“La cadira de la depressió” de les malaltes no reconegudes a l´Institut Català d´Avaluacions Mèdiques (ICAM)
"La cadira de la depressió" de les malaltes no reconegudes
Natividad López acampa des de fa un mes davant l’edifici de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS). Reclama en va que se li reconegui la condició d'incapacitada temporal. Tot parlant amb ella, descobrim més casos com el seu
Roda de premsa de suport a Natividad López davant la seu de l'ICAMS
Natividad López, la Nati, amb qui parlem a la Directa 395, fa un mes que va acampar davant la seu de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS). Exigeix que se li torni a reconèixer la incapacitació temporal que ja se li havia concedit per les patologies que pateix. Quan comencem l’entrevista des de l’acampada-protesta que està fent davant la seu, ens avisa: “Aquesta cadira d’aquí és la cadira de la depressió. La de fumar, plorar i prendre diazepams. Tothom qui surt per aquella porta, a llàgrima viva, acaba aquí amb nosaltres i ens explica què li han fet”, diu, assenyalant l’entrada de l’edifici. Nosaltres passem tres hores amb ella. Durant aquest període de temps, veiem sis persones que surten plorant de l'ICAMS i parlem amb algunes de les que volen compartir la seva història.
Antonio Mollà va ser objecte d'assetjament laboral. Malgrat els informes psiquiàtrics, se li va revocar la baixa mèdica, fet que el va obligar a tornar a la feina. “M’era impossible millorar , mentre esperava que arribés el judici laboralista, l’ICAMS em forçava a estar a l’espai on m’assetjaven. Un dia vaig perdre la paciència aquí; estava medicat i vaig cridar, amenaçar, insultar… Em van reduir i emmanillar. Durant una hora, vaig estar emmanillat esperant l’ambulància, sense que em donessin aigua”, ens explica, emocionat. “Jo no estava bé. No vaig actuar bé, però és que jo no estava bé...”. A banda, es veia obligat a pagar part del cost dels informes psiquiàtrics que necessitava per les visites a l’ICAMS, ja que no és un servei inclòs dins la cartera pública.
“Aquesta cadira d’aquí és la cadira de la depressió. La de fumar, plorar i prendre diazepams. Tothom qui surt per aquella porta, a llàgrima viva, acaba aquí amb nosaltres i ens explica què li han fet”
“D’altra banda, ells ens poden denunciar a nosaltres”, ens explica, mentre assenyala les dues comissaries que hi ha a tocar de l’ICAMS: una dels Mossos d’Esquadra i una altra de la Guàrdia Urbana de Barcelona. “Però, ai, si se’ns acudeix intentar-ho a nosaltres! Només tenim a la nostra disposició un full de reclamacions amb un quart de pàgina per explicar la queixa. Jo he hagut de presentar un document demanant perdó formalment pel meu atac d’angoixa perquè, si no, m’amenaçaven amb una multa inassumible”, segueix l’Antonio.
Josep Maria Garcia passa per davant de l’ICAMS, veu l’acampada de la Nati i es posa a parlar amb nosaltres. “Jo també vaig perdre la feina per culpa d’aquests”, diu assenyalant l’edifici. Durant uns mesos, va patir marejos i vertígens que l’incapacitaven per exercir la seva tasca de conductor; a més, també patia acufens, brunzits a les oïdes. L’otorinolaringòleg li va concedir la baixa mèdica, mentre feien proves per determinar d’on venia la seva afecció. Va aconseguir un diagnòstic després de derivar-lo al traumatòleg: es va descobrir que tenia un problema a les cervicals i va començar a rebre teràpia per curar-se. “Però ja era tard. L’ICAMS em va revocar la baixa mèdica i, al meu lloc de treball, no em van renovar el contracte, convençuts que m’havia inventat la malaltia”, ens explica. Mentre parlem amb aquests testimonis, no deixen de sortir persones de la seu de l’ICAMS. Caps cots, ulls humits o envermellits, rostres angoixats.
Trepitjar el terreny dels professionals sanitaris assistencials
Quan s’ha concedit l’alta mèdica des de l’ICAMS, els metges de capçalera ja no poden donar la baixa, ni que sigui per una altra causa mèdica. Encara que s’hagin contravingut els criteris mèdics del personal assistencial. “Si, per exemple, tenies la baixa per una grip i ara te la vol concedir el metge del teu ambulatori. Però, per un esquinç, estàs obligat a acudir a l’ICAMS. Al personal ambulatori, li han tret la potestat per fer la seva feina”, ens explica l’Antonio.
No és l’única manera en què els tribunals mèdics de l’ICAMS se superposen en les tasques i les decisions preses pel personal d’ambulatoris o hospitals. La comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona va presentar un escrit en què posava en dubte el fet que l’ICAMS accedís als historials clínics de les pacients sense el consentiment previ d’aquestes.
En concret, el Col·legi es declara preocupat “per la possible vulneració del dret a la intimitat del malalt i, per tant, del Codi de Deontologia vigent, i per la repercussió negativa sobre la qualitat de la història clínica, en evitar reflectir‐hi, per part del malalt o del mateix metge, aspectes o dades íntimes, en el cas que hi puguin accedir persones alienes al procés assistencial”, afirma el text.
Antonio Mollà s'ha vist obligat a pagar part dels informes psiquiàtrics que necessitava per les visites a l’ICAMS, ja que no és un servei inclòs dins la cartera pública
Segons ens explicava Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda, l’ICAMS ha declarat que continuarà accedint a aquests historials clínics malgrat no complir cap dels criteris per poder-ho fer. És a dir, que no estan proporcionant assistència sanitària, sinó que estan fent un control dels actes i les decisions de les seves companyes de professió, que sí que exerceixen des del vessant assistencial. Què fan, ara, per curar-se en salut? “Enviar una notificació a les pacients que estableix que, si no es diu el contrari, es dóna per assumida l’autorització per l’accés a aquesta informació tan sensible. Això no pot ser”, denuncia Arenas.
Pensions com a premi per a dos policies torturadors
Malgrat que la Natividad i tantes altres persones troben esculls insalvables per obtenir, o recuperar, les pensions vitalícies per les seves incapacitacions totals, hi ha casos especials. Per exemple, el dels policies Víctor Bayona i BakariSamyang, ambdós condemnats per haver infligit tortures al jove Yuri Jardine –uns fets que es relaten al documental Ciutat Morta, que narra el cas del 4-F i el posterior muntatge policial, judicial i polític que s’originà.
Les proves psiquiàtriques dels dos policies condemnats per tortures les va fer un metge privat i els seus informes sí que van ser acceptats per l’ICAMS
Els dos agents antidisturbis adscrits a les antigues UPAS de la Guàrdia Urbana de Barcelona reben, des de fa tres anys, un subsidi públic d’entre 1.800 i 2.100 euros al mes perquè, suposadament, sofreixen un trastorn psicològic que els inhabilita per poder treballar la resta de la seva vida. Curiosament, les proves psiquiàtriques van ser dutes a terme per un metge privat i els seus informes van ser acceptats sense problemes per l’ICAMS, que ben sovint posa traves a tothom qui aporti documentació externa al sistema sanitari públic, sota la justificació que es podrien tergiversar proves mèdiques. El psiquiatre Leopoldo Ortega-Monasterio va assegurar a diversos mitjans de comunicació que no havia rebut “cap pressió per certificar la invalidesa permanent” d’aquests agents, alhora que qüestionava la sentència judicial que condemnava Bayona i Samyang per les tortures infligides a Yuri Jardine.
L’Oficina Antifrau, a instàncies d’una denúncia de la CGT, va iniciar una investigació sobre aquestes pensions vitalícies. Com explicava la Directa, la denúncia es va arxivar, tot i que el document de l’arxiu feia constar que s’havien detectat “raonables sospites”, “grolleres coincidències” i un “inexplicable paral·lelisme en l’esdevenir psicopatològic de dues persones diferents”.
*Més informació sobre Nati al número 395 de la Directa.
FONT: LA DIRECTA
Més informació:
- TWITTER NATI LOPEZ (Acampada davant l´ICAMS)
- L´ICAM ens condemna a l´indigència, suport a la nati:
- Els dies 1 i 3 de desembre JORNADES DE LLUITA DE CGT CATALUNYA CONTRA LES ALTES MÈDIQUES INJUSTES :
- Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM)
https://www.google.es/maps/place/Av.+de+Vallcarca,+169,+08023+Barcelona/@41.4157766,2.1396983,17z/data=!3m1!4b1!4m2!3m1!1s0x12a49806cff345cd:0xd40173ee2067cd3
- Una nova reforma de les mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals . Comunicat S.P. CGT Catalunya:
http://es.slideshare.net/CGTCatalunya/una-nova-reforma-de-les-mtues-per-privatitzar-la-salut-i-reduir-drets-laborals-comunicat-sp-cgt-catalunya
- CGT denuncia a l’Oficina Antifrau la concessió d’incapacitat permanent als guàrdies urbans condemnats per tortures:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10877#.VkkvVXYve1s
- Antifrau reconeix dubtes i ombres en la Concessió de la invalidesa permanent als Guàrdies Urbans condemnats per tortures:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11275#.VkkvhnYve1s
- Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social (Vigente hasta el 14 de Noviembre de 2015): http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rdleg1-1994.html
Attached documents