CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La crisi ha congelat durant sis anys els salaris mentre els preus van pujar almenys un 10,7%

Dijous, 24 novembre, 2016
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La crisi ha congelat durant sis anys els salaris

En el mateix període de temps, els preus van pujar almenys un 10,7% la qual cosa ha erosionat el poder adquisitiu

Els salaris van caure a Espanya una mitjana del 0,7% entre els anys 2008 i 2014. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va estrenar divendres, 18 de novembre, una nova forma de rastrejar els salaris amb l’Índex de Preus del Treball que mesura la variació del cost salarial que paguen els empresaris pel conjunt d’ocupacions existents, però sense estar afectat pels canvis en la quantitat i la qualitat dels llocs de treball.

Què vol dir que es descompta l’efecte composició? Fins ara, l’Enquesta d’Estructura Salarial era l’encarregada de mesurar l’evolució dels sous. Però aquesta enquesta incorporava també altres moviments que afectaven els salaris, com pujades de salari per antiguitat, indemnitzacions per acomiadament, reduccions en el nombre d’hora treballades (o ampliacions), pas de ser temporal a indefinit. Aquest nou indicador es genera com l’IPC i pren una cistella de llocs de treball en els quals no té en compte aquest tipus d’influències. El resultat: es mesura el que ha variat el salari per hora de treball en un tipus determinat de lloc de treball, sense tenir en compte l’impacte d’altres factors.

L’indicador és un índex de preus en si mateix. Si el comparem amb l’IPC trobem que en el mateix període de temps els preus dels béns i serveis dels consumidors van pujar un 10%, enfront d’aquesta caiguda del 0,7%. D’aquí es pot derivar que hi ha hagut una pèrdua de poder adquisitiu en els sous.

Encara que l’estadística arrenca el 18 de novembre, l’INE ha tirat enrere fins al començament de la crisi per observar com han afectat aquests anys als salaris que es pagaven. No tots els anys van tractar igual els salaris. El 2008 i 2009, malgrat estar ja ben entrada la crisi, els salaris van créixer un 1,5% i un 0,5% respectivament. Va ser en 2011 i 2012 quan es va acumular i va registrar la caiguda més intensa dels salaris, arribant a caure un 1,6% en el 2012 . El 2013 encara es va perllongar lleugerament la caiguda amb un descens del 0,3% i va ser per fi el 2014, quan va arrencar també la creació d’ocupació, quan els preus per hora treballada van començar a recuperar-se.

Fins ara, l’Enquesta d’Estructura Salarial no reflectia la caiguda esmentada. És més, en els pitjors anys de la crisi encara donava un lleuger augment a l’alça. Però aquest nou instrument estadístic no deixa cap dubte sobre la foto fixa que ha suposat la crisi en termes de salaris.

Una altra cosa és la qualitat i la quantitat d’ocupació, que és el que ha patit amb més virulència en la crisi. Treballa molta menys gent, s’han reduït les jornades laborals i es treballen menys hores, i la composició de l’ocupació és més precària. Però aquests elements no són absorbits per l’indicador.

Les principals diferències es registren per sectors, per tipus d’ocupació i per edat. Les administracions públiques han estat les que s’han vist més afectades per la caiguda dels salaris, amb una reducció mitjana del 7,1%, seguida de les activitats sanitàries, on els salaris han caigut un 5,3%. Seguint l’explicació metodològica, un funcionari avui cobra un 7% menys que el 2008, independentment dels efectes que ha causat en la massa salarial les jubilacions, o l’antiguitat.

A la banda contrària, les majors pujades van ser per a l’hostaleria (14,8%) i les indústries extractives (5,2%). Cal recordar que aquestes pujades són relatives, i a vegades els salaris més baixos són els que tenen més marge de pujada. En aquest sentit, les ocupacions elementals van pujar un 3,7% el seu salari en el mateix període, mentre que els sous dels directius van caure un 7%.

A més la franja d’edat que ha vist com es reduïa més els seus salaris està entre els 35 i els 44 anys, amb una caiguda de l’1,7%. Això és: una persona de 40 anys cobra per hora treballada menys que fa sis anys. Han estat els menors de 25 anys els que han aconseguit recuperar els preus de l’hora treballada, que han pujat un 8,1% en aquest període.

* Article publicat al Diari del Treball
http://diaritreball.cat/18178-2/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció