CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ja n’hi ha prou d’accidents al sector ferroviari

Dimecres, 28 juliol, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

JA N'HI HA PROU D'ACCIDENTS!

QUANTS MÉS HEM DE MORIR?

L'embogida carrera que aquest i anteriors governs han emprès en el desenvolupament de la Llei del Sector Ferroviari, ha portat amb si conseqüències molt nefastes per als treballadors, com són: la inseguretat en el treball, la temporalitat en els contractes, la fragmentació de les empreses, la individualització en el lloc de treball, la subcontractació desbocada i la degradació de les condicions laborals i personals dels subcontractats. Les resultants d'aquest macabre còctel són: l'increment de les morts en el treball, l'augment de discapacitats, les malalties professionals i les seves seqüeles...

En el ferrocarril s'han disparat el nombre d'accidents i morts en el treball, dada que queda encobert en les dades de les empreses públiques ferroviàries i es transfereix als treballadors desprotegits de contrates i subcontrates. La sinistralitat laboral constitueix una xacra social de primer ordre, i per tant el foment de la subcontractació per part d'ADIF i RENFE Operadora atenta contra el dret a la vida i a la salut. El món laboral en l'àmbit ferroviari s'ha convertit en una quotidiana cadena d'accidents de treballadores i treballadors amb resultat de morts, ferits i amb la proliferació preocupant de malalties professionals, generant-se una situació insostenible que implica un sofriment enorme.

Per a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries -ADIF-, com braç executiu i responsable de la gestió dels projectes del Ministeri de Foment, els accidents de treball i les malalties professionals són només un “ítem” més, un paràmetre perfectament traduïble a claus financeres i incorporable als seus balanços econòmics.

Per a la CGT, la salut no és una dada més, és una qüestió bàsica amb la qual no es pot especular, retallar pressupostos, escatimar en mitjans o frivolitzar amb estadístiques. Jugar-se la vida cada dia per falta de mesures de seguretat, o no acceptar aquesta situació i estar condemnat a la precarietat econòmica amb l'espasa de Damocles de l'acomiadament, no hauria de ser un dilema tolerable.

Aconseguir treball, qualsevol treball en qualsevol condició, és per a molts el més urgent. Però oposar-nos als que promouen, avalen i con-firmen en les seves negociacions les situacions que obliguen als treballadors a acceptar “lliurement” treballs en pèssimes condicions, i la injustícia d'un règim que permet la impunitat dels empresaris en les relacions de treball, és ja una necessitat vital de summa importància.

NI UN ACCIDENT LABORAL MÉS!

SFF-CGT

www.sff.cgt.org

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print