La CGT davant els ERO i els acomiadaments col·lectius en el sector financer
El sector financer ha començat a patir en carn pròpia diversos processos d'acomiadaments col·lectius de manera traumàtica. Casos com el de Sabadell-CAM o el de Bankia eren impensables fins a fa molt poc, ja que les empreses (bancs i caixes actualment bancaritzades) havien portat a terme les seves reestructuracions o reduccions de plantilla per mètodes menys traumàtics.
La nova situació obliga als treballadors i als sindicats del sector a respondre a l'agressivitat de les mesures col·lectives d'acomiadament. El difícil context en el qual es produeixen aquestes mesures està marcat, d'una banda, per la situació d'un sector que ha sofert una forta desregularització en matèria d'horaris laborals, salari, funcions i mobilitat geogràfica, que a més es caracteritza per una competitivitat feroç que aboca a les plantilles a una carrera despietada de consecució d'objectius comercials.
Tot això ha anat minant la moral de les plantilles, i el descrèdit de la lluita col·lectiva com instrument d'avanç, caient en l'individualisme en la mesura que s'han anat individualitzant les condicions de treball. El resultat és una baixíssima taxa de resistència davant l'agressivitat patronal (valgui com exemple l'escassa participació en les últimes Vagues Generals), en una situació de por generalitzada i de “salvi's qui pugui”.
L'altra circumstància que determina el marc actual, és la imposició d'una reforma laboral salvatge, que ha deixat a la gent treballadora absolutament a la mercè de la voluntat dels patrons. Al llarg del temps, i especialment en els últims dos anys,els drets laborals han quedat reduïts a enderrocs, i les facilitats per a acomiadar, individual i col·lectivament, són pràcticament totals.
Amb aquesta carta blanca, els empresaris, especialment les grans corporacions, s'estan emprant a fons, com era d'esperar, i les conseqüències de tot això són la proliferació dels expedients d'acomiadaments col·lectius i l'augment d'un atur generalitzat, pràcticament fora de control, superant els sis milions i camí dels set milions de persones.
Amb tot això, la situació creada és d'una tremenda injustícia:
· Els Acomiadaments Col·lectius recauen sobre els treballadors “del carrer” i no sobre els seus alts directius, veritables culpables de la situació, per la seva gestió nefasta o presumptament delictiva, a més de la immoralitat que representa mantenir les retribucions extra-conveni, mentre es deixa a la gent en el carrer.
· Mentre els banquers reben enormes ajudes a càrrec de l'erari públic, es neguen o retallen ajudes a les capes més necessitades de la població (als bancs espanyols, 225.000 milions del BCE i 65.000 milions del FROB, que podrien aplicar-se a seguir pagant els sous dels treballadors afectats pels ERO durant anys i anys).
· Les empreses reflotades amb enormes quantitats de fons públics estan sent regalades al capital privat, al preu simbòlic de 1 euro. Ja s'han portat a terme tres operacions d'aquest estil: la CAM regalada al Banc Sabadell, UNNIM al BBVA i Banc València a Caixabank. Amb tot això, s'han evaporat més de 10.000 milions d'euros de diners públics, l'equivalent de totes les retallades portats a terme pel govern de Rajoy, en Sanitat i Educació.
Per això, i davant l'aplicació dels acomiadaments col·lectius en el sector financer, en la Federació de Serveis Financers i Tècnics de CGT (FESIBAC-CGT), no ens resignem al paper de col·laboradors, ni a abraçar la teoria del mal menor, perquè sabem que és l'avantsala del mal major. Tampoc acceptem els xantatges que s'han convertit les negociacions d'ERO i acomiadaments col·lectius. Com diuen els nostres companys de Bankia, l'entrar a negociar un acomiadament col·lectiu és com acceptar haver de triar entre que et donin un tir en el cap o en el genoll. Quan tries que t'ho donin en el genoll, consta amb caràcter general que ets el teu qui ho ha triat. Però, a més, et tornen a apuntar al cap.
Els acords de la CGT que defineixen la nostra posició davant els acomiadaments col·lectius en el sector són els següents:
· La CGT, en el seu Congrés Confederal celebrat en 2009 va aprovar una resolució per la qual CAP SECCIÓ DE CGT POT SUBSCRIURE ERO (ara Acomiadaments Col·lectius) EN AQUELLES EMPRESES QUE TINGUIN BENEFICIS.
· El VII Congrés Federal de FESIBAC-CGT, celebrat al novembre de 2012, va acordar que aquelles empreses fruit de l'absorció d'una empresa amb pèrdues per una altra amb beneficis, ha de considerar-se com una sola empresa (l'empresa real) el resultat final de la qual serà de beneficis o pèrdues però, en qualsevol cas, considerades en conjunt. En el cas que el resultat final donés beneficis, CGT no podria subscriure un ERO en ella.
· En ambdós Congressos es va acordar també que les persones delegades sindicals de CGT de les empreses amb ERO suspensius que signi la CGT, han de ser considerades com qualsevol altre treballador, renunciant a les garanties que mantenen per la seva condició de tals.
· A més, en el Congrés Confederal de 2009 es va acordar reivindicar una Banca Pública, ètica, controlada i gestionada democràticament, i al servei de la gent treballadora i del conjunt de la societat.
Des del compliment d'aquests acords de la CGT, volem deixar molt clara la nostra oposició pel que fa als ERO i acomiadaments col·lectius que considerem fraudulents. Com alternativa a la pèrdua de milers de llocs de treball, i al frau a les arques públiques que s'està produint, proposem que les empreses financeres trencades i reflotades amb fons públics no siguin regalades fraudulentament a altres empreses absorbents, sinó que han d'entrar a formar part de la xarxa de Banca Pública, mantenint la integritat de les seves plantilles i xarxes d'oficines.
La Banca Pública és més necessària que mai, perquè l'actual monopoli de la banca privada solament fomenta l'especulació, l'ofec de l'economia productiva i l'empobriment del conjunt de la població. Convidem a totes i tots a aquest debat tan important per a la societat, sense el qual veiem impossible sortir de la crisi d'una manera justa i social.
Mentrestant, també volem fer una crida a les plantilles del sector financer, perquè entre totes i tots assolim parar la sagnia de llocs de treball que s'està produint, i el desfalc a les arques públiques que tot això suposa.
· NO ALS ACOMIADAMENTS COL·LECTIUS FRAUDULENTS.
· NO AL SAQUEIG DELS FONS PÚBLICS.
· PEL MANTENIMENT DE L'OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS.
· PER UNA BANCA PÚBLICA, ÈTICA I DEMOCRÀTICA.
Abril 2013
FESIBAC-CGT
Més informació:
- FESIBAC
Attached documents