CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“La censura s’exerceix ara de forma més sibil·lina”

Dijous, 28 juliol, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'observatori crític Mèdia Cat va néixer el 2009 i fa uns dies va presentar el seu projecte més ambiciós, l'Anuari 2011 (*), on es publiquen 12 reportatges de temes ‘silenciats' pels grans mitjans. Per fer-lo realitat han disposat de la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc, que són els que sostenen l'observatori. El seu coordinador ha estat el periodista Roger Palà.


- Podem parlar de premsa lliure a Catalunya?

Uf, crec que sí. Encara podem publicar coses interessants, grans reportatges i textos molt ben fets. Ara bé, hi ha alguns temes que són obviats sistemàticament, que no apareixen en els grans titulars i que no figuren en l'agenda temàtica general. En l'anuari hem volgut assenyalar aquestes mancances.

- Entenc que aquests silencis funcionen com una censura encoberta?

No podem parlar a casa nostra de censura clàssica. El concepte de censura moderna és més complex, funciona d'una manera més sibil·lina, més discreta i passa, simplement, per no parlar de temes que no interessa.

- Qui hi ha darrere d'aquest silenci?

És producte de molts factors, començant per l'autocensura dels mateixos periodistes i la seva precarietat laboral. Costa molt fer-se un lloc a la professió i si hi ha temes que s'escapen de la norma del mitjà en què treballes ja no els poses sobre la taula. Els mitjans tenen la seva pròpia agenda que no respon necessàriament a l'interès general, sinó a la propietat del mitjà, la publicitat, els clients. Són coses que van més enllà del periodisme.

- Corporacions com La Caixa o institucions com la monarquia són intocables...

El cas de corrupció Palma Arena va esquitxar la fundació d'Urdangarín, gendre del rei, però això, curiosament o no, va passar desapercebut. El tema de les autopistes, a Catalunya, també és simptomàtic. Abans era un afer que estava sobre la taula. Nosaltres expliquem que les autopistes catalanes ja estan amortitzades però no sembla que interessi que això se sàpiga.

- Us poden acusar d'haver enfocat aquests temes des d'un punt de vista ideològic molt marcat?

No ens considerem d'un àmbit ideològic concret. El Grup Barnils acull gent de sensibilitats molt diferents. No es demana carnet a ningú per ser-hi. Nosaltres triem temes que objectivament no han tingut espai i els expliquem. Òbviament tota tria té un component ideològic, però també la té el fet de no parlar de segons quines qüestions.

- Us sentiu periodistes indignats amb els mitjans. Sou un altre exemple de la mala llet que corre per la societat?

Només volem posar el nostre gra de sorra per vindicar les coses que es fan bé i assenyalar les que no es fan tan bé. Veiem el bon periodisme com un valor positiu per a la societat.

- La banca espanyola ha guanyat 66 mil milions aquests últims anys. A banda d'explicar-ho el periodista ha de cridar, com Hessel, a la indignació col·lectiva?

La nostra feina és explicar la realitat des de totes les vessants. Això és bastant més efectiu que fer una proclama incendiària contra la banca.

- Les xarxes socials són un antídot contra els silencis mediàtics?

De vegades serveixen per difondre un tema que en un primer moment no té ressò. Això va passar, per exemple, amb el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià. Primer no se'n parlava, però l'onada d'indignació va ubicar la notícia en l'agenda dels grans mitjans.

- Ara mateix quin tema s'està silenciant?

Uns quants. Em ve al cap que el Banc Sabadell, per exemple, està relacionat amb un afer de compravenda d'armament. En parlarem al proper anuari.

Entrevista realitzada per Lluis Simón, publicada al diari Avui

(*) Veure: www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5623

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció