La Generalitat, en venda: El mal negoci del patrimoni públic en venda
La Generalitat, en venda
Des de 2012, el govern que lidera Convergència ha recaptat 660 milions d’euros amb la venda d’edificis, però en podria pagar més de 600 pel lloguer de molts d’aquests mateixos immobles
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/21788210919/in/dateposted-public/
El darrer mes de juny, la Generalitat va aprovar la venda de la seu del Departament d’Empresa i Ocupació –coneguda com a Torre Muñoz– i d’un edifici del carrer de Sepúlveda on hi ha la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals. Eren dos dels últims blocs que el govern català es treia de sobre. La societat Nadlan BCN SA, controlada per l’inversor israelià Moshe Morris Benisty, va comprar els dos immobles per uns 63,5 milions d’euros a través d’una negociació directa amb les autoritats catalanes.
“El govern va aconseguir tapar forats, però les operacions són ruïnoses. Ha traslladat els costos en el lloguer dels edificis”, afirma l’economista Albert Recio
El govern va argumentar que els ingressos de l’operació immobiliària serien de gran ajuda per reduir el dèficit, però les clàusules establertes demostren que l’acord de venda de les dues finques no sortia tant a compte: els dos edificis venuts continuen sent ocupats per la Generalitat, que va pactar amb Nadlan BCN un contracte d’arrendament de tres anys per l’edifici del carrer Sepúlveda i un lloguer de vint anys per mantenir les oficines del Departament d’Empresa i Ocupació a la Torre Muñoz. Si els terminis acordats pels dos immobles es compleixen, els costos que la Generalitat haurà d’assumir com a arrendatària superaran els 33 milions d’euros. En aquestes condicions, la venda de patrimoni públic és un negoci rodó? Segons indiquen les xifres, no sembla ser així.
El pla de racionalització del patrimoni
La venda i el lloguer d’edificis públics com els que acullen les oficines d’Empresa i Ocupació ha estat una pràctica molt comuna els darrers anys. Des de 2012, la Generalitat s’ha desfet de 40 immobles ubicats a Barcelona, que han anat a parar a mans d’empreses, societats i fons d’inversió privats, però el govern català segueix a moltes de les finques com a llogater. “La venda de patrimoni públic és pa per avui i fam per demà”, comenta Albert Recio, professor d’economia aplicada a la UAB i activista veïnal. “La Generalitat necessitava liquiditat i va aconseguir tapar forats, però són operacions ruïnoses que no tenen sentit a llarg termini. Al final, l’administració ha traslladat els costos en els lloguers dels edificis”, afegeix l’economista.
La conselleria que lidera Andreu Mas-Colell té oberta una pàgina al portal web Gencat.cat on exposa el catàleg d’edificis que estan en venda
La justificació del gabinet d’Artur Mas per posar patrimoni públic en mans privades ha estat la necessitat d’aconseguir ingressos extraordinaris per eixugar el dèficit i l’endeutament que arrossega l’administració catalana. El procés ha inclòs la majoria dels edificis que alberguen les oficines administratives i les seus de les conselleries autonòmiques. A hores d’ara, el Parlament i el Palau de la Generalitat o el Palau Robert són alguns dels pocs edificis que les institucions catalanes encara conserven com a propis.
El Departament d’Economia i Coneixement, l’òrgan encarregat de gestionar la privatització del patrimoni, també ha venut la seva pròpia seu. L’empresa farmacèutica italiana Angelini va comprar l’edifici que acull la conselleria, situat a la Rambla Catalunya, per 23,2 milions d’euros a finals de 2013. En un principi, el preu de sortida de l’immoble era de 29 milions d’euros, però el grup comprador se’l va quedar amb un descompte del 20% en una segona subhasta. En aquest cas, Angelini va pactar un contracte d’arrendament de tres anys amb la Generalitat.
Com si fos una immobiliària, la conselleria que lidera Andreu Mas-Colell té oberta una pàgina al portal web Gencat.cat on exposa el catàleg d’edificis que estan en venda. L’últim gran immoble que ofereix és el bloc de la Borsa de Barcelona, situat al passeig de Gràcia. A finals de 2014, el govern va treure el bloc a subhasta per 88,9 milions d’euros, però no va rebre cap oferta. Després, el Departament d’Economia i Coneixement va rebaixar el preu de l’edifici a 71 milions d’euros, però, a hores d’ara, encara no ha trobat cap comprador.
Edificis malvenuts
A través de totes aquestes operacions immobiliàries, el govern català ha pogut recaptar 660 milions d’euros. Si no es revoquen una bona part dels contractes d’arrendament acordats, la Generalitat pagarà un cost aproximat de més de 600 milions d’euros pel lloguer de molts dels edificis venuts. D’altra banda, les presses i les dificultats per trobar compradors han fet que molts immobles es venguessin a corre-cuita i a preu de saldo.
La seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, situada entre l’avinguda Josep Tarradellas i la plaça Francesc Macià, es va vendre el març de 2012 per 52 milions d’euros a l’agència immobiliària Bancalé Servicios Integrales SL. Tot just tres anys abans, però, el govern del Tripartit havia comprat el bloc per 60 milions d’euros. Va ser el primer edifici que la Generalitat va malvendre. A més, l’equip de CiU va pactar l’arrendament del mateix edifici amb la societat compradora per un període de vint anys.
A través de diverses operacions immobiliàries, el govern català ha pogut recaptar 660 milions d’euros, però en podria pagar més de 600 pel lloguer de molts dels edificis venuts
Més endavant, la Generalitat va fer un parell d’operacions immobiliàries semblants, que serien molt criticades per la seva poca rendibilitat. El juliol de 2014, el govern va vendre un lot de tretze edificis per un total de 201 milions d’euros a la companyia d’assegurances Zurich. El preu de sortida de la subhasta pública era de 215 milions d’euros, però la convocatòria va quedar deserta i el govern es va veure obligat a rebaixar-lo en el segon procés de licitació. Amb el traspàs de la propietat dels immobles a Zurich, l’administració catalana es va desfer de les conselleries de Cultura, Benestar Social i Família, Justícia i Interior. El cas de la seu que aleshores ocupava Ramon Espadaler, entre el passeig de Sant Joan i el carrer Diputació, va ser el més polèmic: el 2005, el Tripartit havia comprat la finca a Agbar per 42,8 milions d’euros, però el govern de Mas la va vendre per només 23 milions el 2014.
L’operació no va acabar aquí: la Generalitat va signar un contracte d’arrendament amb Zurich per mantenir els despatxos d’Interior a l’edifici durant els propers vint anys. Amb set dels altres immobles venuts, el govern també va acordar un lloguer de dues dècades; per a les dependències administratives restants, va pactar l’arrendament per un termini de cinc anys. En total, el lloguer anual que el govern paga a l’empresa asseguradora per ocupar els immobles és de gairebé tretze milions d’euros. D’aquesta manera, Zurich podrà recuperar una bona part dels diners destinats a l’adquisició dels edificis en poc més de quinze anys.
Vendre la casa i anar de lloguer
Amb els contractes d’arrendament de llarga durada que s’han pactat, moltes de les empreses compradores recuperaran les inversions fetes al cap de pocs anys. El maig de 2012, la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears va comprar la seu dels serveis territorials de la Conselleria de Cultura per 2,5 milions d’euros. Amb la venda, el govern català va acordar automàticament el lloguer de l’immoble del carrer Muntaner durant un període mínim de vint anys. D’aquí a dues dècades, la Generalitat haurà pagat 2,78 milions d’euros en concepte d’arrendament, una càrrega econòmica més alta que els guanys inicials extrets amb la privatització de l’immoble.
El juny de 2012, tot just un mes després, el govern va vendre l’edifici del carrer Roux que acull la Direcció General de Medi Natural i l’Agència de Residus de Catalunya al fons Vida Caixa per 14,5 milions d’euros. Les condicions de l’operació immobiliària van seguir la tònica general: la Generalitat continuaria ocupant l’edifici com a llogatera durant quinze anys. Si es compleix el termini d’arrendament, l’administració catalana pagarà 16,5 milions d’euros de lloguer, dos milions més dels que ha ingressat per la venda del mateix edifici.
El febrer de 2013, la venda de la seu de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va esdevenir una nova fita dels negocis immobiliaris ruïnosos de l’administració catalana. Ziscal Inversiones 2012 va comprar el bloc de set plantes del carrer Fontanella per 24,975 milions d’euros, una inversió que trigarà pocs anys a recuperar. El govern, que va signar un contracte de lloguer d’un mínim de vint anys, acabarà pagant més de 41 milions d’euros a la societat compradora per restar a l’immoble en cas de complir amb el període d’arrendament.
També hi ha empreses que van comprar alguns edificis públics per reconvertir-los en hotels. La cadena hotelera Motel One va pagar catorze milions d’euros per fer-se amb un immoble del passeig Pujades que abans havia acollit una unitat dels Mossos d’Esquadra. El seu objectiu era rehabilitar el bloc per aprofitar l’onada turística. L’antic edifici del Memorial Democràtic, a la Via Laietana, va tenir un destí similar. L’abril de 2014, la societat Corporació Qualitat –en mans de la família Espelt, propietària de la cadena hotelera H10– va comprar el bloc per 11,9 milions d’euros sense establir cap contracte de lloguer posterior amb la Generalitat.
Axa Real Estate: una inversió assegurada
A mitjan 2013, la Generalitat va vendre un paquet de tretze edificis al grup Axa Real Estate per 172 milions d’euros. Inicialment, els edificis tenien un valor de 207,7 milions d’euros, però el govern va rebaixar un 22% el preu de venda després de fer diversos concursos públics i no trobar comprador. Entre els blocs venuts a l’empresa transnacional, hi havia la seu del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i edificis del Departament de Territori i Sostenibilitat i la Direcció General de Tributs i Joc, ubicats al carrer Aragó i a la Via Laietana de Barcelona respectivament.
L’acord amb Axa Real Estate també va implicar que la Generalitat fes un contracte de lloguer d’un màxim de vint anys per romandre als edificis venuts. Anualment, el govern ha de pagar 16,3 milions d’euros per l’arrendament dels immobles. Amb aquesta quantitat, la corporació podrà recuperar el valor de la inversió feta en onze anys. D’altra banda, si la Generalitat continua sent la llogatera dels edificis durant les dues properes dècades, pagarà un total de 326 milions d’euros, gairebé el doble dels diners que va ingressar amb la venda.
Axa Real Estate és la divisió immobiliària d’una companyia d’assegurances francesa amb presència internacional. A través de Zumaran Inversiones SL, el grup Axa també s’encarrega de la construcció d’un futur campus administratiu que a partir del 2019 haurà de concentrar les dependències de l’Administració catalana al barri de la Marina del Port de Barcelona. El projecte de l’empresa francesa va guanyar un concurs públic convocat el juny passat. Les instal·lacions a on es col·locaran les oficines de la Generalitat, però, no seran de titularitat pública: el govern català ha signat un contracte d’arrendament amb Axa d’una durada de 20 anys per llogar el futur complex multidepartamental. Per Albert Recio, el trasllat de molts despatxos de la Generalitat cap a una zona perifèrica tampoc és una bona notícia. “El fet que les oficines de l’Administració es traslladin als afores de Barcelona tindrà un cost social per la ciutadania”, remarca l’economista.
La Casa Burés, un edifici modernista privatitzat
El govern català va perdre més de set milions d’euros amb la compra i venda d’aquest immoble
La situació de la Casa Burés és una mostra més de l’espoli del patrimoni públic per part de mans privades. Situat entre els carrers Ausiàs March i Girona, és un dels edificis més representatius del modernisme barceloní. Catalogat com a bé d’interès cultural, l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’immoble el 2007 amb la idea de fer-hi i el Museu de l’Arquitectura i un centre d’interpretació del Modernisme. Tanmateix, el projecte no va prosperar i el consistori va vendre l’edifici a la Generalitat ràpidament per 26 milions d’euros. La previsió era instal·lar-hi unes quantes oficines administratives, però la iniciativa tampoc no va tirar endavant i les estances de l’edifici modernista van restar buides.
