Jornada d’activitats a Sallent el 29 de setembre amb motiu del 10è aniversari de la Marxa-Homenatge als Maquis i del 50è aniversari de la mort d’en Facerias

Sallent (Bages), dissabte 29 de setembre de 2007

10 h. Sala Vilà i Valentí (c/Àngel Guimerà 5)
Inauguració de l'Exposició Gràfica de la història de la Marxa dels Maquis, i projecció fins les 13.30 h. de vídeos biogràfics. Sortida per la dignificació de l'espai Can Rocaus (base del maquis).

14 h. Envelat de Sallent (c/Verge de l'Alba)
Dinar popular. Bo d'ajut 5 euros.

17 h. Sala Vilà i Valentí (c/Àngel Guimerà 5)
Projecció de la pel·lícula "Vivir la Utopia", la última revolució social a Europa.

18.30 h. Sala Vilà i Valentí (c/Àngel Guimerà 5)
Xerrada-Col·loqui "Marxa-Homenatge als Maquis. Recuperació popular de la memòria històrica". Intervindran Dolors Marín, Pep Cara i Joan Martínez.

21 h. Envelat de Sallent (c/Verge de l'Alba)
Festa de cloenda, concert dels grups Rauxa, Ràbia Positiva, Insershow i Tupolev. Bo d'ajut 5 euros.

Bons d'ajut 10 euros dinar i festa. 5 euros només dinar o només concert.
Punts de venda: Balaguer (Bar Xapó), Barcelona (El Lokal i Espai Obert), Berga (Bar La Ginesta), Lleida (Taverna La Falcata), Manresa (Cafè L'Havana), Preixens (Kamilosetas Muskaria), Reus (Taverna Campus), Sallent (Bar Camagüey), Terres de Ponent (Col·lectiu A les trinxeres).

X Marxa-Homenatge als Maquis

L'any 1998, en el transcurs d'unes jornades a Sallent en memòria del company Agustín Rueda, en Joan de La Llagosta ens va fer veure la necessitat de reviure la memòria de totes aquelles persones que varen dedicar i donar la seva vida a l'Ideal, a la lluita per la LLIBERTAT. A partir d'aqui s'encenia la metxa i ens posàvem en contacte amb gent de Berga, l'Hospitalet, Barcelona, i preparàvem la primera Marxa.

Al llarg de 10 anys han estat persones i col·lectius de moltíssims pobles i ciutats que hem participat d'alguna manera en la marxa. Totes estàvem d'acord en que cal recordar i homenatjar a aquelles persones que mai es van rendir i van afrontar la lluita de cara. Siguin persones conegudes o anònimes. Junts, sense sigles però amb, com a mínim, una cosa en comú: l'amor a la llibertat i el respecte i el reconeixement als maquis i la seva lluita. Fent una recuperació de la memòria valenta i insistent, al marge i malgrat ajuntaments i poders diversos.

Ben cert és que el terme maquis va sortir de França com a definició de tots aquells que van fugir a les muntanyes per lluitar contra el feixisme, dones i homes de diferent ideologia units contra l'opressor nazi, però, en el nostre país, i durant gran part del règim franquista, els resistents i revolucionaris van seguir sent del món llibertari.

Quico Sabater, Ramon Vila Capdevila, Marcel·lí Massana, i Josep Lluís Facerias van ser, sens dubte, els més clars exponents, però amb ells varen lluitar moltes dones i homes, que en la seva mesura, van jugar un paper clau en la història del maquis. Tots ells són mereixedors de l'homenatge que durant deu anys hem portat a terme des de molts indrets.

Perquè cal que la seva lluita no resti en l'oblit i per tal de recuperar una memòria històrica quasi totalment esborrada pel règim franquista primer i pel seu continuador després. S'ha volgut excloure els llibertaris de l'actual Memòria Històrica light i políticament correcta tant en boca d'alguns. En funció dels interessos econòmics i de partit han volgut fer una segona transició que acabi d'esborrar tot allò que, malgrat la farsa del 1978, encara podia restar viva.

Nosaltres mai hem demanat subvenció, més que res, per dignitat històrica. Sempre hem sigut autosuficients en l'intent llibertari de rescatar l'autogestió que ens dona llibertat d'acció. Perquè no només reivindiquem els maquis sinó també les seves idees i accions.

És per això que part de la comissió organitzadora de la Marxa dels Maquis ha decidit portar a terme una jornada de celebració a la qual tots i totes hi sou convidats.

50è aniversari de la mort en combat del company Facerias

Enguany fa 50 anys de l'assassinat de Facerias (Barcelona 1920-1957). En "Face" va ser un destacat militant de les Joventuts Llibertàries i va pertànyer al sindicat de la fusta i posteriorment al d'arts gràfiques de la CNT. Va anar voluntari al front d'Aragó on va ser fet presoner anant a para a les presons franquistes fins al 1945.

En sortir de la presó va torna a la lluita anarquista. Des de 1947 va passar a la lluita contra el règim franquista fent expropiacions a entitats bancàries, posant bombes a edificis oficials de l'Estat i altres atemptats contra el règim assassí de Franco. Va actuar sobretot a Barcelona, col·laborant puntualment amb Quico Sabaté. Va actuar també a Itàlia on va residir des de 1951 al 1957, i en tornar a Catalunya va ser assassinat covardament per la policia a Barcelona. No t'oblidem ni a tu ni a ningú.

La lluita continua. Visca l'anarquia.