CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CNT-F davant la situació social a França

Diumenge, 27 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Sembla que les derrotes governen els nostres temps: pujada dels acomiadaments col·lectius, suïcidis d'assalariats destruïts per la gestió moderna de les empreses (el management) com a France Telecom o Renault; expulsions de treballadors amb famílies sense papers sigui per part de la policia a Calais o pel servei de "ordre" de la CGT a París ; repressió en contra del moviment sindical a Kanaky, a Nimes, a Grenoble i en altres llocs; trets amb gomes mutiladores en contra de la joventut; desesperança en el camp; destrucció dels serveis públics; classe política sorda quan treballadors com els de Molex amenacen amb fer explotar la seva eina de treball per a viure amb dignitat; paraules racistes d'un ministre (el d'Interior) amb lel suport dels seus iguals.

Plouen els cops, de vegades ens quedem sense alè i la resposta triga en organitzar-se… No fa faltar esperar esperar als plans d'emergència, aquests són per als bancs. No fa faltar esperar que l'esquerra política s'organitzi, aquesta es queda fora de la nostra realitat social – només està preocupada per les batalles de poder i d'ego. No fa faltar esperar solucions des de la perspectiva del sindicalisme oficial, les confederacions anomenades representatives estan massa ocupades a negociar amb el govern les modalitats de cogestió. No fa faltar esperar que el capitalisme es reformi per si mateix, està massa ocupat en entretenir-nos perquè oblidem el que realment és: una màquina de triturar i de treure beneficis a favor d'uns pocs.

El combatre només serà nostre. Això sí que ho van entendre els treballadors de Conti (subcontractista) o de la SBFM, com els obrers kanaks (de Nova Caledònia) i guadalupenys. Sempre on els treballadors s'organitzen per si mateixos en les seves lluites perquè es respecti els seus drets i guanyar influència, la societat avança. En contra del sindicalisme de cogestió, de les direccions sindicals que negocien les nostres derrotes i aïllen les nostres lluites, és hora de desenvolupar un sindicalisme de classe, interprofessional i ofensiu, portador d'un projecte de transformació social anticapitalista i antiautoritari.

Perquè avui dia, al govern i a la patronal no li importen els dies de (in)acció amb falsa unitat sindical. Les nostres lluites socials es realitzen sense parar, pensin el que pensin les burocràcies sindicals.

La Confederació Nacional del Treball (CNT) crida a tots els treballadors/es, asalariats/des, desocupats/des o precaris/es, a construir un moviment social entorn de la democràcia directa i cap a la vaga general.

24 setembre 2009.

Confédération Nationale du Travail - CNT (França)

www.cnt-f.org

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print