La Generalitat necessita captar 4.000 milions per arribar a cap d’any
L'emissió de bons per a particulars que va aprovar la Generalitat de Catalunya dilluns passat és insuficient per cobrir la necessitats financeres d'aquesta Administració autonòmica a l'actual exercici. Mentre, Montilla mostra el seu suport a Zapatero i no entrarà en travesses de substituts.
De moment, el Departament d'Economia només ha aconseguit la meitat del finançament que va pressupostar per a 2010, uns 4.000 milions d'euros. Segons les previsions del propi Departament, seran necessaris uns altres 2.800 milions per cobrir les necessitats mínimes fins a final d'any.
Davant de la impossibilitat d'acudir als mercats de deute per aconseguir l'import que encara falta, la Generalitat ha aprovat una emissió de bons per a particulars per valor de 1.200 milions d'euros a un tipus d'interès anual del 4,75 per cent.
L'emissió, que s'ampliarà fins a 2.000 milions en cas d'interessar als estalviadors, tampoc no cobreix les necessitats d'aquesta Administració autonòmica ja que, per assolir el pressupostat, hauria d'aconseguir entre 2.000 i 2.800 milions addicionals abans del 31 de desembre.
Els 1.200 milions que la Generalitat aconseguirà a través dels bons a particulars tenen com a destí cobrir els pagaments més immediats que ha de realitzar l'Administració. De moment, només els hospitals concertats i les farmàcies han denunciat el retard en els pagaments que té compromesos l'Administració autonòmica.
Tanmateix, altres proveïdors del Govern català han començat a queixar-se del retard en l'abonament| de les factures i, sobretot, dels problemes que posen els bancs per descomptar les factures de la Generalitat.
La banca tanca l'aixeta
De fet, un dels motius de l'emissió de bons per a particulars és que les entitats financeres han tancat l'aixeta del crèdit a la Generalitat. Segons fonts del sector, bancs i caixes es troben en el límit que fixa el Banc d'Espanya amb referència a préstecs a les Administracions Públiques. Pel que sembla, aquest límit es va assolir el passat mes de juliol, quan un grup d'entitats financeres van salvar en l'últim minut les finances catalanes.
El 31 de juliol a mitja tarda, una nota de premsa de la Generalitat va anunciar la firma d'un crèdit sindicat per valor de 1.000 milions d'euros amb deu entitats financeres espanyoles. La Caixa i el BBVA van liderar l'operació amb 350 milions d'euros cada un.
Les restants entitats que van cobrir el préstec van ser Caixa|Capsa Madrid, amb 75 milions d'euros; Banc Sabadell, amb 70 milions; Banc Popular, 50 milions; Caixa Penedès, 35 milions; Caixa Galicia, 25 milions; Caixanova, 25 milions; Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, 10 milions i Unnim, uns altres 10 milions.
Després de l'estiu, quan la Generalitat va contactar de nou amb La Caixa per liderar un nou crèdit, la Caixa va comunicar a l'Administració que ja no era possible i que una alternativa seria l'emissió de bons per a particulars. L'emissió de bons, amb un valor de 1.000 euros cada un, serà comercialitzada a través de les xarxes bancàries que també obtindran un comissió per la col·locació.
Cita electoral
Un altre dels factors determinants de l'emissió de bons aprovada per la Generalitat és la proximitat de les eleccions autonòmiques previstes per al 28 de novembre. Davant de la proximitat dels comicis, ja era impossible continuar esperant que els mercats financers permetessin realitzar una emissió de deute.
De fet, la Generalitat només va aconseguir realitzar emissions de deute al llarg del primer trimestre de l'any, quan va col·locar 2.150 milions d'euros als mercats internacionals. Des del març passat ja no ha existit cap oportunitat i l'Administració catalana s'ha finançat amb l'esmentat crèdit sindicat i petites emissions de pagarés per un valor total d'uns 850 milions.
El problema dels pagarés i dels bons per a particulars és que té un termini de venciment molt curt. Els pagarés han estat emesos a tres, sis i dotze mesos, mentre que l'emissió de bons que es comercialitzarà durant els pròxims dies té un termini de venciment d'un any.
Si els mercats de deute no s'obren de nou, el futur Govern català que surti de les urnes tindrà un 2011 amb serioses dificultats ja que haurà d'afrontar el venciment d'aquests bons.
>>>> Article extret de El economista