La coordinació internacional com a resposta
Amb motiu del centenari de l’anarcosindicalisme, es van celebrar a València unes Jornades internacionals. Vaig participar amb representants d’UNICOBAS, SUD Education i CNT-FTE a la última sessió sobre la mercantilització de l’educació.
Després de descriure la situació de l’educació pública a Itàlia, França i Espanya, la conclusió era evident: la seva mercantilització forma part del pla estratègic de l'OMC, del FMI i de la UE en el seu doble vessant de: convertir en negoci i privatitzar tot allò del que es pugui obtenir un benefici i liquidar la excepcionalitat europea de l’anomenat Estat del benestar.
Les actuacions dels diferents governs europeus coincideixen amb aquests objectius, encara que els seus ritmes, decisions i normatives puguin ser, en aparença, diferents. Ho són únicament en funció de la situació, de la tradició i de les resistències.
En el sector de l’educació, venim d’un projecte relativament antic de coordinació: Granada 1995. En aquest recorregut de 15 anys, hem tingut moments força intensos i altres de major distanciament. Recentment, Màlaga juny de 2009, varem tenir una reunió de treball sobre coordinació europea amb els tres sindicats abans esmentats i varem establir una sèrie d’elements d’acord i treball en comú.
La situació actual de crisi econòmica i social i les creixents agressions a les classes populars i als drets laborals i socials constitueixen una bona excusa perquè els governs europeus: posin en qüestió l’eficiència dels serveis públics i retallin pressupostos públics destinats a l’educació; lesionin els drets dels ciutadans i ciutadanes en el seu accés a una educació pública permanent i de qualitat; retallin els salaris, les plantilles i els drets dels treballadors i treballadores de l’ensenyament públic.
En aquestes circumstàncies: la coordinació (informació, contactes, solidaritat) entre les nostres respectives organitzacions ha d’intensificar-se; hem de plantejar-nos l’ampliació del nostre espai a altres organitzacions en un marc en el qual la defensa de determinats aspectes bàsics de l’ensenyament públic (permanent, gratuït, de qualitat,) i de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores (drets laborals, salaris, contractes, accés) han de ser elements aglutinants i sentits en àmplies capes de la societat i dels treballadors i treballadores de l’ensenyament per a llançar mobilitzacions (descentralitzades o centralitzades) en el marc de la UE.
Emili Cortavitarte és afiliat del Sindicat d'Ensenyament de la CGT de Barcelona i Secretari General de la Federació d'Ensenyament de CGT Catalunya