La governadora de Rio Grande do Sul Yeda Crusius encerta en el que ve i arriba al que abans no podia mirar

La vesprada de dijous, dia 29 d’octubre de 2009, va marcar la història recent de la política de Rio Grande do Sul (estat més meridional de Brasil i límit d’Uruguai i Argentina). Aquest dia, la seu de la Federació Anarquista Gautxa (FAG) en Porto Alegre va ser el blanc d’un procediment de la Policia Civil (la policia judiciària estatal), que portant un mandat de la Justícia (estatal, per descomptat), es va fer efectiu per a entrar en aquest domicili. El motiu, una acusació per calúmnia i difamació per part de la pròpia governadora d’estat, l’economista Yeda Rorato Crusius (PSDB). Les pàgines que segueixen expressen allò que ha passat des del punt de vista dels atacats i presenta una de les interpretacions possibles de ser acceptades per a explicar el per què del procediment discrecional. El centre és la batalla pels drets polítics d’un col·lectiu, contra el resguard de la imatge personal, blanc primari de les batalles politicomediàtiques de la contemporaneïtat. Per descomptat, la llibertat d’expressió i la política com a eina de mobilització estan en joc també. El neoliberalisme salvatge que envaeix les entranyes de l’aparell d’Estat en Rio Grande necessita d’un Executiu fort i autoritari.

El que va passar

En aquella vesprada va ser llançada l’execució per la Policia Civil del Riu Gran del Sud de dos mandats judicials de recerca i captura, en dos llocs simultanis. Un equip de la Civil va anar contra la seu pública de la FAG (en la Ciutat Baixa, barri bohemi pròxim al Centre de Porto Alegre) i, un altre va partir rumb a l’adreça d’hostalatge del portal vermelhoenegro.org (on s’agreguen les federacions i grups estatals aliats en el Fòrum de l’Anarquisme Organitzat, FAO) localitzat en la ciutat de Gravataí, Regió Metropolitana de la capital gautxa. En tals ordes judicials constava l’autorització del Poder Judicial Estatal de captura de material imprès de propaganda, ordinadors (CPU), memòries (back up) i altres objectes relacionats a la queixa criminal. Es ressalta que la queixa judicial, va ser de la pròpia governadora com a persona física.

El motiu, segons l’orde judicial, va ser la campanya de cartells pegats als carrers de l’estat del Rio Grande do Sul (RS) i de difusió electrònica a través d’un portal d’Internet, derivats de l’assassinat del colon sense-terra Eltom Brum de Silva. Yeda es va sentir ferida en la seva imatge, perquè se li atribuïa el terme de “assassina”, fent-la responsable política per la violència promoguda per la Brigada Militar (BM, policia militar del Rio Grande do Sul) quan en el matí de 21 d’agost, un sense-terra va rebre un tret de balins a traïció per l'esquena . El procediment seria llavors per a aconseguir proves materials, corroborant la queixa, i justificant així el procés contra els responsables de la dita campanya. Com ja vaig dir més a dalt, en l’era de la política mediàtica, un cartell artístic té un pes considerable.

D’acord amb el testimoni de veïns del carrer, els agents de l’Estat inicialment van intentar enderrocar la porta, ja que la seu estava tancada en aquell moment. Després de l’entrada en el local, per mitjà de la lectura del mandat, van iniciar la recerca a l’interior de l’immoble de cartells, butlletins informatius i altres documents, alhora que van desconnectar el telèfon, al·legant que durant aquella execució no es podia usar tal mitjà. Un dels fets és que a més del cartell requerit per l’orde judicial, haurien sigut portats els arxius d’altres produccions impreses d’opinió política i informació, així com un arxiu d’altres cartells. Un d’ells reivindicava la sortida de la governadora, el mandat del qual està travessat per casos de denúncies de corrupció i situacions límit, com la de la mort del seu exrepresentant a Brasília, Marcelo Cavalcante. Al mateix temps, l'imprès associava la imatge i gestió de l’economista neoclàssica (neoliberal i neoinstitucionalista per complement) denunciant-la per entreguista, a causa de la ingerència del Banc Mundial en el seu projecte polític.

Així, si el problema fos buscar proves de campanyes injurioses contra el govern constituït a través d’un marge de vots de prop de 5% en el segon torn de 2006, la captura d’impresos ja n'hi hauria prou. Però, conforme va ser àmpliament divulgat pels mitjans alternatius del sud del Brasil, l’operatiu es va emportar, a més de material gràfic i serigrafia, també documents interns de la FAG, actes de reunions i documentació en general de la vida interna de la Federació. A més d’allò que constava en el mandat, van ser confiscats altres documents no relacionats al fet, així com discos d’arxiu de copias de seguridad i del mateix CPU. Preguntaven per armes i drogues, en una temptativa de criminalització. Ni les escombraries es van lliurar. Haurien inquirit als militants allí presents, sobre els que prenen les decisions, els que són els responsables, com funciona la FAG, si té registre jurídic formal com a associació o entitat. Per a una acció de danys morals, l’operació sembla més de policia política, encara que (de moment) d’intimidació i no de repressió física.

Simultàniament van buscar també, amb un segon mandat semblant, l’adreça i el responsable per la pàgina d’Internet. Sembla evident que la peça jurídica intentava criminalitzar a l’encarregat tècnic de la pàgina, un treballador autònom que simplement presta serveis per al col·lectiu gestor de la pàgina. Com el mateix no va ser localitzat, va ser portat a la 17ª comissaria de la capital (la comissaria que s’està especialitzant a actuar com a policia política) el titular de l’adreça del portal. Aquest tampoc és membre actiu de la Federació, però així i tot va ser confiscat en aquest local en Gravataí també el CPU del seu ordinador i un palm-top d’ús personal. I, tal com en Porto Alegre, la policia judicial va confiscar arxius de documents històrics de la FAG, que romanien allà guardats al llarg dels anys, com ara cartells, revistes i informatius diversos. Qual és el mòbil? Un procediment de rutina o la determinació superior d’aconseguir dades i control intern d’una organització política que juga per fora de la disputa parlamentària?

Després de les diligències i aprensions van ser llavors identificades i portades quatre persones per a interrogatori a la 17ª comissaria de Policia Civil en Porto Alegre. Altres testimonis encara van quedar de comparèixer de manera que el delegat titular de l’interrogatori pugui concloure'l en curt temps. Per lògica, alguns individus poden arribar a ser acusats. Resta saber la dimensió i la caracterització jurídica del procés. El resultat polític és multiplicat, això perquè el reu en un cas d’aquests, al contrari de bona part del secretariat i dels ocupants de llocs de 1r, 2º i 3r esglaó que van passar pel Palau Piratini (seu de l’Executiu estatal) en aquest govern i en l’anterior, no es tracta de reu per corrupció i sí per expressar una opinió política. Amb tota certesa, si això arriba a ocórrer, Yeda haurà fomentat una campanya de tipus solidaritat militant sense precedents en la història contemporània de l’estat gautxo.

Yeda va tirar al que va veure i va encertar on no podia mirar

Una vegada que la governadora es va alliberar del rol d’enjudiciada en el procés d’investigació federal de l’Operació Rodin (corrupció del Departament Estatal de Trànsit en el Rio Grande do Sul), consiguió mantindre la majoria per a suspendre el informe del procés (impeachment) i tornar buida la Comissió Parlamentària d’Investigació (CPI) de la Corrupció, es va veure sense frens i apta per a la contraofensiva. Es va escapolir de la Justícia Federal i va fer us de la majoria parlamentària per a guanyar en la “molt noble, lleial i valerosa” Assemblea Legislativa de RS. Va arribar l'hora de contraatacar, va pensar el govern. Un bon començament seria atacar una organització política menys mediàtica, de tipus no parlamentari, i amb menys visibilitat per no comptar amb llocs de govern o representació, fruit de la seva línia ideològica i opció estratègica. Bé, una organització d’aques tipus en RS és la FAG. És el blanc perfecte, considerant inclusivament aspectes històrics de divisió en el pensament socialista que remunten a la 1ª Internacional dels Treballadors (AIT, reivindicada pels anarquistes).

El possible error de càlcul pe part d’ella i la seva assessoria (almenys aquells que aconsegueixen aconsellar-la) va ser pressuposar que la grandària i l’opció ideològica d’aquesta organització implicaren aïllament i pocs vincles. Just es va donar al revés. Fruit de la inserció social i d’una política no sectària, encara que radical i intolerant amb la intermediació parlamentària, va sobrar solidaritat amb la FAG. Entitats punta com el sindicat de treballadors de l’educació pública (Cpers-sindicato) i el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST), a més de l’Associació Gautxa de Radiodifusió Comunitària (Abraço-RS), passant per la pàgina d’oposició i d’alternativa mediàtica més llegida de l’estat (RSurgente.org) immediatament van començar a moure’s, a articular suports jurídics, arribant fins a desplaçar gent al local sota diligència. Tal va ser el cas de la presidenta i vice del Cpers, que es van dirigir a la seu de la Federació (pròxima al Centre de Porto Alegre) i immediatament després van acompanyar els militants anarquistes a la 17ª comissaria. No es tracta de poca importància, considerant que el Cpers té més de 90 mil afiliats i és el major sindicat del Rio Grande.

El major moviment popular de l’Amèrica Llatina també es va moure. El MST va divulgar una nota oficial de repudi a l’atropell i de solidaritat, i va posar el seu aparell jurídic a disposició (així com també el gabinet d’advocats que atén el sindicat d’educació va ser accionat). Les ràdios comunitàries van accionar la seva difusió en Porto Alegre, i, en el cas de RS Urgente, el seu editor va entrar en contacte telefònic amb una de les acusades i va publicar en la seva pàgina la nota sobre l’organització atacada. Això va ser només el començament, sent enviades desenes de notes de solidaritat i gestos de suport, inclusivament d’altres països, com en el veí Uruguai i l’Argentina, on organitzacions afins en la línia política van prendre les conduccions de la xarxa de solidaritat i van fer circular informació i accionar altres suports. De l’exterior, l’acte més àgil i notori va ocórrer a Espanya, on la Confederació General del Treball (CGT) un dia després, va realitzar un breu acte de protesta enfront de l’ambaixada del Brasil a Madrid. Durant la setmana, la llista de solidaritat va créixer en forma espiral, arribant a països de l’Amèrica Llatina, Europa, Austràlia i EUA. Definitivament, Yeda va errar el blanc.

La lògica invertida -l'acusadora passa a perseguir políticament, l’argument és la calúmnia

Entenc que el cas caracteritza una amenaça directa d’assetjar la llibertat d’expressió del periodisme en el seu to més polític i de l’ús de la comunicació alternativa, que va del muralisme, passant per l’agitació i propaganda, fins a arribar a la Internet. A l’assetjar la circulació d’informació per fora dels canals oficiosos (els mitjans corporatius, palangristas, com diuen els veneçolans), Yeda creu forçar un consens construït en la base de l’espiral del silenci i de silenciar a l’oposició amb la repressió policial i d’una certa complicitat dels poders no triats per mitjà de l’urna de la democràcia representativa. Així, sense un cert grau de domesticació de la Justícia estatal i del Ministeri Públic del RS, mai hi hauria semblant acarnissament i autoconfiança en l’acte de reprimir. El seu govern, els seus assessors i aliats polítics estan marcats com a blancs d’investigació de tipus policial per robatori de recursos públics a través del control de parts de l’aparell d’Estat. La típica “Patria Contratista” com afirmen els brillants periodistes d’investigació argentins. S’inverteix la lògica, com ho va ser en el cas del banquer bandit, Daniel Dantas. El perseguit passa a ser al perseguidor, el jacobí idealista que va pensar poder canviar la societat brasilera a través de l’Estat que l’oprimeix. Va donar en el que va donar.

En el cas de l’avançada neoliberal salvatge en el Rio Grande, tinc la certesa que aquesta campanya pública llançada per la FAG dins del context de mobilització sindical i popular àmplia que ve desenvolupant-se almenys des de fa un any en aquest estat, irrita profundament la governadora Yeda Crusius (PSDB). Tant ella com el seu perímetre de suport directe operen -literalment- com a braç politicoeconòmic-mediàtic del capital financer, són executors d’un acord entreguista i rifen els destins dels treballadors del servei públic de RS als abusos i les pràctiques poc o gens republicanes de les “consultories” contractades per a executar aquest mateix contracte. Tot això ve denunciant l’organització reprimida, la FAG, públicament per tots els mitjans que li són possibles, incloent-hi la pegada de cartells en els carrers de la capital Porto Alegre i d’algunes “cidades-pólo” (grans ciutats de l’interior) l’estat. En l’era de la política mediatitzada, era quasi “natural” la reacció de l’Executiu amb aires discrecionals. Va tardar, però va arribar.

S’al·lega, de part de la governadora, que l’acció de queixa criminal i la conseqüent intervenció policial, van ser motivades per la defensa del seu honor. Aixeco una altra hipòtesi. La meta era responsabilitzar a un col·lectiu o alguns individus organitzats en la Federació. Després de l’entrada en la seu i l’aprensió de material, tant l’interrogatori i posterior procés judicial són contra els individus identificats i responsabilitzats per la referida campanya pública de difusió d’opinió en nom de la FAG, sobre el fet del colon sense-terra Eltom Brum de Silva sent assassinat per operadors de la Brigada Militar, a l’agost en la hisenda Southall en São Gabriel, en la Frontera Oest. En aquest cas, hi ha una sospita inicial i fins avui mal explicada. Segons allò que s’ha denunciat pel moviment de ràdios comunitàries, recau sobre un oficial d’alta graduació la possible autoria dels tirs. Aquesta desconfiança, la de que el soldat que va confessar no és el verdader autor dels tirs, és una hipòtesi reforçada per la carta del Grup Tortura Mai Més de São Paulo. Si l’acció solidària aconsegueix reobrir l’interrogatori o federalitzar la investigació, llavors l’efecte contrari serà total.

Un altre tema complementari és la responsabilització política. Una acció de l’envergadura del desallotjament del MST en la Hisenda Southall no és de rutina i passa per un equip d’acompanyament i gestió de crisi al servei de l’Executiu. Tot acte repressiu de dimensió política té un nivell de responsabilització política. Si els agents de policia estatal actuen sota l’orientació del govern de torn, la cap de l’Executiu és, per tant, la responsable política del que vingui a ocórrer per accions derivades dels seus comandats. Aquest raonament, exposat en la forma d’eslògan de campanya política, encara que prou aplicat en els països germans, no té aquesta costum en el Brasil. Per fora de la cultura política brasilera, que és còmplice amb la corrupció endèmica i estructural, però no amb les paraules dures del joc real, va ser més fàcil per a Yeda aconseguir l’orde judicial per a l’operatiu. L’acusació d’assassina era massa fort. Va passar a merèixer la pena reprimir. I va ser el que va succeir.

Els poders estatals temen la lluita política dels anarquistes

El procés per part de la governadora Yeda Crusius contra la FAG té el seu origen per tant en el contingut de materials de comunicació visual, o millor, d’opinió i propaganda, els quals ella considera calumniosos. Específicament el terme “assassina”. En aquest cas es tracta de cartells, pamflets i contingut de la Web de Internet narrant els fets polítics i opinant sobre una realitat específica, la política d’aquest govern de torn en Rio Grande do Sul, les seves conseqüències i la responsabilització d’aquestes, d’acord amb les pròpies regles jurídiques vigents de l’Estat.

El que pot haver-la deixat inquieta és saber que una força política extraparlamentària, aconsegueix apuntar amb precisió als manadors i responsables dels crims contra el poble i la seva propaganda té efectes superiors a la dels grups també radicalitzats, però aïllats socialment. Específicament l’episodi de l’assassinat del sense-terra Eltom Brum de Silva i les anàlisis divulgats per la FAG sobre els fets van motivar la queixa d’injúria, calúmnia i difamació, de la qual es va desenvolupar el mandat judicial de cerca i captura en la seu pública de la FAG referent als cartells llavors produïts i divulgats la setmana següent al 21 d’Agost de 2009. De què ella ens acusa? De defendre amb idees i treball de base la memòria i el sentit del martiri d’un sense-terra. aAquesta vegada el mort va ser en l’estat on l’agro-negoci respon per quasi 40% del PIB, té pressió de mitjans favorable, bancada parlamentària pròpia i aconsegueix extraure fons dels diners públics estatals sense més dificultats. Una de les micro regions on el conflicte de terres és més fort és justament en la Frontera Oest, on es localitza el municipi de Sant Gabriel. A més de l’embat històric contra el latifundi, l’agro-negoci es col·loca al servei de la indústria verda, com la de la canya de sucre transgènica en el nord del Rio Grande, o del Deserto Verde (plantacions d’eucaliptus en escala absurdament gran).

Quan una força política que actua per fora del joc electoral de tipus democraticoburgés aconsegueix formar part de les pautes generalitzables a l’estat, ja demostra la grandària suficient que justifiqui la seva repressió. El lema va ser la suposada calúmnia, i el fet estructural va ser el posicionament sobre el futur del Rio Grande, la sobirania popular i la seva Bioma Pampa. I, val la pena recordar, en el sud del país, el treballador rural va ser covardament mort amb un tir de calibre 12 a traïció, havent-hi inclusivament relats discordants quant al responsable directe per l’assassinat.

En el límit de la cadena jeràrquica estan els governadors dels estats brasilers, els caps màxims de les policies, tant l’ostensiva (militar) com la judicial (civil). Per tant la responsable és la governadora Yeda en el Rio Grande do Sudl, així com seria el seu governador en un altre estat del país. Però hi ha encara altres consideracions importants. Temes de polèmica i conflicte de projectes estructurals estan en joc. Les polítiques públiques implementades pels governs són també responsabilitat de qui les defineix i executa, més d’una vegada representat en el seu cap, el governador. Llavors, tenim més fets. A més de l’assassinat d’un sense-terra, caracteritzat pels propis mitjans tradicionals (corporatius i comercials) com a polític, però també les conseqüències de les polítiques per a l’educació i salut públiques, de la criminalització de la pobresa i de la violència policial exercida sobre els pobres en les perifèries urbanes i en el camp, així com sobre els moviments socials i sindicats, són banderes legítimes que diversos sectors del poble organitzat aixequen al llarg d’uns quants mesos contra aquest govern.

La mitologia política retro alimenta la contestació contemporània. El Rio Grande que va nàixer de la República Comunera Guaraní, avui viu sota un govern infiltrat per reus en processos federals. No és només un govern més de tipus burgés i neoliberal. És un govern burgés i neoliberal sense límits. Per a aquest analista, és tan devastador per a la població gautxa com ho van ser els governs Menem (Argentina, 1989-1998) i Bush Jr. (EUA, 2000-2008). I les propostes i decisions són a més de la pròpia Yeda. Val recordar que el banc estatal (el Banrisul) va ser dilapidat amb la venda del 47% de les seves accions preferencials. Ja el parlament estatal en aquesta legislatura, on l’Executiu té majoria, va aprovar, firmant de forma unànime, el contracte entreguista del Banc Mundial sense tan sols llegir-ho. Per a qualsevol organització d’esquerra mínimament responsable això ja seria prou per a convocar una “Pueblada” d’aquelles. En el cas específic dels anarquistes políticament organitzats en la FAG, semblant entrega de la sobirania popular va sonar com intolerable. Ve d’aquí la motivació per a l’agressiva propaganda pública i el reforç –a través de fronts socials– de l’àmplia mobilització coneguda com Fora Yeda!

Tal vegada el que falta per a la lluita popular brasilera és una tradició vinguda de Mèxic, on es preveu que tenim el dret a lluitar contra un mal govern. En aquest cas, entenc que la via més conseqüent seria que la contestació ampliada fos acompanyada d’una major democràcia interna en els moviments populars i sindicals, i a partir d’aquest nou caldo de cultura, modificar el model d’acumulació de forces en la societat brasilera. Això passa per un nou pacte de l’esquerra, on el deure comú seria construir una democràcia participativa. On la igualtat social i econòmica sigui la base de les llibertats polítiques i de la participació directa del poble en les seves decisions fonamentals. És a dir el que la FAG ajuda a fer des que va ser fundada el 18 de novembre de 1995. És a dir el que Yeda tem. Per això aquesta senyora, el seu exmarit, els seus secretaris d’estat i la gent que l’acompanya intenten criminalitzar als militants anarquistes.

