La FETAP-CGT denuncia que l’enviament de “vides laborals” és un altre servei públic que es privatitza

Trair el significat de les paraules és una pràctica que últimament utilitzen els polítics amb la finalitat d'abrillantar la bruticia que s'amaga en gran part de les seves polítiques antisocials. No estem parlant de paraules polisémiques, ens referim a l'argúcia insidiosa que empren a l'hora de prendre mesures impopulars.

Així, per a reduir els sous de qui menys cobra es parla d'ajustament econòmic, competitivitat, etc. Si el que es vol és fomentar que l'empresariat tingui via lliure a l'hora d'acomiadar i millor encara si l'acomiadament surt gratis, amb acudir a termes com liberalització de les relacions laborals, flexibilitat en l'ocupació o eufemismes per l'estil, és més que suficient perquè una part del personal no entengui res o pensi que s'està parlant de gimnàstica esportiva o exercicis d'escalfament abans d'entrar a treballar.

Les Administracions Públiques no estan al marge d'aquest procés interessat de tergiversació del llenguatge. Després de l'expressió d'externalització dels serveis públics, s'està portant a terme una progressiva privatització dels mateixos. Anem a un cas en concret que s'ha produït en l'Administració de la Seguretat Social. Recentment van deixar d'emetre's informes de vides laborals de forma presencial i immediata per a traslladar aquest servei a una empresa privada, això sí en nom de la modernitat, rapidesa i eficàcia que, com no, és el segell distintiu de qualsevol acte de l'Administració.

Com a conseqüència, l'informe que abans, amb la gestió pública, trigava en emetre's una mitjana d'entre 30 segons i un minut: demanar D.N.I., teclejar-lo i prémer perquè s'imprimeixi, ara amb la gestió privada pot trigar, en el millor dels casos, entre 6 i 8 dies. Els mitjans per a obtenir l'informe han canviat, és a dir, trucada a l'empresa privada mitjançant un telèfon 901 de pagament, amb un cost econòmic directe per al ciutadà, (quan tota la gestió era pública aquesta trucada era gratuïta); petició a través d'Internet, les tarifes espanyoles d'aquest servei són de les més cares d'Europa; o sol·licitud de l'informe de vida laboral en les pròpies Administracions de la Seguretat Social., abans aquestes ho lliuraven en mà i de forma immediata, ara es limiten a prendre les dades perquè sigui l'empresa privada Venturini S.A. qui cobra per això i ho enviï al domicili del sol·licitant.

El procés en tot cas, excepció feta de qui tingui el certificat digital, és el següent: Una empresa privada imprimeix de forma centralitzada l'informe de vida laboral, s'ensobra i es realitza la llista de correus per ordre de províncies. Per aquest treball l'empresa Venturini S.A. s'embutxaca uns diners. De la resta del procés s'encarrega Correos, qui trasllada el correu en vehicle a l'Oficina de Correos de Madrid, la citada oficina distribuirà les cartes per províncies, s'enviaran per avió, tren, autobús, etc., es recollirà el correu a la seva arribada a la província corresponent, es traslladara el mateix en vehicle a l'oficina de Correos perquè ho distribueixi per municipis, el servei de repartiment de correus s'encarrega de lliurar en cada domicili particular el viatger informe de vida laboral.

Si el procés no es talla en cap baula de la cadena, 6 o 8 dies de tardança gestionat per l'empresa privada (amb la gestió pública es lliurava en mà, en el moment i gratuïtament). Modernitat, rapidesa, eficàcia en les Administracions són paraules que sonen molt bé però la realitat es contraposa al seu genuí significat. A qui beneficia això? A la ciutadania, per descomptat, no.

FETAP-CGT