CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La gran estafa de la Llei de Dependència

Dijous, 29 gener, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'1 de gener de 2007 va entrar en vigor una de les lleis "estrella" del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, l'anomenada Llei de
la Dependència, llei 39/2006, que segons la propaganda oficial havia de
suposar un nou pilar dels drets dels ciutadans, dignificant alhora les condicions de les persones, sobretot dones, que porten a terme aquesta tasca, moltes vegades sense percebre cap remuneració.

Poc menys de dos anys després pràcticament totes les forces polítiques,
sindicals i socials coincideixen a qualificar unàniment de fracàs el seu desenvolupament, per la manca de finançament dels drets que la normativa diu regular, i les pròpies dades oficials deixen constància d'aquesta realitat.


Passats els focs d'artifici inicials dels polítics, la realitat és que la història
de la Llei de dependència és la d'un fracàs anunciat, que no només no ha portat més drets a la immensa majoria dels dependents, sinó que ha
fet augmentar la privatització i la precarietat laboral en un dels sectors
amb sous més baixos, consolidant alhora el model d'atenció familiar de les dones a les llars.

Només els grans dependents

Inicialment, la llei va establir que durant l'any 2007 només es donarien les ajudes als anomenats "grans dependents", aquells que necessiten d'atenció contínua de terceres persones, per anar ampliant l'aplicació de les lleis a la resta de persones dependents els anys 2008 i 2009.

La realitat és que acabat l'any 2008 el 65% de les persones que haurien
de gaudir de nous drets segons la llei encara resten a l'espera del Programa Individual d'Atenció (PIA). La resta de dades de les pròpies administracions no deixen lloc a cap dubte: només ha accedit a alguna ajuda el 7,34 % de les persones que ho han sol·licitat, essent la comunitat més afectada la de Catalunya, on més de 30.000 Grans Dependents no obtenen cap ajuda, a pesar d'estar reconeguts com a tals, i fins i tot la consellera de Benestar, Carme Capdevila, ha calculat que el 10% dels beneficiaris tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin morts. A més, les dades oficials reflecteixen a dia d'avui que al Principat només 16 persones disposen d'ajuda per servei d'atenció domiciliària, i 8 més d'un assistent personal.

A nivell dels Països Catalans, del País Valencià i de les Illes ni tan sols
hi ha dades oficials de les respectives administracions autonòmiques. En tot cas, sembla que pel proper any la situació no sembla que millorarà, ja que segons les previsions a Catalunya 20.000 noves persones tindran drets reconeguts segons la llei a ajudes a partir de gener de 2009.

Ajudes en qüestió

Un altre dels aspectes polèmics de la llei ha estat la incompatibilitat de les ajudes de la norma amb prestacions i altres ajudes existents anteriorment, com poden ser les de Gran Invalidesa de la Seguretat Social o polítiques socials municipals. Aquest és el cas, per exemple, de l'actriu Mercè Comes i la seva parella Carles Candel, recollit als mitjans de comunicació. En Carles, amb mig cos immòbil i parla inintel·ligible a causa d'un infart, va rebre una ajuda de dependència, després
de múltiples visites i burocràcies, de 0,99 euros mensuals.

Alhora, els serveis assistencials dels ajuntaments, on es gestionen
aquestes ajudes, s'estan veien col·lapsats i sense els mínims recursos
per afrontar els drets reconeguts a la norma, i els conflictes de competències entre les diferents administracions acaben de complicar encara més els tímids desenvolupaments de la norma.

Privatitzacions i precarietat

Un altre de les crítiques rebudes per la llei de dependència ha estat que
conforma un model on la iniciativa privada és la gran protagonista, fet que ha representat un deteriorament de les ja precàries condicions laborals dels treballadors del sector. Actualment, a Catalunya els 30.000 treballadors del sector de la dependència (dels que el 90% són dones i el 30% persones immigrades) pateix sous per sota dels 779 euros bruts mensuals, amb llargues jornades laborals i altissimes taxes de temporalitat. Ara, i amb la nova llei, es multiplica la feina pel mateix personal.

Alhora, les dades oficials han deixat constància de que la gran majoria
d'ajudes de la llei corresponen a cuidadores (en l'aplastant majoria,
dones) no professionals, mantenint per tant en molts casos el model d'atenció que recau en la família, afectant que moltes dones continuïn atrapades en les tasques de la llar.

Pressupostos insuficients pel 2009

Les perspectives d'aplicació de la Llei de dependència pels propers anys no permet ser més optimista. A l'octubre, el govern autonòmic de José Montilla va anunciar que estava estudiant la seriosa possibilitat de deixar en suspens a Catalunya el desenvolupament de la norma per manca de fons econòmics per aplicar-la als Pressupostos de l'Estat.

Segons la Generalitat caldria un pressupost de 200 milions d'euros per aplicar els drets reconeguts per la llei, però el pressupost estatal de 2009 només l'ha dotat amb 18 milions per als dependents de
Catalunya. Si finalment es porta a terme la suspensió, la Generalitat
seria el primer govern autonòmic que deixa sense aplicació la llei, deixant milers de dependents catalans sense protecció durant el 2009. Diferents polítics catalans ja estan preparant el terreny per a aquesta realitat, i així el conseller d'ERC Josep Huguet va declarar darrerament que "la crisi econòmica crea certa complicació en l'aplicació de la llei", mentre la consellera socialista d'Acció Social, Carme Capdevila, ha proposat posposar les ajudes als dependents ja que "la Generalitat no pot assumir la càrrega pressupostària".

Primeres demandes judicials

La situació de clara no aplicació dels drets reconeguts a la llei ha comportat les primeres demandes als jutjats socials. El primer judici en aquesta matèria es va donar el passat setembre a Barcelona, quan el fill d'Antonio Moreno, persona valorada com a Gran Dependent, va reclamar a la Generalitat en el judici 2.400 euros pels endarreriments
des de l'entrada en vigor de la norma, que li reconeixien aquesta quantitat.

A l'espera de la primera sentència, és previsible que en els propers
mesos molts dels afectats puguin reclamar en via judicial els seus drets,
que no són reconeguts per les administracions.

Les xifres de la Llei de dependència

65% són les persones que haurien de gaudir de nous drets segons
la llei que encara resten sense prestació.

779 euros bruts mensuals és el salari mitjà dels treballadors de la
dependència. 30.000 Grans Dependents a Catalunya encara no
obtenen cap ajuda, tot i tenir el dret reconegut a la norma.

20.000 són les noves persones tindran dret a ajudes a Catalunya
a partir de gener de 2009 segons les previsions.

10% és la taxa dels beneficiaris que ha calculat la Generalitat que
tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin morts.

Com es mesura la dependència?

S'estableixen tres graus de dependència:

Grau I: Dependència Moderada: quan la persona necessita ajuda almenys una vegada al dia o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada.

Grau II Dependència Severa: quan la persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix de la presència permanent d'un cuidador.

Grau III Gran Dependència: quan la persona necessita ajuda vàries vegades al dia i necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona.

Article publicat al número 104 de la revista Catalunya, gener 2009.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció