CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La destrucció d’ocupació pública, principal causa de les dificultats de gestió d’ADIF

Dimecres, 9 maig, 2007

Com a conseqüència del degoteig incessant des de fa mes de tres lustres de la destrucció d'ocupació pública, mitjançant expedients de regulació d'ocupació, de la incapacitat de l'empresa ferroviària ADIF per a obtenir del govern actual la cobertura de les necessitats de plantilla mitjançant Ofertes d'Ocupació Pública suficients, i d'una política de transports mes decidida a apostar per la carretera, per a cobrir el manteniment i la construcció d'infraestructures ferroviàries, ADIF està recorrent als trasllats temporals forçosos, no com una mesura excepcional sinó dolorosament recurrent.

Aquesta política de personal xoca frontalment amb la falta de plantilla, que s'evidencia amb gairebé un milió d'hores extraordinàries realitzades en l'any 2006 en les UN’s que componen l'actual ADIF i amb la multitud de treballs que s'han externalitzat cap a empreses privades per falta de personal propi per a realitzar-los. Així mateix, en les Gerències de producció que s'encarreguen del manteniment del territori assignat les dificultats estan sent cada vegada majors, per a poder realitzar el manteniment de les instal·lacions amb les degudes garanties, arribant-se a paralitzar les necessàries obres de renovació per falta de personal que realitzi les funcions d'encarregat dels treballs -Treballadors responsables de la seguretat i del bon funcionament dels treballs-.

La multitud d'avaries i incidències que han causat les obres de l'AVE, en les línies de Rodalies de RENFE a Catalunya, i l'escassesa de plantilla en l'àmbit, van instar que fos el propi Ministeri de Foment el que prengués cartes en l'assumpte, però en comptes de trobar solucions sòlides en el temps ha optat per trasllats forçosos d'altres províncies que, a més de comportar una formació nul·la en el coneixement de les instal·lacions, posa en greu perill les necessitats de manteniment de moltes altres instal·lacions.

CGT entén que l'objectiu no és altre que seguir amb la privatització de l'empresa pública ferroviària i canviar ocupació fixa amb drets per ocupació precària, en contradicció amb els objectius establerts pel Ministeri de Treball del Govern Socialista que parlen de millora de la qualitat de l'ocupació i la reducció de la temporalitat. Recordar que l'ara Ministre de Treball, Jesús Caldera es va manifestar contrari a l'anterior Expedient de Regulació d'Ocupació signat al juliol de 2003, quan era portaveu del grup socialista, argumentant que “es deterioraran més els serveis ferroviaris” afegint que “és necessari enfortir l'ocupació per a millorar els serveis públics, sobretot si són essencials” i que el “ERO de RENFE no és necessari”. (veure hemeroteca de data 3 de juliol de 2003).

Per això CGT, planteja un procés de rejoveniment de plantilla mitjançant la contractació de nous treballadors i treballadores que enforteixin l'empresa ADIF i que permetin escometre les actuals i futures càrregues de treball, amb seguretat i qualitat en el servei ferroviari.

SFF-CGT