La direcció de TMB continua pressionant les treballadores tot i les derrotes judicials
Durant els darrers sis mesos, la direcció de TMB ha rebut fins a quatre revessos judicials en processos que han tingut com a part implicada membres de la plantilla de conductors i conductores d'autobusos. Dos d'aquests processos es van iniciar arran de la denúncia de l'empresa contra alguns treballadors amb una trajectòria molt dilatada de lluita sindical, mentre que un altre es dirigia contra una secció sindical i el darrer tenia el seu origen en una demanda interposada per una part de la plantilla contra l'empresa.
Tot i les sentències i els recursos judicials perduts, la direcció no desisteix i sosté la seva estratègia. Actualment, manté oberts almenys set processos per sancions contra treballadors i contra els comitès de vaga que van convocar les aturades laborals de l'any 2012.
Contra els sindicalistes
El primer cas que TMB va perdre als tribula ses remunta a una denúncia per un suposat delicte de revelació de secrets contra Saturnino Mercader i Josep Garganté, destacats membres de la CGT i el comitè d'empresa durant la popularment coneguda vaga pels dos dies. TMB va presentar la denúncia, sense suport de la fiscalia, i el jutge va absoldre els sindicalistes perquè va considerar que no s'acreditava qui havia difós unes cintes que revelaven converses de càrrecs de l'empresa amb un treballador durant uns fets que van ocórrer el juliol de 2008.
El mes de febrer, el jutjat laboral número 20 de Barcelona va decretar la nul·litat de l'acomiadament del treballador Andreu de Cabo, que havia estat delegat de la CGT, va dictaminar que era contrari a la legalitat i va forçar TMB a readmetre'l. L'afer es va iniciar quan la direcció de l'empresa va acusar aquest tècnic de comunicacions d'haver filtrat unes gravacions on es demostrava l'assetjament sexual a una noia de l'empresa per part de càrrecs intermedis. Tot i que l'empresa ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del Cabo va tornar al seu lloc de treball després de deu mesos de lluita per la seva readmissió. Finalment el TSJC ha ratificat la nul·litat de l’acomiadament.
Comitès de vaga a judici
La direcció de TMB va tornar a fracassar en l'intent de desacreditar la lluita de les treballadores d'autobusos en perdre el judici que es va celebrar el passat mes de febrer contra el comitè de vaga format per la COS, l'ACTUB, Bescanvi Sindical, la CGT i treballadores sense afiliació sindical, on demanaven que es declaressin il·legals les aturades convocades l'octubre i el novembre de 2012 contra "la retallada salarial i la repressió sindical".
Malgrat la sentència judicial que va declarar que les aturades eren legals, TMB ha decidit tirar endavant el procés contra l'altre comitè de vaga que va convocar les protestes, on s'agrupaven els sindicats ACTUB, CGT i PSA. Es preveu la celebració del judici el proper 25 de setembre al jutjat social número 26 de Barcelona. Tanmateix, fonts sindicals han confirmat la possibilitat que l'empresa endarrereixi el judici, a l'espera que el TSJC resolgui el recurs que han presentat contra la sentència favorable al comitè de vaga de la COS.
Fins al Suprem
El Tribunal Suprem va confirmar, el mes de març passat, la sentència del TSJC que condemnava a TMB a pagar 894.837 euros a 672 conductors en concepte de "danys i perjudicis" per haver-los privat del "temps de l'entrepà" de quinze minuts entre el 2006 i el 2008.
Amb aquest darrer pas, es tanqun gairebé sis anys de procés, ja que TMB ha esgotat totes les instàncies a les quals podia recórrer per evitar el pagament d'aquestes indemnitzacions. El veredicte obliga TMB a pagar els diners a les 672 treballadores denunciants -membres de CGT, ACTUB, PSA, COS i Bescanvi Sindical- i no a la totalitat de la plantilla, fet que exclou els treballadors afiliats a CCOO, UGT i SIT, que no van voler participar de la denúncia col·lectiva. Paradoxalment, TMB ha signat un acord amb aquests sindicats per destinar aproximadament dos milions d'euros al pagament de les indemnitzacions a la resta de la plantilla, tot i no tenir l'obligació legal de fer-ho.
* Un article de David Bou publicat al número 322 del setmanari Directa.