La Generalitat adjudica a ‘Levantina Seguridad’ la vigilància d’edificis històrics
L’empresa Levantina Seguridad SL –propietat del polític ultradretà
José Luís Roberto– està gestionant, des de l’1 de febrer, la seguretat
de diversos recintes dependents del Departament de Cultura de
la Generalitat a Tarragona, com el Castell d’Escornalbou (Baix Camp), el
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la Cartoixa d’Escaladei (Priorat).
La notícia no ha passat desapercebuda i el dia 29 de gener, es va engegar una campanya d’enviament massiu de correus electrònics a la
Conselleria de Cultura per demanar a Joan Manuel Tresserras (ERC) que revoqués la concessió a l’empresa, arran del seu historial d’agressions i
de vinculació al feixisme valencià.
Davant l’allau de correus i de periodistes que van telefonar al gabinet
de premsa del Departament, el dia 2 de febrer Cultura va emetre un comunicat on declarava que no hi havia cap irregularitat en l’adjudicació i
que aquest procediment administratiu és convocat pel Departament d’Economia. És a dir, passen la pilota a Antoni Castells.
Abans de fer públic el comunicat, un portaveu del Departament de Cultura va declarar pel diari El País que Levantina Seguridad era l’única empresa que s’havia presentat a l’adjudicació i, amb afany de rigor, afegia que no sabia concretar si és un impediment per formar part del registre de la Generalitat el fet de tenir condemnes per agressió. Segons informa pobleviu.cat, ara la campanya de correus electrònics es redirigeix al Departament d’Economia i Finances.
La missiva informa dels lligams entre Levantina i l’extrema dreta i evidencia el fet que l’organisme d’un suposat govern “catalanista i d’esquerres” contracti serveis a una empresa amb aquesta mena d’antecedents.
Levantina Seguridad i España 2000
José Luís Roberto, a banda de ser el propietari de Levantina Seguridad i
d’un conglomerat de negocis que van de l’hostaleria fins als prostíbuls, és el president del grup España 2000, un partit ultra i xenòfob que, entre d’altres activitats, es dedica a convocar marxes de caràcter racista en poblacions valencianes amb presència d’immigració, amb una parafernàlia que inclou consignes feixistes i nazis, banderes espanyoles i blaveres i música amplificada del compositor alemany Richard Wagner.
Recórrer els episodis del currículim vitae d’aquest feixista declarat seria d’allò més llarg: durant la transició va ser detingut per col·locar dues bombes en trobades independentistes al País Valencià, fets pels quals mai va ser condemnat. Motejat com el cojo, J.L. Roberto és considerat l’impulsor d’Acción Radical, un dels grups neonazis més violents de l’Estat espanyol –i format per membres de Levantina– al qual, entre d’altres agressions, se li atribueix la mort del jove de Burjassot Guillem Agulló, apunyalat mortalment als 18 anys per Pedro Cuevas. L’autor material de l’assassinat d’Agulló va complir quatre anys de presó i va tornar a ser detingut el 2005 en el marc de l’operació Panzer, a resultes de la qual la policia va desmantellar un grupuscle paramilitar neonazi autoanomenat FAS (Frente Anti-Sistema) a la ciutat de València.
La Guàrdia Civil va saldar l’operació amb vint detinguts, tres d’ells militars en actiu, a més de la confiscació d’un llançagranades, diverses armes curtes i armes blanques que venien per Internet. Casualment, un dels advocats dels acusats i gairebé portaveu dels detinguts era Manuel Salazar, casat amb la filla del general Escandell –colpista del 23-F– i actual soci de Jose Luís Roberto, amb el qual formen el bufet d’advocats Roberto& Salazar. Aquest despatx d’advocats, a banda d’actuar com a defensor habitual de neonazis, té la seu central a les oficines de l’Associació Nacional d’Empresaris de Locals Nocturns (ANELA), de la qual Roberto és president.
De fet, Levantina Seguridad integra el seu gabinet jurídic en aquest bufet i, d’aquesta manera, conforma un entramat legal que aglutina gimnasos de Vale Tudo –on els seus professionals “es posen en forma”– i botigues de roba paramilitar i d’alimentació esportiva gestionades pel fill de Roberto.
Així mateix, Levantina edita una revista pels seus treballadors, Nosotros, amb titulars de portada com: “La avalancha de los sin papeles”. El petit imperi d’el cojo –sota l’aixopluc de la ultradreta valenciana i l’herència franquista– ha intentat finançar i crear una coalició similar al Front Nacional Francès, dins la qual s’han produït moltes escissions i la retirada d’alguns grups com el MSR (Moviment Social Republicà), Democracia Nacional o Alianza Nacional.
Segons el magistrat Juan Javier Campos, que va fallar contra José Luís Roberto el 1998 per obligar els seus treballadors a afiliar-se als sindicats
Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS) i a la FE-FNS (Falange
Espanyola-Front Nacional Sindicalista), tot vulnerant el dret a la lliure sindicació: “S’aprecia una vinculació indubtable entre les empreses
i les organitzacions sindicals d’ideologia coneguda i públicament
expressada”. D’altra banda, la reaparició de Pedro Cuevas, l’any 2007,
com a número 6 per Alianza Nacional al poble de Chiva (València) va
fer esclatar una alarma social contra els partits d’extrema dreta.
Diverses entitats cíviques, ONG i tots els partits polítics –menys el PP–
van demanar que la Generalitat Valenciana rescindís tots els contractes amb Levantina Seguridad.
Desembarcament a Tarragona
L’estratègia d’expansió d’España 2000 al sud del Principat també ha estat denunciada reiteradament. Amb un despatx al cèntric carrer Estanislau Figueres de Tarragona, Levantina Seguridad disposa d’una oficina que, alhora, també s’utilitza com a seu del partit. Tot i que l’oficina sembla una mica abandonada, les connexions són clares. El delegat de Levantina a Tarragona, Severiano Márquez, també
va ser cap de llista, amb uns resultats nefastos, de les últimes eleccions espanyoles per España 2000 a Tarragona
Els contractes d’aquesta empresa de seguretat han estat objecte de denúncia a diverses poblacions com Reus, on es va exigir que l’Ajuntament trenqués el contracte de seguretat que tenia amb l’empresa valenciana pels concerts i activitats de la festa major de l’any 2006. El mateix any, en una discoteca de Salou, uns porters de Levantina van propinar una pallissa brutal a dos joves i, a Salou i Torredembarra, les assemblees de joves es van manifestar contra les agressions feixistes.
Tarragona encara és la picota de l’extrema dreta. Primer, Democracia
Nacional va intentar entrar sense èxit (disturbis a l’Hotel Quality de
Reus, 2003); després, España 2000 ho va provar amb l’anunci de sopars
d’afiliats a través d’una web ara inexistent, i finalment Alianza Nacional
es va manifestar pels carrers de Tarragona, el 12 d’octubre de 2008,
amb la participació de 150 persones vingudes en autobús.
Article publicat al núm. 125 del setmanari Directa
Més informació sobre el tema a:
www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=16&madre=7&id_noticia=1209
www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=16&madre=7&id_noticia=1211