La Constitució, contra la flexibilitat: una sentència del Tribunal Constitucional limita l’abast de les pràctiques de subcontractació

La descentralització productiva s'ha convertit en una manera fàcil i barata de flexibilitzar les condicions laborals i empènyer a la indefensió als treballadors, en el marc de relacions embullades entre empreses principals, subcontractistes, Empreses de Treball Temporal, falsos autònoms, grups d'empreses, etc.

En aquest context s'ha desenvolupat el següent episodi: 26 treballadors de l'empresa subcontractada Unigel, que prestaven els seus serveis en el centre de treball de l'empresa principal Samoa Industrial van iniciar el març de 2005 una vaga per a aconseguir que s'equiparessin els seus drets laborals als de les persones que, com ells, treballaven per a aquesta empresa d'equipament en el seu centre de Gijón. La plantilla d'Unigel es reunia, passava els controls mèdics i treballava dins de les instal·lacions del grup Samoa. Moltes d'aquestes 26 persones duien treballant des de feia cinc anys en les instal·lacions de Samoa Industrial amb pitjors condicions laborals que les dels empleats directament per Samoa. Arran d'aquests fets, Samoa Industrial va rescindir el seu contracte mercantil amb Unigel, qui va procedir a l'acomiadament dels treballadors esmentats, adduint que la seva contracta amb Samoa ha finalitzat.

A més van interposar una denúncia davant la Inspecció de Treball, reivindicant els seus legítims drets. Després de dos processos a Gijón i Oviedo, 24 dels 26 ex-empleats d'Unigel van recórrer l'extinció al Tribunal Constitucional, i aquest òrgan els ha donat la raó.

Cinc anys després, salta la sorpresa: el Tribunal Constitucional en la seva sentència de 19 d'octubre de 2010 va declarar la “nul·litat radical” de l'acomiadament i va instar al jutjat social de Gijón a tramitar la readmissió d'aquests treballadors. La sentència determina que el dret a la vaga d'aquestes persones preval sobre les relacions que existeixen entre empreses. Dit d'altra forma, Samoa Industrial no tenia dret a tallar, com ho va fer, la relació amb Unigel per a forçar l'acomiadament d'aquestes 24 persones. la principal novetat d'aquesta sentència és que qui subcontracti té responsabilitat sobre els subcontractats, una cosa que pot estendre's des del dret de vaga fins a altres punts com la negociació col·lectiva i de convenis.

La sentència considera nul l'acomiadament perquè infringeix el dret de vaga (article 28.2 de la Constitució) i la garantia d'indemnitat dels treballadors en la relació laboral, derivada de l'article 24.1 de la Constitució (dret a la tutela judicial efectiva). Aquesta garantia indica que cap treballador pot ser represaliat per haver fet ús dels seus drets laborals, estant entre els mateixos la seva facultat d'exercitar les accions legals que estimi pertinents. La fonamentació de la sentència és extremadament clara, ja que afirma que “el que es discuteix en la present demanda d'empara no és altra cosa que la determinació de la vigència i contingut dels drets fonamentals dels treballadors en el marc de les relacions laborals en règim de subcontractació”.

Així mateix, el Tribunal entén que “la llibertat d'empresa (article 38 de la constitució) no legitima que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals”. La sentència afirma que “en la pràctica si no pogués atorgar-se tutela (…) en supòsits com aquest, s'originaria una gravísima limitació de les garanties dels drets fonamentals dels treballadors en el marc de processos de descentralització empresarial, quan no directament a la seva completa eliminació”. Així, no admetre la vulneració de drets al·legada en aquest cas “suposaria la pràctica eliminació del dret de vaga en l'àmbit d'aquestes relacions”, és a dir, de les contractes.

Per tot això, el Constitucional entén que, malgrat que l'actuació que ha provocat la infracció dels drets no la porta a terme l'empresa que va contractar als treballadors sinó la principal, l'acomiadament ha de ser declarat nul per vulneració del dret de vaga i del de tutela judicial efectiva. Per descomptat, els portaveus del capital i els seus laboratoris gerencials no han trigat en fer-se eco de la sentència. Així el diari Expansión titula la notícia així: “El constitucional treu flexibilitat laboral a les contractes en plena crisi”. Per la seva banda, l'advocat Iñigo Sagardoy expressa, des de les mateixes pàgines, que la sentència “dóna un pas important i perillós d'inflexibilitat i limitació de l'ús legítim de les contractes”. Per descomptat, el que no indiquen és que aquest “ús legítim” de les tècniques de descentralització implica l'absoluta eliminació dels drets d'accés als tribunals i de vaga per als treballadors subcontractats. Si l'empresa principal pot rescindir la relació amb la subcontractista perquè els treballadors d'aquesta han iniciat algun tipus de conflicte, sense que ningú hagi d'assumir cap tipus de responsabilitat per això, els treballadors subcontratactas arribarien a l'instant de no poder reclamar mai res.

Perquè, en definitiva, la flexibilitat que tant es busca, es desvetlla en supòsits com aquest com el que realment és: l'absoluta indefensió del cos proletari sotmès al comandament de la cadena de valor del Capital.

>>> Un article de José Luis Carretero, membre de l'Institut de Ciències Econòmiques i de l'Autogestió (ICEA).