CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La fiscalia espanyola demana cinc anys de presó a Núria Pórtulas

Dimecres, 18 febrer, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Directa Girona.

Article publicat al número 125 del setmanari Directa.


El fiscal de l’Audiència Nacional espanyola, Miguel Angel Carballo, demanarà cinc anys de presó i una multa de 6.300 euros a Núria Pórtulas sota l’acusació de ‘col·laboració amb banda armada’ durant el judici que es durà a terme properament. L’informe basa l’acusació en el que, segons l’advocat de l’acusada, Benet Salellas, “és una llista de sospites i hipòtesis”.

En aquest sentit, el text presentat se centra en els lligams entre Núria
Pórtulas i Juan Sorroche, detingut i empresonat a Itàlia per la participació en l’incendi de dues furgonetes de l’empresa ferroviària d’aquest país per la col·laboració d’aquesta en la deportació de persones migrades. Segons el fiscal, el fet de posseir propaganda anarquista en abundància i mantenir comunicacions amb diferents presos o persones vinculades a l’anarquisme són proves evidents de col·laboració amb un “grupo de afinidad en el entorno anarquista insurreccionalista, que realizaria acciones directas violentas”.

D’altra banda, des de l’assemblea per la llibertat de Núria Pórtulas consideren que l’argumentació del fiscal cau pel seu propi pes i valoren la situació com un salt més en l’espiral repressiva cap a les persones que se solidaritzen amb els presos i preses polítiques. La convocatòria d’una concentració el dissabte 7 de febrer a Girona, va servir per difondre la nova situació i reactivar la campanya per l’absolució de cara al judici.

El cas

La jove de Sarrià de Ter, detinguda sota la llei antiterrorista el 7 de febrer de 2007 al seu domicili pels Mossos d’Esquadra, va ser empresonada durant tres mesos per ordre de l’Audiència Nacional espanyola. En un primer moment, la policia autonòmica la va acusar de pertinença a banda armada i tinença d’explosius.

Posteriorment i ja davant el jutge de l’Audiència, l’acusació de tinença
d’explosius es va retirar perquè aquests no existien. Llavors, l’acusació
es va rebaixar de pertinença a col·laboració amb banda armada. El cos policial va demanar més temps per dur a terme noves investigacions al jutge instructor. El magistrat hi va accedir i va dictaminar l’empresonament de Pórtulas.

Tres mesos més tard i davant la falta de noves proves dels Mossos d’Esquadra –només la famosa agenda blava que havien confiscat en un control de carretera després d’una manifestació–, la jove de Sarrià va ser posada en llibertat sota la fiança de 15.000 euros.

Les mobilitzacions

La detenció i empresonament de Núria Pórtulas va provocar una gran mobilització social des del primer moment, fet que va esdevenir clau per
aconseguir la seva sortida de la presó, segons l’assemblea de suport. L’organització d’aquesta mobilització la va endegar l’assemblea per la llibertat de Núria Pórtulas, un col·lectiu des del qual es van convocar concentracions, recollides de firmes, mocions als plens municipals, accions de denúncia....

Entre els exemples de suport més importants de la campanya per la
llibertat de Núria Pórtulas, destaquen les concentracions setmanals davant la seu d’ICV, les més d’11.000 signatures entregades a la Generalitat o les diverses manifestacions amb una elevada i constant participació. El paper d’ICV en tot el cas, tant pel fet que els
Mossos d’Esquadra fossin qui van iniciar i aplicar la llei antiterrorista com
per les posteriors declaracions fetes per Joan Boada –secretari general d’Interior– i per Joan Saura –conseller d’Interior– que criminalitzaven Núria Pórtulas i la campanya de suport, han fet que aquesta formació torni a ser el blanc de les crítiques arran d’aquesta operació repressiva.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció