La CGT davant el nou reial decret llei del govern de “mesures urgents per al manteniment de l’ocupació i la protecció de les persones aturades”

“NOU REIAL DECRET LLEI DEL GOVERN”

El RDL 2/2009 de mesures “urgents per al manteniment de l'ocupació i la protecció de les persones aturades”, té un únic objectiu: liberalitzar, encara més, el mercat de treball. Lliurant a l'empresariat no només diners públics per un valor inicial estimat de 1.700 Milions d'Euros, sinó una cosa més important: servir a les empreses treballadors gairebé gratis i pretesament “agraïts” per trobar treball.

Mesures per a temps dramàtics. Per a uns/unes, la majoria dels/les treballadors/es, el drama és l'atur. Amb una prestació contributiva mitjana de 824 €, per un temps màxim de dos anys i això per a qui tenia ocupació fixa. En l'actualitat la majoria de les expulsions de les ocupacions corresponen a contractes temporals que nodreixen, pràcticament gratis les files de l'atur. El drama és encara major si es té un crèdit/hipoteca que escanya l'economia individual/familiar. Per a uns altres, les grans empreses i els que dominen tot el “cotarro”, els financers, els constructors, les multinacionals de l'energia, de la indústria o dels serveis, la seva obsessió està que no deixin de créixer els seus beneficis (multiplicant per 3, 4…, 5…, ) en un acte pur de vampirisme capitalista.

1ª Mesura: En els ERO suspensius temporals, l'erari públic bonifica amb el 50% de les quotes empresarials per contingències comunes, fins a 240 dies. I si, a més, l'empresari s'acull a mesures d'ajudes públiques per aquests menesters (inclusivament fons de la UE), se'ls mantenen i la bonificació en les quotes patronals pot pujar fins al 100%.

2ª Mesura: en el contracte a un treballador aturat que cobra prestació d'atur, bé contributiu, subsidi o renda activa d'inserció, l'erari públic bonifica el 100% de les cotitzacions patronals en contingències comunes, fins a la quantia màxima de la prestació que tingui pendent de cobrar l'aturat d'haver continuat aturat, mantenint-li almenys un any i després, doncs al carrer (acomiadament lliure) i el treballador cobrarà el que li quedava per cobrar de l'atur o el que li corresponguin si ha generat cotitzacions suficients. És a dir, més erari públic.

3ª Mesura: L'empresari només ve obligat a pagar el conveni especial amb la seguretat social, des dels 55 anys fins als 61 i, el treballador, està obligat a pagar-lo al seu càrrec fins als 65 anys o fins a la data de la seva jubilació anticipada.

4ª Mesura: Si el treballador ha sofert o sofrirà un ERO suspensiu o reducció de jornada entre el dia 1 d'octubre de 2008 i el 31 de desembre de 2009, l'erari públic, li reposarà aquest temps de suspensió o reducció de jornada quan s'extingeixi la seva relació laboral i no donarà per consumits els seus períodes d'atur durant l'ERO suspensiu, fins a un total de 120 dies.

5ª Mesura: Els contractes a temps parcial, seran bonificats en un 30% segons la jornada pactada. La bonificació pot arribar al 100% de les quotes patronals per contingències comunes amb la condició de contractar al treballador al 70% de la jornada. La taula de bonificacions és simple: jornada de 30% de treball se li bonifica el 60%. Jornada de 50% de treball se li bonifica el 80%. Jornada de 70% de treball, se li bonifica el 100%.

Acomiadar és facilísim en aquest país: els acomiadaments massius des d'agost 2007, fins a ara, ho demostren. Dels 16.601.237 contractes realitzats en el 2008, el 88,53% van ser temporals, és a dir gairebé 14,7 milions de contractes. Solament el 11,47% van ser indefinits (1,9 milions). La majoria dels nous desocupats prové d'una ocupació temporal, i és una minoria la que prové d'ocupacions indefinides o fixes.

El govern té clar quins interessos defensa: la llicència “per a acomiadar” la va atorgar el Partit Popular (PP) amb “el Decretazo”. Ara amb “el Corbachazo o Zapaterazo”, s'imposa també per decret, la contractació a la carta empresarial. “Gratis” i “ni les gràcies”.

Des de la CGT creiem que és urgent canviar les regles d'aquest sistema. El model de Relacions Laborals, va deixar de ser democràtic amb les reformes laborals dels anys 80 i els 90, per a convertir-se en una autèntica pràctica de fet i de dret de “dictadura empresarial” en els començaments del segle XXI, amb la legitimació institucional dels agents socials, governs, empresariat i sindicats majoritaris.

Solament sortint al carrer, oposant-nos amb la lluita general dels explotats i marginats, podrem construir un futur, on garantim béns bàsics i suficients per a tots.

FA FALTA JA UNA VAGA GENERAL !!!

Secretariat Permanent de la CGT

Attached documents