Les treballadores de La Central es neguen a treballar els diumenges en l’obertura d’una nova llibreria

La CGT ha denunciat que es forçarà a treballar els diumenges a la plantilla de La Central, amb l’obertura d’una nova llibreria.

En una roda de premsa, davant el local on d'aquí a uns dies s’obrirà la nova llibreria de l’empresa, els representants del sindicat també han explicat que les conductes d’assetjament cap a treballadores i treballadors són freqüents a l’empresa, en el que qualifiquen de “mal ambient de treball”.

La Central és en l'actualitat propietat del Grup Feltrinelli SL, la filial espanyola de la multinacional italiana EFFE 2005 GruppoFeltrinelliS.p.A. En aquesta nova llibreria de la Central la direcció vol imposar l'obertura dominical a espatlles de la voluntat de la plantilla, emparant-se en la controvertida normativa municipal que permet als establiments comercials barcelonins de les Zones de Gran Afluència Turística aixecar persiana els diumenges i festius.

La CGT a La Central, que compta amb l’afiliació de gran part de la plantilla, es nega a acceptar el model econòmic i social que imposa l'empresa. Així ho han expressat les sindicalistes, motivades per la doble amenaça que representa, com a accentuació de la precarietat laboral a l'empresa i al sector, i com a model de ciutat nociu i contrari als interessos de les treballadores que la fem funcionar.

L'obertura dominical de la nova Central representa un precedent perillosíssim: no només temen que s'intenti exportar aquest model a altres botigues de La Central, sinó que pressioni altres llibreries de l'ecosistema Barceloní per obrir els diumenges a costa de les seves treballadores. La contradicció entre la imatge pública que s'intenta llaurar l'empresa i la seva política empresarial és absoluta: La Central s'ha guanyat el favor de molts consumidors i ha fet fortuna venent llibres alternatius i radicals, parlant sobre el dret a la ciutat i l'habitatge, i assumint sovint retòriques anticapitalistes.

A més, el nou projecte de botiga pretén beneficiar-se de les zones pacificades com espais d'oportunitat econòmica, tot i que el relat que l'empresa ha explicat als mitjans és el d'un compromís per frenar la gentrificació a Barcelona. Les portaveus de CGT han manifestat que això “és fals, i l'obertura en diumenges contra la voluntat de la plantilla n'és el màxim exponent”. La normativa que els ho permet fer va ser fruit d'un acord signat el febrer del 2022  entre les patronals comercials barcelonines i el sindicalisme groc amb l'objectiu declarat de fomentar la ciutat de Barcelona com a destí turístic entregat al tercer sector. La cara fosca d'aquest model de ciutat la coneixem totes: ocupació precària, explotació laboral, encariment dels béns de consum i expulsió del veïnat de les zones urbanes en nom del turisme.

El model de ciutat neoliberal, on el descans dels treballadors passa a un segon pla davant l'imperatiu del consum i el turisme de masses, i on la llei permet una llibertat total d'horaris comercials, és el model cap al qual apreten les patronals comercials barcelonines. A Madrid ja se'n beneficien per culpa de la normativa que va aprovar el PP d'Esperanza Aguirre el 2012, coincidint amb l'obertura de La Central de Callao, on no van dubtar a imposar l'obertura dels diumenges als llibreters madrilenys. La ciutat de Barcelona, en plena efervescència turística i augment generalitzat del cost de la vida ofereix una oportunitat d’or a empreses com La Central d’enriquir-se a costa del benestar de les qui treballen de cara al públic. Tenint en compte que el sector de serveis conforma quasi el 80% de la població barcelonina, mesures com aquestes són un atac generalitzat contra la nostra classe.

Durant els últims anys, el mercat del llibre català s'està concentrant en mans d'empreses cada cop més grans, fa poc ho veiem amb la compra de Periscopi per part de Planeta per exemple. En l'àmbit de les llibreries, tenim els casos per exemple de les noves llibreries Abacus, o la compra i trinxament de l'Alibri per part de l'empresa Bookish, així com el cas que ens ocupa, La Central, amb la formalització del Hòlding empresarial del Grup Feltrinelli que controla les llibreries i l'editorial Anagrama. Aquesta concentració de capital en empreses cada cop més grans té una desconnexió total d'interessos amb els de les assalariades que les fan funcionar.

Els empresaris de La Central i d'altres llibreries barcelonines s'han esforçat de valent durant aquests últims anys per reprimir qualsevol projecte sindical que fos completament autònom de les seves coordenades. Éssent un sector on bona part de les assalariades cobren poc més que el salari mínim, i en una ciutat com Barcelona, on l'habitatge cada vegada és menys accessible per a les treballadores, la queixa és habitual.

L'objectiu de l'empresariat d'aquest sector és el de generar ponts de diàleg on canalitzar i contenir aquesta queixa. Sota la il·lusió d'un pacte entre classes que mai arriba, els empresaris dissipen el conflicte en el temps. Últimament, però, s'ha capgirat la situació quan el sindicalisme de base, orientat a la unió de les treballadores en seccions sindicals fortes, ha començat a donar solucions a les plantilles, com és l'exemple dels augments salarials i nous beneficis guanyats a la Central.

El sector, tot i tenir poquíssima tradició sindical, està gaudint d'un augment de l'afiliació de les plantilles que troben en l'organització de base una manera de defensar la seva dignitat i mantenir i guanyar drets laborals.  A les llibreries de Barcelona la CGT cada cop té una presència major, fins al punt que s'ha creat una Coordinadora de Treballadores de Llibreries en el marc del Sindicat d'Espectacles, Arts Gràfiques, Audiovisuals i Paper (SEGAP). 

Les companyes de la Secció Sindical de la Central avui han denunciat la regressió que representa l'obligació de treballar en diumenge, en matèria laboral i com a model de ciutat, i l'assetjament a dues treballadores de la Secció Sindical. La secció demana que l'afilició es mantingui alerta de nous desenvolupaments d'aquest conflicte laboral que avui mostren al públic.

En pròpies paraules de les treballadores: La Central ha de ser un espai de difusió de cultura viva, crítica i un espai de debat, però cap d'aquestes missions tenen cabuda en una empresa que oprimeix i assetja les seves treballadores, que aposta per aquest model laboral i de ciutat, i que ens deixa al marge. La ciutat on vivim ha d'estar orientada a les necessitats i voluntats de la classe treballadora, i no a mercè del caos de l'acumulació de capital, els beneficiaris de la qual són els mateixos quatre de sempre. La cultura mai serà universal, accessible i de qualitat mentre la governin els interessos privats.

Per una cultura i una ciutat crítica i al servei de les que treballem, força sindicat!