Tot i que feia anys que el veïnat de l’Eixample reclamava que la Casa Burés esdevingués un equipament públic, l’edifici va continuar abandonat amb el nou govern liderat per CiU. Finalment, es va posar en subhasta. El Departament d’Economia va fixar el preu de venda en un mínim de 26 milions d’euros, però, com que no es van trobar compradors, la Generalitat va acceptar vendre l’edifici per 18,8 milions d’euros. La promotora immobiliària que ara n’és propietària, Trinder Promotions SL, vol reparar l’immoble per fer-hi 29 pisos de luxe.
*Article publicat a la Directa núm. 392
FONT: LA DIRECTA
El març de 2014, les consultores Aguirre Newman i Clifford Chance van organitzar un road show a Londres, Nova York i Barcelona per presentar un lot de tretze edificis de la Generalitat, que es va acabar venent a l’empresa asseguradora Zurich. Les firmes que van assessorar el govern, com tantes altres del sector, compten amb una àmplia cartera de contactes d’inversors internacionals i, si no aconsegueixen atraure’ls, els van a buscar allà on calgui. Normalment, són empreses que ofereixen diversos serveis d’assessorament financer, fiscal o comptable, tant en el sector privat com en el públic. Es dediquen a fer proves de resistència del sector bancari, a auditar la situació econòmica de l’administració o, fins i tot, a dissenyar expedients de regulació d’ocupació (ERO) i el nou model tributari català.
A finals de 2011, la Generalitat va escollir tres d’aquestes companyies i dos importants despatxos d’advocats per a la gestió comercial i l’assessorament en la venda d’immobles. El pressupost destinat a aquests serveis arribava als 4,3 milions d’euros. La venda del primer paquet d’edificis va ser adjudicada a Deloitte, la seva branca d’advocats i Aguirre Newman, unides en forma d’Unió Temporal d’Empreses (UTE). Un segon grup d’immobles va quedar en mans de Jones Lang LaSalle amb el suport jurídic de Roca Junyent.
Vincles amb el poder
El sector de les consultores i assessores és ampli, però n’hi ha quatre que sobresurten en facturació i expansió. Són les anomenades big four. Cadascuna compta, entre els seus professionals, amb un exalt càrrec de Convergència Democràtica de Catalunya. Deloitte va fitxar David Madí, exsecretari de Comunicació de la Generalitat; PWC, Joaquim Triadú, exsecretari general del Departament de Cultura i exconseller de Presidència; KPMG, l’exconseller de territori i pare de la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) Lluís Recoder, i Ernst & Young, l’exconsellera de Justícia Pilar Fernández Bozal.
Entre 2011 i 2012, la consultora Deloitte va rebre contractes de la Generalitat per valor de 41 milions d’euros, el triple que durant els tres darrers anys del govern tripartit
D’aquestes big four, només Deloitte ha estat escollida per gestionar la venda d’una part del patrimoni de la Generalitat, però el govern de CiU les ha contractades totes quatre en diverses ocasions. Com va publicar l’Anuari Mèdia.cat, Deloitte va rebre contractes per valor de 41 milions d’euros entre 2011 i 2012, fet que va suposar triplicar els ingressos obtinguts respecte als tres darrers anys del govern tripartit. Però hi ha altres empreses assessores que també s’han fet un lloc en el sector especialitzant-se en transaccions immobiliàries: han gestionat la venda d’immobles de la Generalitat, juntament amb Deloitte, Jones Lang LaSalle i Aguirre Newman, que és l’única firma espanyola que competeix amb les multinacionals. Aquesta última va ser fundada per Stephen Newman i Santiago Aguirre, el germà d’Esperanza Aguirre, i també hi treballa el cosí de la presidenta del PP de Madrid.
A banda de Deloitte Abogados, segons consta en l’adjudicació del 30 de setembre de 2011, el bufet Roca Junyent –presidit per l’exdirigent de CiU i militant de CDC Miquel Roca– també ha intervingut en la gestió de compravenda. Aquest gran despatx d’advocats ha estat contractat en múltiples ocasions per la Generalitat de Catalunya i per altres administracions com l’Ajuntament de Barcelona, que durant el mandat de Xavier Trias va contractar el seus serveis jurídics per un valor de 74.062 euros.
*Article publicat a la Directa núm. 392
https://directa.cat/big-four-del-patrimoni-immoble-catala