La CGT expressa la seva solidaritat amb el poble saharaui i amb les lluites populars i sindicals al Marroc
El Comitè Confederal de la Confederació General del Treball d'Andalusia (reunit en Plenària extraordinària el 16 de novembre de 2010 a Màlaga), davant els greus esdeveniments que estan passant en el Sàhara Occidental, ocupat per la monarquia alauita, resol declarar el següent:
1r. La seva total solidaritat i suport a la lluita del poble saharaui pels seus drets i la denúncia de la brutal agressió soferta per part de l'exèrcit i la policia marroquina sobre la població, que ha provocat la mort de diverses persones, altres ferides i milers de detencions. Avui és impossible saber la veritat del que ha passat. Ja la monarquia alauita té sobrada experiència a fer desaparèixer cadàvers com va fer en les massacres de Casablanca dels anys 80 on van desaparèixer centenars de cadàvers (alguns dels quals han aparegut recentment en fosses comunes) mentre les xifres oficials de morts parlaven de 15 persones.
2n. Volem denunciar també l'actuació d'elements al servei del Ministeri de l'Interior marroquí incitant a les i els colons marroquins a atacar i atemorir a la població saharaui, així com el cultiu de l'odi entre pobles germans com el marroquí, el saharaui i l'algerià encoratjat per les estructures de poder. Van ser policies marroquins de paisà, disfressats de “societat civil”, qui van agredir a periodistes d'Espanya en el tribunal de Casablanca.
3r. Ressaltar la responsabilitat en aquest conflicte del colonialisme europeu, en aquest cas de l'espanyol i el francès, creant fronteres artificials i un aparell estatal dictatorial, representat per la monarquia alauita que els va substituir en l'opressió del seu poble.
4t. Expressar també la nostra preocupació per la utilització d'aquest conflicte per a potenciar una animadversió contra el Marroc i per la falta de solidaritat amb les lluites del poble marroquí. Sidi Ifni, que va deixar de ser colònia espanyola sis anys abans que el Sàhara Occidental, va ser ocupada militarment en l'any 2006, sofrint una brutal repressió sense que tot just s'escoltessin veus de solidaritat en l'estat espanyol. El Rif, que va deixar de ser protectorat espanyol solament 19 anys abans que el Sàhara Occidental, encara espera avui les excuses per part de l'estat espanyol del major crim comès en la seva història per l'exèrcit espanyol: l'ús de gasos tòxics contra la població civil. L'estat marroquí no solament nega el dret a l'autodeterminació del poble saharaui, sinó que també nega la identitat amazigh, majoritària al Marroc. Les presons del Marroc tenen presos i preses polítics saharauis, però també de companyes i companys de la ANDCM (Associació Nacional de Diplomats/des en Atur), de defensors de drets humans, comunistes, imaziguem, islamistes…
5è. Per tot això, la CGT-A crida a la solidaritat amb el poble saharaui, però també a la solidaritat amb les lluites del poble marroquí, contre l'enemic comú, la monarquia alauita, i, en general, amb les lluites de tots els pobles de la regió per la seva llibertat i contra les seves dictadures, més enllà de les fronteres imposades pel colonialisme.
6è. Finalment, CGT-A exigeix la creació d'una Comissió Internacional d'Investigació de l'ocorregut en el Sàhara Occidental i la celebració del Referèndum d'Autodeterminació com una sortida justa i possible perquè el poble saharaui decideixi lliurement la seva destinació.
Com deia una dona saharaui en una ciutat d'Andalusia: “el poble saharaui mai besarà la mà del rei”, mai se sotmetrà a la monarquia alauita.
Comitè Confederal CGT d'Andalusia