La Colomera recorrerà contra el desnonament en cas que la jutgessa l’ordeni

EL PUNT. Tarragona, dimecres 5 de març de 2008

Conclús per a sentència després de dues hores de vista al jutjat de primera instància número 6 de Tarragona. Així es com va acabar ahir el judici per l'ocupació de La Colomera, l'edifici dels carrers dels Ferrers i dels Cavallers de la Part Alta que el col·lectiu esquàter de la ciutat ha convertit en el seu habitatge habitual i en un centre social ocupat i autogestionat (CSOA) obert a tothom que vulgui compartir el projecte. El propietari, Carles Guasch, demana el desallotjament de l'immoble i desvincula el procés de la problemàtica de l'habitatge que viu el nucli antic de Tarragona; els esquàters, en canvi, relacionen l'ocupació amb «un rerefons social» com és «l'especulació immobiliària» i la manca d'espais a la Part Alta per poder dur-hi a terme les seves activitats.

Finalment van ser dos els esquàters que van comparèixer ahir en el judici civil pel «desnonament per precari o ocupació sense títol» de La Colomera. A més de Marc Rebollo, l'únic ocupant de la casa identificat pel propietari, va assistir a la vista un altre inquilí de la finca que es va autoinculpar a darrera hora en el procés i que es va sentir «desemparat davant la justícia» i «recriminat» pel fet que «insinuaven que volia endarrerir el procés».

Ambdós van lamentar ahir el fet que la jutgessa no els hagués deixat declarar i que no admetés ni les proves documentals (fotografies del lamentable estat de l'edifici abans de l'ocupació) ni els testimonis de la defensa, el representant dels esquàters que va negociar amb el propietari i tres veïns del barri disposats a declarar a favor dels esquàters «atès que practiquen l'acció directa per reclamar un dret constitucional que sembla que només serveixi perquè els poders públics s'omplin la boca de bones paraules, sense que facin res per fer-lo veritablement efectiu», va explicar un dels testimonis.

TESTIMONIS «IRRELLEVANTS»

El fet que la jutgessa no els admetés perquè els va considerar «irrellevants», segons l'advocada particular de la defensa, Meritxell Fernández, va «desvirtuar» el judici, que la defensa particular va basar en la funció social de l'habitatge. L'advocat d'ofici dels esquàters, en canvi, es va limitar a exposar els motius pels quals els esquàters creuen que no han d'abandonar la casa: El propietari no hauria demostrat ser el titular de l'immoble amb les proves (una nota simple informativa del registre de la propietat en lloc de l'escriptura i un rebut de l'IBI que no paga ell, sinó un familiar) i el testimoni aportat (un paleta que hauria dut a terme alguns treballs de manteniment de l'edifici) «per valor de cent euros, una quantitat ridícula per a un edifici de cinc plantes», van afirmar els esquàters.

DESNONAMENT PARCIAL

Segons la defensa d'ofici, en el cas que la jutgessa dictamini el desallotjament aquest només hauria d'afectar els dos imputats, que només utilitzen 30 metres quadrats de l'edifici. Així, la resta d'inquilins podrien continuar vivint a la casa i el centre social podria continuar duent a terme els tallers i les activitats que organitza: fotografia, documental, contrainformació, pintura, sabó, teatre i dansa del ventre, jocs malabars, trapezi, projeccions i exposicions, conferències, concerts… També podria continuar obert per donar cobertura a «altres col·lectius relacionats amb el decreixement, la lluita contra els transgènics, la llibertat sexual», etc.

Els esquàters també van destacar que les millores dutes a terme a la façana de La Colomera després que l'associació de veïns de la Part Alta va denunciar «el perill que comportava el seu mal estat», segons un membre de la junta, «són insuficients», i que el mateix Guasch «va admetre que ha de rehabilitar la façana». També van negar haver causat cap destrossa a l'interior de l'edifici. De fet, entre el mes de juny i el mes de setembre del 2007 (els esquàters van ocupar la casa a la tardor) «qualsevol persona hauria pogut entrar» a l'edifici i provocar els danys que, segons el propietari, s'han produït. «Nosaltres no hem fet cap destrossa, fins i tot vam fer venir un arquitecte perquè comprovés l'estat de la casa», va afirmar Rebollo.

L'acusació no fa cap reclamació econòmica però sí que demana «el desallotjament immediat».

SUPORT POPULAR

D'altra banda, els esquàters continuen la campanya de recollida de signatures entre els veïns de la Part Alta i la resta de la ciutat, on s'han guanyat el suport d'entitats com la CGT.

La Federació Intercomarcal del sindicat a Tarragona va fer pública ahir una nota de premsa per mostrar «el suport total a les persones que han estat jutjades per haver ocupat el CSOA La Colomera». El comunicat destaca que «en una ciutat com aquesta, on l'especulació immobiliària en les seves més diverses formes s'ha desenvolupat sense cap mena de control per part dels diversos estaments policials, jurídics i polítics, és brutal el contrast amb el tracte que han rebut les persones que han donat un ús social i com a habitatges» a la casa ocupada.

La CGT afegeix: «No només han netejat una casa que el seu propietari tenia abandonada sinó que han assegurat l'edifici i l'han convertit en un centre social obert a les més variades iniciatives allunyades del mercat i de l'ordre de coses que jutges, policies i polítics defensen amb tanta coordinació com calgui, tal com hem pogut veure en el judici» celebrat ahir.

ESLÒGANS

«No desallotjaran les nostres idees!», diu Jordi Martí des de la secretaria d'organització de la CGT del Camp. I afegeix: «Ni ara ni mai podran fer callar la dissidència i menys encara que les i els rebels ens trobem i esdevinguem persones lliures. És en això que els vencem a cada moment, en saber que malgrat les seves lleis, la seva violència ordenada i les seves formes nocives d'enriquiment per a la majoria, continuem sent millors les i els qui sabem que fora de la presó del mercat hi ha vida de debò».

Anuncien recurs a la sentència d'un judici «legal però il·legítim»

Els esquàters avancen que probablement recorreran contra la sentència a l'Audiència Provincial al·legant «indefensió» entre altres arguments i es reserven l'opinió quan se'ls pregunta què faran en el cas que el propietari demani l'execució provisional de la sentència, en cas que aquesta sigui favorable a Carles Guasch. Aquest, ahir, no va voler fer cap declaració a la sortida del judici, quan va ser increpat per la cinquantena de manifestants que van donar suport als esquàters. En el manifest que van llegir en finalitzar la vista van qualificar el judici de «legal» però no el van considerar «legítim», i van recordar un altre símbol del moviment esquàter a Tarragona: «La Colomera és acusada de donar un ús social a un edifici abandonat i mort des de fa anys, i que continuarà igual després del judici, com va passar amb l'Hostal del Sol».

També es van preguntar si «és legítim que la llei empari la destrucció del territori per mitjà de l'especulació?», més encara tenint en compte que «hi ha 10.000 habitatges buits a la ciutat».

A més, en el manifest van lamentar la «celeritat inaudita» del procés, que aquest se celebrés a porta tancada per decisió de la jutgessa i «el tracte de pressuposada culpabilitat que es rep cada cop que s'ha de realitzar alguna gestió» relacionada amb el judici, a més del desplegament policial que es va establir davant dels jutjats, amb agents uniformats però també de paisà que van prendre dades sobre els manifestants.

Article publicat al diari El Punt, edició Comarques de Tarragona