La força del sindicalisme de barri
Precarietat: Què us he d'explicar
No m'estiraré gaire en explicar que d'ençà dels darrers anys i de la re-nombrada crisi del capital la precarietat laboral és un fet a l'alça a les nostres terres. La gran majoria del jovent està creixent sense saber què és un contracte fixe, la temporalitat a augmentat de forma indignant, i el panorama laboral és força desencoratjador.
Suposo que els lectors del Catalunya, deveu estar ben informats sobre les vergonyoses xifres i percentatges sobre la precarietat i el món del treball. Parlo de contractes temporals i precaris, però també parlo de falsos autònoms, de treballadors amb contracte de becari o de treballadors en negre. Parlo dels sectors de l'hosteleria i els serveis, a l'alça en l'economia vigent, ja que gran part de la indústria productiva ha marxat a d'altres indrets on la mà d'obra és més barata i poden destruir el medi ambient sense que ningú els digui res.
El sindicalisme avui dia
Davant d'aquest panorama, la lluita laboral i l'afiliació sindical es fan difícils d'entendre pels sectors precaris. Aquesta desconnexió és deguda bàsicament al desarrelament i la falta de lligams a les empreses, el desconeixement d'exemples de lluita i de les eines que puguin facilitar aquesta (els sindicats), la por o la idea generalitzada de que «no es pot fer res», així com també, el model de comitè d'empresa, que per una gran part del «precariat» a quedat obsolet degut a la temporalitat.
Per altra banda, no oblidem que el grau de simpatia i confiança cap als sindicats a caigut en picat des de els anys 90, sobretot pel patètic paper de CCOO i UGT. Però el càstig l'ha pagat el conjunt del sindicalisme incloent el revolucionari. Una gran part de la gent precària d'avui en dia, esta altament despolititzada, i per tant veu els sindicats com quelcom antic, organitzacions que en un passat van ser útils, però que a dia d'avui han perdut tot atractiu. És possible que ho identifiquin més amb un partit polític que amb un espai de suport mutu i solidaritat entre iguals.
Des dels pobles i barris
És per això que des dels moviments polítics i socials hem de fer el necessari per tornar les lluites laborals a l'àmbit territorial, tornar el sindicalisme als nostres pobles i barris, doncs és allà on els treballadors precaris i temporals troben arrelament i suport social. És actuant als barris, i a les empresses per descomptat, on podrem bastir un projecte més complert, de defensa dels drets dels treballadors i treballadores, i de instauració de consciència de classe.
A la pràctica
Parlem de crear espais on la gent es pugui assessorar en temes laborals de forma gratuïta i fàcil. Ens hem trobat amb casos en que la gent no sap que te dret a cobrar el "finiquito"!! Parlem de fomentar espais de trobada on generar empatia, solidaritat i suport mutu entre precaris,com ara xarxes de suport mutu laboral, sindicats de barri o seccions de barri del sindicat per tal de fomentar la consciencia de classe i l'auto-organització dels treballadors.
Tot això com a reforç de la lluita sindical que ja s'esta duent a terme. Doncs no estic parlant de suplantar el sindicalisme clàssic, sinó de complementar-lo, donant eines per l'empoderament i organització de la branca més castigada dels assalariats, el «precariat», i per tant la més susceptible a lluitar per una millora de les condicions de vida.
A tall d'exemple
Tenim el cas de la Laura, una treballadora de l'hostaleria amb un fill de 8 anys a càrrec, que patia assetjament per part del «jefe». A l'enfrontar-se amb ell, va ser acomiadada, amb l'impagament del corresponent «finiquito». La Laura, junt amb l'Assemblea Laboral del Casal Tres Lliris, es va organitzar. Només es necessità una concentració davant l'establiment i l'impagament d'unes quantes consumicions per part de la clientela, perquè l'empresari s'ho penses, demanés disculpes i pagués el seu deute amb la treballadora.
Tot això va ser possible gracies a que Gràcia es un barri bastant polititzat i que la Laura freqüenta aquests tipus d'espais. És per això que hem de facilitar aquestes formes d'actuació i les eines que les possibiliten allà on no es troben.
Reciprocitat
Si aconseguim engegar propostes com aquestes, augmentarem els lligams entre sindicats i moviments socials als barris. I poc a poc s'anirà gestant una nova consciència comuna, que farà créixer els llaços de solidaritat, tant necessaris per fer front als atacs que el capitalisme dispara contra les classes populars.
Com a exemple tenim la solidaritat del moviment popular del barri cap a la vaga indefinida de Movistar, on pancartes de recolzament lluïen en diferents punts, on es van dur a terme diferents actes per difondre la vaga i recollir diners per la caixa de resistència, on els sabotatges a les línies i botiges van ser molt visibles i on l'expulsió dels esquirols es va dur a terme sense cap mena de mirament, en un clar exemple de consciència i solidaritat de classe.
Acabo
No estem inventant la sopa d'all, no estem dient res que la CNT no fes als seus inicis, simplement estem dibuixant una estratègia que poc a poc s'anava insinuant tant des de les organitzacions sindicals com des dels moviments socials, però sembla que li em de donar una embranzida.
A treballar doncs!
* Article d'Iru Moner, membre del Moviment Llibertari de Vallcarca (Bcn), publicat al núm. 176 de la revista Catalunya.