Les lluites contemporànies del poble organitzat en l’estat més al sud del Brasil

En el Rio Grande do Sul, des del mes de març de 2008 no existeixen fets aïllats. El que hi ha és una acumulació de temptatives de criminalitzar la lluita popular i una repressió brutal a tots els sectors organitzats de les classes oprimides. Com per exemple en la vaga dels bancaris i dels professors estatals en 2008, que va resultar en la temptativa de criminalització del Cpers (Sindicat dels Treballadors d’Educació Pública), avui un dels majors sindicats de l’Amèrica Llatina, amb més de 90 mil afiliats. No n’hi ha prou amb imposar al poble gautxo una secretaria d’educació autoritària i ofensiva a la comunitat escolar; la forma de gestió de la qual és clarament privatitzadora, esgotant els recursos de l’educació i entregant el pressupost per a ser complementat per les fundacions educacionals, verdaderes bugaderies de diners i de desviació d’impostos. Tampoc puc ometre el procés polític deflagrat junt amb el ministeri públic estatal contra el MST, amb la clara intenció de criminalitzar a aquest moviment. Aquesta és la conspiració oficial que va donar origen a l’assassinat d’Eltom Brum i que ara intenta incriminar a la FAG.

El silenci dels mitjans corporatius també és còmplice. El que està fora de la pauta de les lluites i del monopoli dels mitjans gautxos, capitanejats pel Grup RBS (blanc de denúncia del Ministeri Públic Federal de Canoes), són els efectes a curt, mitjà i llarg termini del préstec amb el Banc Mundial. En aquest contracte absurd i ven pàtria, endossat pel govern de Lula, consta, per exemple, el règim de caixa i la ingerencia de consultors estrangers en el pressupost públic de RS. Un altre intent de vendre al Riu Gran és en la liquidació del Bioma Pampa entregant les terres més fèrtils del país per a plantar eucaliptus i produir pasta de cel·lulosa destinada a fabricar paper higiènic a Europa! La mateixa relació desigual es dóna en el tema de la producció d’aliments, quan l’Estat intervé per a afavorir el latifundi en la forma de “agronegoci” i relega l’agricultura camperola i familiar a la penúria i la pobresa. Ja els capitals de la indústria, liderats per la gegant Gerdau (diverses vegades beneficiada amb subsidis estatals i estatals) tenen el seu pla estratègic en RS, impacients per acabar amb els drets adquirits pels treballadors i públicament divulgats en l’anomenada Agenda 2020.

En aquest breu anàlisi no es pot desconsiderar el paper de les elits dirigents ni de la classe d’intermediaris polítics tradicionals, com a agents importants en les decisions polítiques i la seva influència en el joc d’interessos que caracteritza qualsevol govern de qualsevol Estat. Aquí en RS, avui es fonen els interessos dels latifundistes i de l’agronegoci i tota la seva cadena de depredació, amb la indústria de la cel·lulosa, el desert verd, l’explotació de les reserves d’aigua, la temptativa de criminalització del MST, el tancament de les escoles itinerants dels assentaments, etc...

També estan en joc els interessos d’aquells que viuen del robatori sistemàtic contra el poble, de la corrupció institucionalitzada, de la banca -composta per estafadors i criminals de trage i corbata- de la vella orde de prendre avantatge amb el patrimoni col·lectiu, de despreciar el poble i fonamentalment els seus drets i la seva capacitat de rebel·lar-se. Finalment són incomptables les denúncies i evidències de corrupció escandalosa així com van ser moltes les temptatives de desqualificar i impedir als sindicats i moviments socials manifestar el seu repudi, la seva opinió.

En el que concerneix els treballadors del servei públic, la situació és molt greu. El gerencialisme és una de les marques d’aquest govern que va manar a la Policia Civil envair la seu de la FAG. La política d'eliminació dels drets dels treballadors, molts d’ells conquistes històriques i orgullosament iniciades en les lluites dels sindicats de resistència fa més de cent anys, no és exclusiva del govern Lula. En RS el govern Yeda Crusius va prendre i pren diverses mesures per a assetjar, executar repressió i criminalització contra els professors estatals i el seu el sindicat (CPERS), així com contra els seus dirigents. Les escoles públiques s'han convertit en un negoci entre el govern i l’organitzacions privades, les OSCIPS (organitzacions socials d’interés públic; en la pràctica empreses privades substituint l’Estat), amb la seva lògica de gestió i els seus interessos, on qui gana són els de sempre i qui perd és el poble. Les conquistes de dècades de lluites de les categories dels treballadors de l’educació vénen sent combatudes àrduament per l’actual política per a l’educació en el govern estatal, abans també personificat en la figura de Mariza Abreu, exsecretària d’educació, després també responsable per les seves conseqüències. La meta esta quasi per ser aprovada. Rebaixar el salari base i implantar la remuneració per “productivitat”; mesura aquesta que permet enfrontar als treballadors uns contra els altres i debilita encara més la representació sindical.

És aquesta la conjuntura que marca la repressió contra la Federació Anarquista Gautxa.

El contraatac: acte públic en el cantó democràtic, marxa per la Borges i acte polític en el Quilombo de les Arts. I ara?

Enmig de l’interrogatori i els dies frenètics que van seguir, es van donar situacions interessants. Analitzo que el moviment de solidaritat amb la FAG ultrapassa el repudi que les entitats del moviment popular i l’esquerra en general han donat al govern neoliberal acusat de corrupció, i opera com un reconeixement al treball d’aquesta organització. Tant en el sentit de la inserció com a forma d’apoderament dels subjectes socials organitzats (retirant així poder dels intermediaris professionals) com en l’efectiva política d’unitat en lluita i no sectarisme estèril.

Això es va fer veure el 3 de novembre, quan a les 18 hores, després d’un temporal, quasi un centenar de persones de diferents agrupacions més a l’esquerra, es van trobar en el Cantó Democràtic, centre de Porto Alegre, per a, sota una pluja fina però incessant, participar d’un acte polític de desgreuge contra la repressió patida per la FAG. En la seqüència de l’acte, va haver-hi una breu marxa per la Borges rumb al Quilombo de les Arts, espai cultural de la Comunitat Autònoma Utopia i Lluita, on es va realitzar l’acte polític. Al no canviar l’estil de treball, es demostra als poders de l’Estat que la intimidació oficial no va donar resultat. Si per un costat el titular de la 17ª DP encara no va concloure l’interrogatori, la qual cosa deixa marge per a hipòtesi en el camp jurídic, d’un altre, en el que és estrictament polític, la campanya de solidaritat està enfortida i intentant reobrir l’interrogatori policial de la investigació de l’assassinat del colon sense-terra Eltom Brum. Amb certesa, va augmentar la legitimitat de la FAG i l’organització surt enfortida de l’episodi. I ara?

Concloc apuntant algunes variables. Si els activistes de drets humans aconsegueixen reobrir l’interrogatori de l’assassinat d’Eltom, com queda la cúpula de la seguretat pública en RS? Què farà el govern de Yeda Crusius? Ella va redoblar l’aposta? Apuntarà un altre blanc, tal vegada no polític específic, però sí social, i per la seva naturalesa, de major envergadura? L’única certesa és de que aquesta Altra Campanya, per temes estratègics i de llarg termini, com la defensa del Bioma Pampa i frenar la venda del Rio Grande per al Banc Mundial, no cessarà ni durant la carrera electoral de 2010. Part d’això és mèrit polític de la FAG, reconegut inclusivament per l’operadora neoliberal, quan aquesta decideix reprimir l’organització. Com vaig dir més amunt, encerta en el que ve i arriba al que no va poder veure abans.

Bruno Llima Rocha
9 de Novembre, 2009

Aquest article va ser publicat, en portugués, pel company Bruno Llima Rocha en el portal Estratègia & Analitze|Estratègia & Analitze. Aquesta és la versió en català de la Xarxa Llibertària Ajut Mutu|http://www.red-libertaria.net . La versió en castellà en el portal http://www.anarkismo.net|http://www.anarkismo.net

El company Bruno Llima Rocha, és politòleg amb un doctorat i mestria de la UFRGS, periodista graduat per la UFRJ, professor de comunicació i investigador 1 d’Unisinos (vinculat al Grup Ceps / PPG (www.grupocepos.net|www.grupocepos.net), i és director del Portal Estratègia & Analitze (www.estrategiaeanalise .com.br|www.estrategiaeanalise .com.br). Compromés en la lluita pels interessos de les majories empobrides i les seves formes d’organització, tant en Rio Grande com a Brasil i en tota Amèrica Llatina, sota els principis de democràcia directa, lluita popular, la solidaritat i la independència de classe, és un destacat militant de la Federació Anarquista Gautxa (FAG).

Nova adreça web de la FAG (http://www.vermelhoenegro.co.cc/|http://www.vermelhoenegro.co.cc/)

http://www.lsqueluchan.org/
http://www.anarkismo.net/
http://www.red-libertaria.net|http://www.red-libertaria.net