CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CGT davant la crisi. Administració local: crisi, per a qui?

Dijous, 20 novembre, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Malgrat que els nostres polítics governants han trigat a reconèixer la situació de la crisi, tots ells, ja siguin d'un color o altre, s'han apuntat ràpidament a aplicar mesures pressupostàries restrictives que empitjoren les condicions laborals del personal al servei de l'administració i tenen un impacte directe en la qualitat dels serveis públics. En els últims anys, obsessionats per tancar els pressupostos municipals amb dèficit 0, l'administració pública ha oblidat que la seva finalitat és donar un servei de qualitat als seus ciutadans, emprant una visió netament neoliberal d'acord a les tendències de l'Europa del capital.


Entenem que en temps de crisi, l'administració local ha de fomentar l'ocupació pública i mantenir els drets laborals dels empleats municipals. Els equips de govern municipals apliquen polítiques laborals i socials que beneficien als propis partits polítics i als sectors empresarials afins que els donen suport i financen les seves campanyes; en definitiva practiquen el “clientelisme” polític que garanteix la continuïtat en el càrrec. No importa el ciutadà, sinó mantenir la “poltrona” amb un sou milionari. El municipalisme democràtic deixa pas a la partidocracia.

Què està passant en l'administració local?

1. S'adapten les estructures orgàniques en funció dels càrrecs a nomenar i no de les necessitats de la ciutadania.

2. Hi ha un excés de càrrecs de confiança amb funcions i sous d'alt directiu en l'administració, obviant els principis constitucionals d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat en l'accés a la funció pública.

3 “. Pelotazos” als pressupostos municipals per increments al voltant d'un 30% de salaris de polítics i càrrecs de confiança.

4. S'elaboren pressupostos orientats a la propaganda política del partit governant, malgastant diners públics com: premsa, mòbils, dietes, vehicles oficials, menjars, protocols i inauguracions fastuoses.

5. A més privatització, més precarietat laboral i salarial: s'externalitzen els serveis públics, degradant la seva qualitat, adjudicant els treballs a empreses afins que suposen un cost major en la prestació del servei i empitjora les condicions de treball del personal contractat.

6. La gestió privada del sector públic implica, evidentment, no donar un servei social sinó buscar un benefici a costa de les condicions laborals dels seus treballadors. S'aplica la directiva Bolkestein, “patente de corso”, per a desmuntar el que encara queda del sector públic amb la col·laboració del poder polític

7. Es paralitza la negociació col·lectiva amb l'excusa de la crisi. L'estratègia dels ajuntaments és escudar-se en l'assessorament tècnic de la Diputació. Aquest assessorament, políticament interessat en la recerca d'un conveni únic i a la baixa va en contra dels interessos dels/les treballadors/es de l'administració. Aquest model de conveni únic només beneficia als sindicats burocratitzats i alineats als partits polítics en detriment de la legítima representació sindical local. Conveni únic=Sindicat únic?

Quines són les conseqüències d'aquestes polítiques municipals?

1. Després de 30 anys de municipalisme “democràtic” encara preval l'objectiu electoralista del partit governant per sobre de les necessitats reals dels ciutadans.

2. Es genera ocupació pública “a dit” i partidista, vetant a la ciutadania, especialment als joves, la possibilitat d'accedir a un lloc de treball públic.

3. Els funcionaris accedeixen a la funció pública mitjançant processos selectius i amb retribucions fruit de la negociació col·lectiva. La "casta" privilegiada de càrrecs de confiança, que exerceixen l'alta Direcció dels serveis municipals, accedeix per la seva fidelitat política i no per la seva professionalitat. Se'ls assignen grans sous, adjudicats arbitràriament pel polític de torn. Aquesta situació degrada els serveis públics.

4. Una gran part dels fons públics, que paguem entre tots, es malgasten sense control sindical ni social en detriment de les despeses socials.

5. L'externalització i la gestió indirecta precaritza el treball i té com conseqüències immediates:

- Prestamisme laboral: utilització d'espais i materials públics per persones alienes a l'administració

- Dobles escales salarials

- Jornades laborals amb “flexibilitat horària” imposada que fan impossible la conciliació de la vida laboral i familiar

- Generació de milers d'hores extres que correspondrien a llocs de treball públic amb jornades senceres. L'administració no genera ocupació pública.

- Increment de la sinistralitat laboral per la falta de vigilància en la prevenció dels riscos laborals.

Propostes de la CGT davant la crisi:

1. Prou de nepotisme democràtic. No als nomenaments a dit i sí a l'accés transparent a la funció pública.

2. Elaborar pressupostos socials enfront de pressupostos de l'interès del capital, que atenguin a les necessitats dels ciutadans i mantinguin els drets laborals del personal de l'administració amb la finalitat de donar un servei públic de qualitat.

3. Limitar el nombre i reduir els salaris d'assessors, directius, càrrecs de confiança i polítics. Sí a salaris dignes per a tots, no a l'enriquiment a través del càrrec públic.

4. Más transparència en la gestió dels pressupostos municipals i de les empreses depenents.

5. Que les polítiques municipals de Promoció econòmica fomentin l'ocupació local en lloc de l'ocupació partidista.

6. Racionalitzar les hores extres i fomentar l'ocupació pública d'aquelles que són estructurals.

7. Potenciar i desencallar la negociació col·lectiva sobre la base de:

- Aconseguir salaris dignes que garanteixin el poder adquisitiu del personal de l'administració, tenint en compte la manipulació política de l'IPC real (gas, electricitat i aigua han pujat per sobre del 10%, productes bàsics, etc.)

- Aplicar polítiques d'increments salarials que garanteixin l'equitat retributiva i anar reduint el ventall salarial.

- Garantir la participació sindical en la confecció de les plantilles i oferta pública que garanteixi la dotació correcta d'efectius en tots els serveis municipals.

- Aconseguir i mantenir les 35 hores de jornada laboral acabant amb la flexibilització i borses horàries en defensa de la creació d'ocupació i de la conciliació de la vida laboral i familiar.

- Garantir i fomentar la promoció interna atenent als principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

- Fomentar la jubilació parcial mitjançant la contractació de relleu, per a fomentar l'ocupació.

DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS PERQUÈ:

- L'àmbit públic busca la protecció social i la redistribució de la riquesa de forma col·lectiva mentre que el privat busca la rendibilitat, l'eficàcia i la competitivitat des de l'interès individualista.

- L'àmbit públic ha de garantir la justícia, la igualtat i la solidaritat socials. En l'àmbit privat no hi ha redistribució social i si explotació laboral.

- Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs dels que gestionen l'administració pública, que són els polítics. Per això fan falta directius professionals i no polítics fidelitzats.

- No acceptem la gestió indirecta dels serveis públics, és a dir, serveis de titulació municipal d'execució privada. Reclamem la municipalització dels serveis públics privatitzats amb l'objectiu de fomentar l'ocupació de qualitat i la millora dels serveis públics que rep la ciutadania.

DAVANT LA CRISI, LLUITEM PER UNS SERVEIS PÚBLICS, SOCIALS I DE QUALITAT.

Coordinació de Seccions Sindicals d’Administració Pública Local de Catalunya. Federació d’Administració Pública de Catalunya de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció