Josep Prat: la salut és un dret, no és un negoci!

11 de gener del 2012. Josep Prat Domènech deixa el seu càrrec de director general d’Innova, un holding d’empreses de l’Ajuntament de Reus des d’on ha construït un imperi que només ell coneix prou bé per explicar-lo ja que, malgrat tenir un origen públic, els seus comptes són tan opacs com el seu propi sou. Hi ha qui parla de fins a 300.000 euros anuals, però res no podem afirmar perquè és secret. El mateix dia, deixa de ser vicepresident del consell d'administració del grup empresarial de la sanitat privada USP Hospitals. Com que alhora és president de l’ICS i d’aquest escàndol se’n comença a parlar, el conseller Boi Ruiz salta a la palestra afirmant que la feina de Prat al capdavant de l’ICS era plenament compatible amb la que desenvolupava a la sanitat privada.

Prat plega com a conseqüència de la presentació davant l’Audiencia Nacional de Madrid de “l’explicació de la situació que s’havia trobat la CUP des que havia entrat a l’Ajuntament de Reus”. Eren paraules del regidor de la CUP, David Vidal, per tant ni tan sols “denúncia” sinó només “la presentació d’uns papers” en un tribunal, però, ben lluny de les influències d’algun possible “amic” de Prat perquè en aquest cas parlem dels amos de veritat; tot i que ja se sap que els rics en tenen arreu d’amics... Amb això sol n’hi ha hagut prou perquè deixés una feina que desenvolupava des de feia anys i panys i gràcies a la qual s’ha creat un forat que gira al voltant dels dos-cents milions d’euros. Tot i això, qui li va posar, l’exalcalde socialista reusenc, Lluís Miquel Pérez, el lloa públicament en un article de premsa el mateix dia i li dóna les gràcies per la feina feta. Patètic!

Quina és la seva destinació? A on dirigeix les seves passes? Mentre l’Oficina Antifrau de Catalunya obre una investigació sobre les seves possibles incompatibilitats de càrrecs (s’admeten apostes sobre la propera exculpació del personatge), en una carta enviada als treballadors de l'ICS Prat els diu que “després d'una llarga trajectòria” és el moment de centrar els seus esforços en la presidència de l'ICS amb l’objectiu d’”encapçalar un projecte engrescador que ens permetrà transformar l'ICS en una empresa pública moderna i adaptada a les necessitats de salut de la ciutadania a qui donem servei”.

I què vol dir tanta retòrica? Doncs de moment sembla ser que s’entretindrà en desmuntar l’Institut Català de la Salut en 20 o 21 trossos, el somni de sempre de les patronals de la sanitat privada. Aquestes parts, que seran de moment empreses públiques, es regiran per les regles del mercat i estaran obertes al capital privat. Cal recordar que ara mateix de l’ICS en depenen vuit grans hospitals, 286 centres de salut i un centenar d'altres equipaments. Un pastís molt gran per a qui s’ha caracteritzat per l’opacitat de la seva desastrosa gestió

Aquest trossejament anirà acompanyat d’una obertura a la possibilitat que hi pugui haver una atenció amb tracte preferent per a pacients privats. El resultat és clar: una sanitat pública per a la majoria de la població (semblant a l’antiga beneficència) al costat d'una altra amb més bons serveis (menys llistes d’espera, bona hospitalització...) per als rics

I no dubteu que tot tornarà a ser legal però, un cop més, no serà ètic. Ni ho serà ni ho és. I és per això que cal que Prat plegui també de l’ICS i s’endugui els seus plans de destrucció de la sanitat pública cap a casa. Perquè ja són prou rics, ell i els seus amics, familiars, coneguts... I sobretot perquè la sanitat pública de qualitat és un dret i no un privilegi! Ens hi va la vida i a ells només els diners!!!

* Jordi Martí Font, és periodista, treballador de l'ensenyament i afiliat a CGT Tarragona