CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CGT s’oposa a les conclusions de l’Informe Anual del Banc d’Espanya

Dissabte, 21 juny, 2008

Novament tenim en la taula l'Informe Anual del Banc d'Espanya. Ja el passat any, el seu governador -Miguel Ángel Fernández Ordóñez-, va despuntar pels seus plantejaments neoliberals que van fer que fins i tot el Ministeri d'Economia “matisés” les propostes que en ell s'incloïen. No content, ni suficientment premiat per allò, Fernández Ordóñez torna a la càrrega i es despenja amb una sèrie de propostes que ni el govern ni els agents socials s'atreveixen a dir en públic.


A saber:

1- Que els esforços per a mantenir la moderació salarial resulten imprescindibles per a preservar la competitivitat.

2- Que el sistema públic de pensions ha de reformar-se aviat en el sentit de cotitzar més anys per a cobrar el mateix, incentivant els fons privats de pensions.

3- Que cal reformar la Negociació Col·lectiva ja que és massa rígida i obstaculitza la moderació salarial

4- Així mateix avança que la despesa publica ha de reduir-se a la vegada que s'augmenta la recaptació d'impostos

5- Finalment, per rematar-ho, indica la urgència de la transposició de la Directiva Bolkestein a l'Estat Espanyol i les reformes de les restriccions al comerç minorista (horaris d'obertura, dies de descans, etc.).

Observem com les receptes per a les crisis econòmiques sempre són les mateixes, sent els que menys tenen els que paguen els ajustaments; saquejant els salaris per a mantenir els beneficis empresarials i anteposant el mercat a les necessitats de la població.

És en aquestes èpoques de crisis quan major i millor protecció social ha de proporcionar l'Estat als que vivim en ell i no abandonar a la fallida personal i familiar a la immensa majoria de la població.

Des de la CGT reprovem les paraules del Governador del Banc d'Espanya que torna a aparèixer com capdavanter del capital i l'empresa privada.

Només amb la moderació dels beneficis empresarials, limitant-los i reinvirtint-los, incrementant els serveis públics i socials i protegint les necessitats i l'economia de les famílies s'assoliria capejar aquesta crisi. Però en vindran altres, moltes altres, això és a causa de la insostenibilitat d'un sistema basat en la desigualtat de les persones i que anteposa el mercat i els beneficis del capital davant la vida i les necessitats de la població.

A la CGT ho tenim clar: només a través del repartiment efectiu de la riquesa i el treball i sota un horitzó de justícia social, s'assolirà acabar d'una vegada per tota amb aquesta i amb totes les crisis econòmiques de les quals som presoners indefinits la classe treballadora.

Gabinet de Premsa Confederal CGT

20 de juny de 2008