CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CGT davant la situació de “crisi” en el sector de l’automòbil

Dimarts, 30 setembre, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

En les últimes setmanes les empreses del sector de l'auto han començat a sol·licitar expedients de regulació d'ocupació, tant d'extinció com de suspensió, per la “baixada de vendes” en el sector. L'evolució de les vendes del sector de l'automòbil ve com a conseqüència de les turbulències financeres viscudes amb les hipoteques “subprime” d'EEUU que han suposat el trencament de la confiança de les entitats financeres col·lapsant el sistema de crèdit i influint de manera exponencial en el descens del finançament i del consum. Una hipoteca subprime és aquella hipoteca considerada de "risc" per aquell a qui es concedeix.


Les cada vegada pitjors condicions d'ocupació amb sous per sota d'una renda acceptable en el mercat actual, sumades a l'increment del euribor Europeu, han dut a grans capes de la població o a l'atur o a retenir el consum, quan s'han produït les primeres alarmes de crisi econòmica. No obstant això els culpables d'aquesta situació; banquers, empresaris i multinacionals, tenen en lloc segur el botí aconseguit en els últims anys i damunt tenen el cinisme de demanar que les seves malifetes les paguem els altres.

Les empreses de l'automoció han aplicat en àmplies zones del planeta la política d'abaratament de les condicions salarials i l'augment de productivitat sense límit. Aquestes accions han significat augments de les capacitats productives que han eliminat la necessitat de contractació impedint que milers de persones tinguessin treball i salari. Qui han accedit a un d'aquests llocs de treball ho ha fet amb dobles escales salarials per sota de 800€ mensuals per als acabats d'ingressar.

D'aquesta manera l'acumulació de capitals en mans de les multinacionals ha arribat a uns números escandalosos. Aquests beneficis, lluny de ser invertits en millores productives que augmentessin la capacitat estructural i un major valor afegit, tant en el producte com en el procés, s'han dut a l'especulació financera i al repartiment de dividends, generant-se una pèrdua de motor econòmic per al futur de les empreses i els seus empleats.

Ara, quan es constaten les conseqüències de la política capitalista que han desenvolupat les empreses multinacionals de l'automòbil com màxims exponents d'aquest sistema, acudeixen a demanar ajuda als governs, i per tant a l'erari públic pagat per tota la població, perquè paguem, amb atur, milers de treballadors i les seves respectives famílies.

Les ajudes oficials de les quals s'han vist beneficiades les empreses de l'automòbil en els últims decennis són públiques i notòries. En totes aquestes ajudes no hi ha hagut mai una posició de control i de contrapartida per part de les administracions tant central com autonòmiques. D'aquesta manera s'han desaprofitat ocasions magnífiques per a haver entrat a formar part de l'accionariat de les empreses i així poder realitzar una lògica labor de control en els moviments industrials, especulatius i financers de les empreses.

En aquest sentit, a més de ser curiós el sobtat canvi de tendència en els capitalistes que diuen patir la crisi, demanant la intervenció dels governs dels estats “per a solucionar el descontrol generat per l'avarícia d'uns pocs”, és notòria la diferència de la trajectòria d'empreses en les quals els governs han mantingut la intervenció financera per mitjà de les accions que permetessin aquest control. Valc com exemple el cas del governo de Txequia amb Skoda que ha pogut influir en les decisions del grup VW, mentre que a SEAT ha estat tot el contrari.

Les polítiques industrials de les multinacionals, centrades en l'obtenció de beneficis per mitjà de l'estalvi i abaratament del cost de la mà d'obra, no han buscat tecnologies de futur amb un major valor afegit. En aquest sentit, la capacitat de mantenir en el futur una indústria de l'automòbil, i tot el seu sector auxiliar passa per escometre la investigació i disseny de vehicles ecològics amb motoritzacions lliures dels derivats del petroli, veritable problema no només per a l'economia general sinó per al conjunt de la indústria de l'auto i, per descomptat, per al conjunt del planeta.

La Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrgica (FESIM-CGT) hem presentat a les Administracions i a les empreses una proposta-exigència clara d'investigació i desenvolupament immediat de tecnologies lliures de petroli. El lamentable és que ni empreses ni Administració ni els altres sindicats “majoritaris” hagin plantejat una decidida aposta política i industrial per a aconseguir aquest objectiu. Una cosa que permetria, d'una banda la reducció de l'impacte ambiental de la indústria automobilística i per altra assegurar l'ocupació per al futur.

Però sobretot, els qui ens han assegurat que l'únic futur possible passava per les seves receptes capitalistes (neoliberalisme li diuen ara) i que han tingut escandalosos beneficis en els últims anys, no poden venir-nos amb el conte de que els paguem els seus fracassos. Ells han dut a l'economia a aquesta situació. Ells amb les baixades de salari, els augments de producció i productivitat i la sobre-explotació de les persones i el planeta.

Per això diem molt clar des de la FESIM-CGT, que la crisi la paguin els rics, en aquest cas les multinacionals, rebaixant els ritmes de treball, reduint la jornada i formant a les plantilla en seguretat i salut i altres temes, els dies que no hi hagi treball.

Diego Rejon, Secretari General FEMEC-CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció