La desigualtat va portar al ‘crash’, segons assenyalen els experts

Alguns prestigiosos economistes, com Robert Reich, exsecretari del Treball de Bill Clinton, i David A. Moss, de la Universitat d'Harvard, adverteixen que l'augment de la desigualtat no hauria de preocupar només els que aspiren a una societat més justa. Segons el seu parer, la desigualtat té conseqüències econòmiques per al conjunt del sistema: afavoreix els crash.

Els dos moments de major desigualtat registrada en EUA són 1928 i 2007, l'avantsala de les dues patacades econòmiques més severes de la història contemporània.

EUA tenia el 2007 les mateixes diferències de renda que el 1928

El 1928, l'1% més ric d'EUA atresorava el 23,94% de la riquesa. Després del crash del 29, el percentatge va anar reduint-se com a conseqüència dels programes socials introduïts, que van deixar el percentatge per sota del 10% en la dècada de 1970. Però després de la ruptura amb el pacte keynesià que en EUA va liderar Ronald Reagan, l'1% més ric va tornar a guanyar quota en la riquesa nacional fins a superar de nou el 23% el 2007. A l'any següent, Lehman Brothers es va enfonsar.
Connexió

"Quan vaig veure la correlació tan extraordinària entre crisi financera i desigualtat, no podia creure-ho", va explicar Moss a The New York Times. Economistes adscrits a l'escola clàssica desdenyen la connexió entre ambdós factors, però per a Robert Reich la interrelació és clara: "No és cap casualitat que els dos grans crash hagin ocorregut immediatament després d'assolir-se la major cota de desigualtat", ha escrit a The Nation.

"Aquestes situacions incentiven la gent que està a la cúspide d'ingressos a prendre majors riscs"

Reich apunta dues raons: "En aquestes circumstàncies, el poder de compra de la classe mitjana només es manté mitjançant crèdit, la qual cosa genera una bombolla de deute. I quan s'acumulen els ingressos en l'1%, aquesta gent sol invertir en el que atreu altres grans inversors, la qual cosa també facilita la creació de bombolles especulatives."

Richard Freeman, economista d'Harvard, afegeix una altra hipòtesi: "Aquestes situacions incentiven la gent que està a la cúspide d'ingressos a prendre majors riscs".

Alejandro Inurrieta, de l'Institut d'Estudis Borsaris, opina que "la desigualtat és clarament un element de desequilibro econòmic". I la situació actual confirma al seu judici|seny la premissa: "Els països amb menor desigualtat són els que millor estan sortint de la crisi: els nòrdics, Canadà, Austràlia".

"Després del crash del 29, la desigualtat es va reduir. Però ara la tendència és exactament la contrària. Així no se sortirà de la crisi", lamenta Arcadi Oliveres, economista de la Universitat de Barcelona.

>>> Article extret de Público