CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CE vol aprofitar el TTIP per augmentar el poder empresarial en l’elaboració de les normatives

Divendres, 30 gener, 2015

Nous documents filtrats sobre les negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA revelen la intenció d’establir un mecanisme que garantiria la participació dels grans grups de pressió en el disseny i creació de la regulació que els afecta.

L'opacitat és la norma en les negociacions que la Unió Europea i els Estats Units mantenen al voltant del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions –conegut per les seves sigles en anglès, TTIP. Les poques filtracions que hi ha hagut semblen confirmar els temors dels grups opositors que el macroacord comercial per establir la zona de lliure comerç més gran del món suposarà una privatització ferotge dels serveis públics i una rebaixa en la protecció mediambiental o en els drets laborals. La setmana vinent se celebrarà a Brussel·les la vuitena ronda de negociacions del TTIP –que van començar a mitjans de 2013– i la Directa ha tingut accés al document amb la proposta prèvia que la Comissió Europea (CE) farà arribar demà als Estats Units sobre la cooperació reguladora, un aspecte clau del tractat.

La cooperació reguladora descriu el procés d'adaptació de la normativa existent en ambdues ribes de l'Atlàntic per assegurar que els béns produïts en un costat es poden exportar a l'altre sense requisits addicionals especials. Segons la interpretació del Corporate Europe Observatory (CEO), un grup dedicat a la recerca i la difusió de la influència dels grups de pressió dins la UE, a la pràctica això podria afectar totes les normatives, des de les vinculades a l'alimentació fins a les referides a la seguretat química. La CE insisteix oficialment que el TTIP no suposarà una rebaixa de les regulacions comunitàries per adaptar-les a les normatives estatunidenques, però els documents filtrats fins ara demostren més aviat el contrari.

En aquest sentit, fonts coneixedores de les negociacions expliquen que la cooperació reguladora obrirà de bat a bat les portes per augmentar la influència dels lobbies empresarials i les grans transnacionals dels dos costats de l'Atlàntic a l'hora d'elaborar les normatives i lleis que regulin els seus àmbits d'activitat. Fonts de l'Eurocambra apunten que de tirar endavant el que defensa la Comissió, “es perdran els últims racons de sobirania democràtica”, ja que tal com està plantejada la cooperació reguladora és “un torpede en la línia de flotació contra el dret a decidir”.

En la proposta de la CE s'exposa que en l'elaboració de qüestions reguladores s'hi involucraran grups d'interès, des d'organitzacions ecologistes i sindicats fins a grans empreses i lobbies empresarials. La qüestió clau, segons les fonts consultades, és que a la pràctica això suposa dotar d'un poder enorme bàsicament els darrers grups, atesa la seva aclaparadora majoria a Brussel·les -fonamentalment pel nombre de lobbistes i recursos econòmics destinats-, de manera que “s'obrirà encara més la via als grups de pressió corporatius per influir en la formulació de polítiques”. Sobre aquesta qüestió, l'article del CEO afegeix que amb la cooperació reguladora els grups de negoci “es dotaran d'una sèrie d'eines que els permetran condicionar en el resultat de noves lleis i regulacions i, fins i tot, en les ja existents”. I, evidentment, ho aprofitarien per defensar els seus interessos.

Participació en l’elaboració de les normatives

L'Organisme Regulador de Cooperació (RCB, segons sigles en anglès), tindria la “responsabilitat general de la cooperació reguladora” i entre les seves obligacions hi hauria “considerar amb cura” les propostes empresarials sobre les regulacions existents i futures, assegura el CEO. L'RCB estarà obert a les parts interessades i, tot i que encara no està clar qui s'hi asseurà, les fonts consultades subratllen que les companyies multinacionals comptaran amb un “accés privilegiat a les agències reguladores i els departaments governamentals encarregats de les negociacions o la supervisió dels tractats comercials i d'inversió”. La Cambra de Comerç dels Estats Units i Business Europe, dos dels grups de pressió més importants que hi ha darrere les negociacions del TTIP, han demanat tenir capacitat per “co-escriure la legislació” que els afecti. El nou document filtrat estableix que la cooperació reguladora entre la UE i els EUA donaria “àmplies oportunitats” als grups de pressió per exercir la seva influència.

La proposta que la CE farà arribar als EUA té un article titulat “Informació immediata sobre els actes previstos” que permetria exercir pressió i vetar iniciatives si es veuen com a “obstacles al lliure comerç”. De fet, la CE pretén que tan aviat com una nova regulació estigui en projecte, les empreses –i la resta de grups de pressió– han de ser informades a través d'un informe anual i participar en la seva elaboració. Segons el CEO, a la pràctica les companyies, per exemple, podran intentar bloquejar normatives “destinades a prevenir la indústria alimentària de la comercialització dels productes amb substàncies tòxiques, les lleis que tracten d'evitar que les empreses d'energia destrueixin el clima, o regulacions per combatre la contaminació i protegir els consumidors”. Fonts comunitàries subratllen que de factor pot passar que una “senyal de descontentament dels Estats Units o de les companyies estatunidenques pot convertir-se en un factor decisiu i congelar qualsevol legislació progressista”.

Mentre que el discurs oficial de la UE és que el TTIP serà positiu perquè fomentarà el creixement econòmic i contribuirà a la generació d'ocupació, sobretot gràcies a l'eliminació de taxes i aranzels en el comerç bilateral amb els EUA, l'oposició al tractat no deixa de créixer i subratllar-ne els aspectes negatius, que progressivament es van coneixent. A l'octubre, l'activista Susan George, presidenta honorífica d'ATTAC, va afirmar en una entrevista a la Directa, que l'aprovació del TTIP “seria una catàstrofe”. Entre altres aspectes, George va denunciar el mecanisme d'arbitratge vinculat al tractat, que suposaria una pèrdua de sobirania dels governs, ja que permetria resoldre en tribunals privats els conflictes entre Estats i companyies privades. La nova documentació filtrada també posa de manifest la pèrdua sobirania estatal en benefici dels grans grups corporatius.

Proposta de la CE sobre el TTIP (document en anglès):
https://directa.cat/document/proposta-de-ce-sobre-ttip

* Article de Marc Font publicat a la Directa.


Business Europe i la Cambra de Comerç dels Estats Units

El paper dels 'lobbies'. Les grans corporacions acaparen les reunions en la fase preparatòria del TTIP

Durant la fase preparatòria de les negociacions del tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE (TTIP), la Comissió Europea es va reunir amb 130 “parts interessades”. Almenys 119 eren grans corporacions i els seus grups de pressió i més del 90% pertanyien al sector de la indústria. Són dades que la mateixa Comissió Europea va transmetre al grup d’investigació Observatori de les Corporacions Europees (CEO). En nombre de reunions, destaquen l’Associació de Constructors Europeus d’Automòbils (ACEA) –un dels lobbies més poderosos d’Europa– i la gran patronal europea Business Europe. Ara, basant-se en noves investigacions del CEO, Pia Eberhardt assegura que els lobbies més influents en l’elaboració del tractat són la Cambra de Comerç dels Estats Units i Business Europe, tot i que, a la llista de trobades, també hi figura la veu de la indústria tecnològica digital Digital Europe, el Fòrum Europeu de Serveis (ESF) –que reuneix empreses transnacionals de serveis– i el Diàleg Comercial Transatlàntic (TABD), a través del qual les grans empreses de la UE i els EUA col·laboren amb els governs per eliminar qualsevol entrebanc al lliure comerç entre les dues ribes de l’Atlàntic.

Els lobbies de la indústria automobilística, farmacèutica, agroalimentària, armamentística, química o la banca intenten influir en l’elaboració del tractat i alguns, com Business Europe i la Cambra de Comerç dels Estats Units, ho aconsegueixen. El primer, liderat per grans multinacionals, és un lobby que aglutina vint milions d’empreses a 34 països i que, anteriorment, ha intervingut per debilitar la regulació de substàncies químiques o en defensa de la gratuïtat dels permisos d’emissió de CO2. Alhora, el 2011, va jugar un paper rellevant en la implementació del Pacte de l’Euro, que estableix l’austeritat i la reducció salarial com a solucions per fer front a la crisi. El segon, la Cambra de Comerç dels EUA, és el grup de pressió empresarial més important dels Estats Units i, entre les seves sòcies, hi ha corporacions com Goldmans Sachs, Texaco o Chevron.

Els dos lobbies més poderosos ja van establir les regles del joc comercials entre els Estats Units i Europa el 2012 a l’informe Regulatory Cooperation. El document concreta que cal crear un Consell de Col·laboració per a la Regularització, independent del TTIP, amb la intenció d’elaborar una regulació coherent entre ambdós blocs “a través dels grups de treball, que s’aniran relacionant amb els legisladors”. Precisament, aquest cas és un exemple, segons Pia Eberhardt, que “hi ha demandes de lobbies que ja s’han incorporat al tractat”. Al document de la Comissió Europea sobre cooperació regulatòria filtrat a finals de 2013, hi ha part del contingut de l’informe elaborat pels dos grans grups de pressió. Ambdós documents coincideixen a crear un consell amb les “parts interessades”, establir relacions i diàlegs directes amb les autoritats reguladores “sense restriccions innecessàries”, prioritzar les repercussions en el comerç o establir “punts de contacte amb les parts interessades per intentar resoldre els problemes amb eficàcia”.

La regulació que defineixi el tractat és clau per al futur de l’agricultura, el medi ambient, la sanitat, el sistema financer o els drets laborals i, per tant, per a temes concrets com el fracking, els transgènics o les patents. Per aquest motiu, s’han filtrat documents amb demandes des de sectors específics. La indústria química les ha exposades a través del Consell Químic Americà (ACC) i el Consell Europeu de la Indústria Química (CEFIC). Recentment, s’ha filtrat una “llista de desitjos” dels dos grans grups de la indústria farmacèutica, l’europeu Efpia i l’homòleg nord-americà PhRMA, on subratllen que cal garantir una protecció “eficaç” de la propietat intel·lectual, fet que –segons denuncien diverses organitzacions de l’àmbit de la sanitat i la salut– suposaria períodes de monopoli més llargs, preus més alts i noves medicines amb un valor terapèutic limitat.

La informació sobre el paper que juguen els lobbies en el disseny del tractat arriba amb comptagotes i a través de filtracions. El registre de transparència de la UE no aporta informació referent a qui està pressionant sobre el TTIP perquè, mentre als Estats Units el registre de lobbies i la definició de l’àmbit d’actuació és obligatori, a la UE, no. Des d’organitzacions com CEO, denuncien que l’acord s’està negociant en secret entre governs i multinacionals.

* Article de Gemma Garcia publicat a la DIRECTA número 338