La baixa afiliació i participació de les dones a la CGT

Hi ha una part d’afiliació del nostre sindicat que veu amb esgarrifança que es demanin dades desagregades per sexe per disposar d’estadístiques per conèixer millor com som i què pensem en aquesta
organització.

Sovint sentim a dir que a la CGT el masclisme no existeix, que no és
una organització androcèntrica, que aquí totes i tots som iguals. Si això
és cert, com és que al nostre sindicat, a Catalunya, s’afilien moltes
menys dones que homes? Com és que hi ha moltes menys delegades
que delegats?

Aquestes són les úniques dades que coneixem de la CGT:

- El percentatge d’afiliadesés del 29,6% i el d'afiliats és del 70,4%, segons les dades de 2009 de l'afiliació de la CGT.

- El nombre de delegades i delegats, a partir de les dades de l’Idescat
sobre les eleccions sindicals on, per altra banda, veiem que el percentatge de representació sindical femenina dels altres sindicats és més elevada:

Dones: CCOO 35,03 / UGT 35,87 / USO 43,93 / CGT 27,3

Homes: CCOO 64,94 / UGT 64,13 / USO 56,07 / CGT 72,4

No penseu que aquí passa alguna cosa? Des de la Secretaria de la
Dona del Comitè Confederal sabeu que es treballa per conscienciar la classe treballadora de la importància de denunciar situacions de discriminació per raó de sexe tant en l’àmbit laboral com en qualsevol altre.

Cada 8 de març editem cartells i manifestos amb un discurs crític
amb el patriarcat i el model androcèntric de la societat que impedeix
les dones participar en la vida pública.

Què és el que impedeix les dones lluitar per la transformació de la societat, pels seus drets laborals, des de la CGT?

Les estadístiques no són una finalitat en sí mateixes, són una eina de
coneixement. Sabem en què treballen les dones afiliades? Sabem el
tipus de contracte que tenen? Sabem quina és la jornada laboral?
Sabem quines són les seves prioritats? Sabem per quina raó no participen en el sindicat? Té a veure amb el propi sindicat o, pel contrari,
amb la seva situació personal?

Potser si els ho preguntéssim ens adonaríem que s’ha de canviar alguna
cosa, o bé que s’ha de fer el mateix que fem, però d’una manera
diferent, o en horaris diferents. Si no sabem el què, no podem saber ni
el perquè ni el com.

Potser la por dels que no volen saber, dels que prefereixen ignorar
que conèixer és, en realitat, por a qualsevol canvi.

Article de Dones Llibertàries publicat al núm 115 de la revista Catalunya.