estar condemnat a la precarietat econòmica amb l'espasa de Damocles de l'acomiadament, no hauria de ser un dilema tolerable.
Aconseguir treball, qualsevol treball en qualsevol condició, és per a molts el més urgent. Però oposar-nos als que promouen, avalen i con-firmen en les seves negociacions les situacions que obliguen als treballadors a acceptar “lliurement” treballs en pèssimes condicions, i la injustícia d'un règim que permet la impunitat dels empresaris en les relacions de treball, és ja una necessitat vital de summa importància.
NI UN ACCIDENT LABORAL MÉS!
SFF-CGT
<\/span>