CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CEOE: un negoci farcit de diners públics

Diumenge, 10 octubre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

jpg_gerardo-diaz-ferran.jpg

Si els diners són poder, les patronals d'aquest país, agrupades en la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), atresoren una bona part. Tota la CEOE, incloses les confederacions territorials i sectorials (tipus d'agrupacions en les quals hi ha dividida la patronal), mou a l'any 587 milions d'euros. És el seu pressupost d'ingressos i de despeses per a aquest exercici, d'acord amb les dades de la memòria de 2010 de la pròpia institució, i gran part procedeix dels diners públics. La xifra mareja si es té en compte que és més del doble del pressupost amb què compten aquest any el Congrés dels Diputats i el Senat junts (231 milions) i gairebé la meitat de la despesa en ajuts que podrà fer Habitatge el 2011.

El seu poder no seria tant si no poguessin sufragar part de les seves despeses gràcies als diners de tots els contribuents. Un 68% d'aquests ingressos de 587 milions, aproximadament 400 milions, procedeix de subvencions públiques, tant de l'Estat com de les comunitats autònomes, exclusivament pel concepte de cursos de formació, segons dades de 2010 de la Fundació Tripartida per a la Formació en l'Ocupació, que gestiona aquests ajuts. Aquesta partida és finalista, és a dir, les patronals territorials i sectorials han d'utilitzar-la només per impartir cursos, però diverses fonts internes de la patronal qüestionen que el total d'aquests diners es destini a aquest finalitat i no a costejar altres despeses.

No és possible saber-lo perquè els comptes auditats i desglossats de tota la CEOE són un dels secrets més ben guardats a la seu que l'organització té al barri Salamanca de Madrid. "L'únic que presenten és un quadre resum quan s'aproven els comptes", es queixa més d'un membre de la junta directiva, amb 221 membres.

Tampoc no hi ha un gran desglossament dels comptes de la cúpula central, és a dir, estrictament de l'estructura de la CEOE, sense comptar organitzacions territorials i sectorials. Però la informació pública del BOE i del Ministeri de Treball revela que almenys el 42% dels ingressos de l'any passat de l'estructura central de la CEOE (26 milions) procedeix de subvencions públiques, és a dir, 11 milions d'euros. D'aquest import, almenys 9,3 milions provenen del Servei Públic d'Ocupació Estatal. L'organització percep uns altres 1,8 milions per participar en òrgans consultius de Treball i els seus organismes, com el Consell Econòmic i Social o la Fundació per a la Prevenció de Riscs Laborals. També cobra ajuts pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, l'Agència Espanyola de Normalització i Certificació o Protecció de Dades, entre d'altres.

Quant a despeses, els comptes revelen que la patronal té una plantilla de 3.729 persones de les quals, 130 treballen per a la cúpula de l'organització. A més, la patronal es distribueix a 486 seus que ocupen 285.468 metres quadrats.

Amb tantes subvencions, quina part dels ingressos de la CEOE procedeix de les quotes dels seus afiliats? Per al conjunt de l'organització no hi ha dades exactes. Sí que hi ha informació referent a l'estructura central, i les dades indiquen que només una quarta part dels 26 milions que va ingressar l'any passat la CEOE va procedir de les quotes estrictament empresarials (6,6 milions), segons el resum de comptes a què ha tingut accés Público. Aquestes quotes varien en funció del poder que es vulgui tenir en la patronal. Cada vocal de l'assemblea general, amb 818 membres, té un cost que ronda els 8.000 euros. Totes les agrupacions en tenen almenys un i la que vol tenir més per sumar més vots, només ha de pagar per això. El sistema, a la pràctica, suposa que l'organització que més paga és també la que més vots té en l'assemblea general, que és l'òrgan que decidirà el nou president en les eleccions, reformarà els estatuts i aprovarà els pressuposts.

Bàsicament, cada empresa paga la seva quota a l'organització provincial o sectorial a què estigui integrada i aquesta, després de quedar-se amb una part, la traspassa a la CEOE. En les grans patronals autonòmiques, la quota mínima de cada empresari és de 3.000 euros a l'any. Hi ha una altra partida d'aportacions que, segons fonts internes, també procedeix de les empreses. Són els pagaments directes de grans corporacions, que n'injecten entre 200.000 i 300.000 euros a l'any cada una.

>>>> Article extret de Kaosenlared. Font: Público

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció