CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La coordinació internacional com a resposta

Dimecres, 14 juliol, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Amb motiu del centenari de l’anarcosindicalisme, es van celebrar a València unes Jornades internacionals. Vaig participar amb representants d’UNICOBAS, SUD Education i CNT-FTE a la última sessió sobre la mercantilització de l’educació.

Després de descriure la situació de l’educació pública a Itàlia, França i Espanya, la conclusió era evident: la seva mercantilització forma part del pla estratègic de l'OMC, del FMI i de la UE en el seu doble vessant de: convertir en negoci i privatitzar tot allò del que es pugui obtenir un benefici i liquidar la excepcionalitat europea de l’anomenat Estat del benestar.

Les actuacions dels diferents governs europeus coincideixen amb aquests objectius, encara que els seus ritmes, decisions i normatives puguin ser, en aparença, diferents. Ho són únicament en funció de la situació, de la tradició i de les resistències.

En el sector de l’educació, venim d’un projecte relativament antic de coordinació: Granada 1995. En aquest recorregut de 15 anys, hem tingut moments força intensos i altres de major distanciament. Recentment, Màlaga juny de 2009, varem tenir una reunió de treball sobre coordinació europea amb els tres sindicats abans esmentats i varem establir una sèrie d’elements d’acord i treball en comú.

La situació actual de crisi econòmica i social i les creixents agressions a les classes populars i als drets laborals i socials constitueixen una bona excusa perquè els governs europeus: posin en qüestió l’eficiència dels serveis públics i retallin pressupostos públics destinats a l’educació; lesionin els drets dels ciutadans i ciutadanes en el seu accés a una educació pública permanent i de qualitat; retallin els salaris, les plantilles i els drets dels treballadors i treballadores de l’ensenyament públic.

En aquestes circumstàncies: la coordinació (informació, contactes, solidaritat) entre les nostres respectives organitzacions ha d’intensificar-se; hem de plantejar-nos l’ampliació del nostre espai a altres organitzacions en un marc en el qual la defensa de determinats aspectes bàsics de l’ensenyament públic (permanent, gratuït, de qualitat,) i de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores (drets laborals, salaris, contractes, accés) han de ser elements aglutinants i sentits en àmplies capes de la societat i dels treballadors i treballadores de l’ensenyament per a llançar mobilitzacions (descentralitzades o centralitzades) en el marc de la UE.

Emili Cortavitarte és afiliat del Sindicat d'Ensenyament de la CGT de Barcelona i Secretari General de la Federació d'Ensenyament de CGT Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció