La exposició -La revolució llibertaria a Sort-Pallars Subirà-Lleida
Diumenge, 20 maig, 2007
La exposició "La revolució llibertaria" del 22 al 30 Maig a Sort
del 22 al 30 Maig
Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
C/ Joaquim Sostres s/n
25560 Sort
VÍDEO FÒRUM
26 DE MAIG a les 18h al Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, SORT, amb Emili Cortavitarte, secretari de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.
Fa 70 anys va ser possible un món nou.
La rebel·lió dels militars colpistes, en col·laboració amb els sectors més reaccionaris de la societat i el clergat, contra les reformes iniciades per la República, va provocar la resposta contundent de la classe obrera i el poble en armes, iniciant-se així una revolució social sense precedents en tot el món.
Un nou concepte de la societat i de l’individuo lliure i solidari va quallar i es va estendre a Catalunya, Aragó i País Valencià. La consigna ”CADASCUN SEGONS LA SEVA CAPACITAT, A CADASCUN SEGONS LES SEVES NECESSITAT frase i es va convertir en una forma d’entendre les relacions socials, on la socialització dels mitjans de producció, l’autogestió i la democràcia directa van ser els protagonistes d’una història escrita pels desheretats i desheretades. Aquesta va ser una revolució de baix cap dalt que transformà totes les formes d’organització per eradicar la burocràcia i qualsevol forma de poder., va deixar de ser una L’Escola Moderna Racionalista.
La pedagogia llibertària es fonamenta en els principis de la creativitat, la llibertat la raó i en l’absència de qualificacions, càstigs i premis. Per a això es va crear ”El Consell de l´Escola Nova Unificada” (el CENU) que va desenvolupar el seu projecte a Catalunya, Aragó i País Valencià.
A més en els ateneus i sindicats es van obrir espais per a l’ensenyament dels treballadors adaptats al seu temps i basats en els mateixos principis; alfabetitzant amplis sectors que mai abans havien tingut accés a l’ensenyament, l’art i la cultura, que van ser per al poble i pel poble.
La Sanitat Salut i Higiene Publica
Abans del 1936 aquests conceptes solament eren projectes al marge del govern promoguts per les mútues dels sindicats, de manera que amplis sectors de la població, sobretot en el camp només comptaven amb l’assistència sanitària lligada a la caritat eclesiàstica.
El Ministeri de Sanitat i Assumptes Socials amb Frederica Montseny al capdavant va regularitzar l’avortament lliure i gratuït; mesures sanitàries i socials de protecció materno-infantil; campanyes de conscienciació dels perills de la falta d’higiene i sanitat; així com de prevenció de riscos i infeccions.
La guerra contra els militars colpistes i els seus aliats va forçar la marxa de milers de voluntaris al front ; tot forçant la incorporació massiva de les dones als centres de treball per ocupar els llocs deixats pels seus companys en les fàbriques, tallers, oficines etc.… Aquesta incorporació va convertir les dones en protagonistes i va accelerar la revolució social d’aquestes. Les dones per primera vegada en la historia van ser protagonistes, organitzant-se y aportant elements para mitjors condicions de vida y derets, como las parelles de fet, i de dret al avorto. A demes pesen a ocupar càrrecs de responsabilitat, fins aquet moment, solo permesos als homes.